Arxiu Comarcal de l'Alt Camp

Arxiu Comarcal de l'Alt Camp Arxiu Comarcal Alt Camp. Xarxa d'Arxius Comarcals. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya / Ministry of Culture. Government of Catalonia.

“Guerra Civil. 90 anys després”. Fa un mes que, a través dels pregons, hem resseguit els primers moments de la Guerra Ci...
20/08/2026

“Guerra Civil. 90 anys després”. Fa un mes que, a través dels pregons, hem resseguit els primers moments de la Guerra Civil, per explicar a través de la microhistòria què va passar i com ho devia viure la gent. S’ha narrat la revolta militar i la reacció revolucionaria que comportà. En un primer moment la resposta fou una vaga i, progressivament, s’aplicaren mesures de control: sobre la lliure circulació de les persones, les comunicacions, les armes o l’economia. Aquesta reacció s’articulà mitjançant un Comitè de Defensa, transformat després en Comitè Local Antifeixista, que cohabità amb l’Ajuntament. S’han contextualitzat la població que tenia Valls i altres dades puntuals, com el nombre de vehicles, de telèfons, de treballadors del ram del Vestir...
S’ha parlat de les confiscacions, la destrucció de patrimoni, la persecució de l’Església i els assassinats a la rereguarda, però també de millores com: la sindicació obligatòria, la rebaixa dels lloguers o la jornada de 40 hores setmanals...
Finalment, la guerra ha estat omnipresent, des de l’arribada de refugiats fins a les crides constants per enrolar voluntaris amb destinació al Front d’Aragó, amb la resistència sorda -de fons- a la mobilització de les lleves de 1934 i 1935.
Arribats a aquest punt, fem un salt cronològic i deixarem la periodicitat. Avui reproduïm l’editorial d’Acció Sindical (una publicació que va aparèixer l’octubre de 1936 com a portaveu de la CNT), on s’expliquen els luctuosos fets de Vivel del Río. En aquest indret la Centúria Valls va tenir 18 desapareguts en combat (1 resident a Alcover, 3 a Vallmoll i 14 a Valls): 2 van acabar tornant vius, 10 van ser declarats legalment morts i els 6 restants continuen envoltats per la boira de la història. Enguany s’obrirà la fossa comuna 1739/2010 TERU on podria haver-hi les seves restes. En busquem els familiars i hi dedicarem una jornada a l’octubre.

“Guerra Civil. 90 anys després”. Tal dia com avui, el grup anarquista local Rebel·lió, de la FAI, feia una crida demanan...
18/08/2026

“Guerra Civil. 90 anys després”. Tal dia com avui, el grup anarquista local Rebel·lió, de la FAI, feia una crida demanant voluntaris per sumar-se a la lluita armada contra el feixisme. Devia tenir poc ressò, com les crides anteriors que hem vist.
A partir de les llistes del Comitè Central de les Milícies Antifeixistes, que pagava un subsidi de 10 ptes. per dia i combatent, sabem que els milicians de Valls i comarca al Front d’Aragó van acabar sent 265. La gran majoria s’enquadraven a la columna Sud-Ebre, organitzada el setembre pel Comitè Local Antifeixista tot mobilitzant a les lleves de 1934 i 1935, a banda de voluntaris. En menor mesura, hi havia al voltant d’una dotzena de voluntaris a la columna Ferrer-Carod, d’ERC, des de finals d’agost, i a la columna Arquer-Piquer, del POUM. El febrer de 1937 el PSUC formà el batalló Treball.
La unitat amb més comarcans, la centúria Valls, de la columna Sud-Ebre, va caure en una emboscada el 19 de febrer de 1937 a Vivel del Río, patint 18 baixes entre morts i desapareguts, a banda dels ferits. Aquest fet marcà profundament a la societat vallenca, però això és una història que explicarem més endavant.
Il·lustrem l’entrada amb un cartell de l’autor José Bardasano, elaborat el 1938 en vigílies de la batalla de l’Ebre. La idea subjacent, per bé que el tombant de la guerra ja era clarament desfavorable a la República, era la mateixa.

“Guerra Civil. 90 anys després”. Tot i que el pregó du data d’avui, semblaria que es pregonà el dia anterior, un diumeng...
17/08/2026

“Guerra Civil. 90 anys després”. Tot i que el pregó du data d’avui, semblaria que es pregonà el dia anterior, un diumenge. Tindria tota la lògica, en quan que la nova jornada de 40 hores setmanals hauria de començar un dilluns. Sí, la jornada que molta gent encara fa avui té l’inici el 1936. Aleshores es treballava de dilluns a dissabte i malgrat algunes diferències entre els rams de l’Alimentació, el Detall, i l’Engròs-Oficines s’estenia entre les 8 del matí i màxim les 7 de la tarda (excepte les botigues d’alimentació, que obrien els dissabtes fins a les 9 de la nit), amb una pausa al migdia d’entre 2,5 i 3 hores. Fou tot un avenç revolucionari.

“Guerra Civil. 90 anys després”. En les circumstàncies del moment s’entén que es prohibís la caça. Ara bé, si en el preg...
15/08/2026

“Guerra Civil. 90 anys després”. En les circumstàncies del moment s’entén que es prohibís la caça. Ara bé, si en el pregó del 22 de juliol es reclamava l’entrega de qualsevol classe d’arma sota la pena de severes sancions, amb què caçaven? amb bassetja?
D’altra banda ja es considerava la caça un esport per tant, el que havia estat un complement a l’alimentació s’havia convertit en una activitat d’oci.

“Guerra Civil. 90 anys després”. El pregó d’avui es fa ressò de la rebaixa obligatòria dels lloguers de finques urbanes ...
14/08/2026

“Guerra Civil. 90 anys després”. El pregó d’avui es fa ressò de la rebaixa obligatòria dels lloguers de finques urbanes (ja siguin destinades a habitatge, despatxos, indústries o botigues), una mesura revolucionària per alleujar les classes populars i, val a dir-ho, un problema encara vigent avui en dia.
Tot amb tot, la transcripció del Decret de la Generalitat del dia 12 (retroactiu al 31 de juliol) és errònia i la lectura pot resultar confusa. Les finques urbanes havien de reduir el lloguer entre un 25 i un 50% i les botigues entre un 15 i un 50%. En ambdós casos quan menys es pagava (fins a 201 ptes.) més gran era la rebaixa. En les finques urbanes el topall de la rebaixa arribava fins als lloguers que pagaven menys de 301 ptes. mentre que a les botigues s’ampliava fins a les que pagaven menys de 1.251 ptes.
El text és interessant perquè els contractes de lloguer són documents privats i deixen poc rastre als arxius. Es deduiria que la majoria de lloguers no arribaven a les 201 ptes. i, per comparar, fa uns dies comentàvem que la Generalitat donava un subsidi de 2 ptes./dia per persona refugiada.
El segon pregó, o l’afegitó, recordava que en una república laica el dia de la Mare de Déu d’Agost no era festiu. Si s’havia de recordar seria perquè el costum seguia arrelat... si més no diferents municipis de la comarca, com Aiguamúrcia, Puigpelat o Vallmoll celebren la festa major aquest dia.

“Guerra Civil. 90 anys després”. Pel propi bé i el de la classe treballadora tothom havia d’estar afiliat a un sindicat ...
13/08/2026

“Guerra Civil. 90 anys després”. Pel propi bé i el de la classe treballadora tothom havia d’estar afiliat a un sindicat i, en concret, el pregó d’avui s’adreçava al personal de servei domèstic, serventes i similars. A Valls, el 1936, s’identifiquen 221 serventes (totes dones). La gran majoria, 168, eren nascudes fora de Valls; provenien de la resta de Catalunya i una minoria de la resta d’Espanya (9) i de França (2). Pel que fa a les edats, oscil·laven entre els 10 i els 70 anys, si bé la meitat havien nascut a la dècada de 1910.
De tota manera, aquest àmbit sembla que no inclouria les dones que declaren fer feines de casa, no assalariades. Eren 2.938 com a mínim, a les quals molt probablement caldria sumar unes altres 1.019 dones que no declaren cap professió en el padró d’habitants.

“Guerra Civil. 90 anys després”. Per primer cop apareix clarament, en el text i en el segell, el Comitè Local Antifeixis...
12/08/2026

“Guerra Civil. 90 anys després”. Per primer cop apareix clarament, en el text i en el segell, el Comitè Local Antifeixista. Desapareixen tant el Comitè de Defensa com l’Ajuntament de Valls. El que succeí ho explicà en Josep Piñas (primer president del Comitè Local Antifeixista) a Antoni Gavaldà: “(...) ells [els components de l’Ajuntament] van dir: Nosaltres ja no servim per a res, això és la revolució. I ells es van donar per dissolts”.
Es va dissoldre, doncs, el Front Popular (on no hi era la CNT) i es va crear el Comitè Local Antifeixista, amb representats d’Acció Catalana Republicana (propera a ERC), socialistes, POUM, UGT, CNT i la Federació Sindicalista Llibertària.
La realitat, però, no era tan senzilla. Entre aquest moment i el 26 d’octubre, quan per Decret de la Generalitat de Catalunya es tornaren a constituir els ajuntaments, la Comissió de Govern va celebrar les seves sessions setmanals puntualment i interactuava amb el Comitè Local Antifeixista: que li cedí solars o demanà el cessament de funcionaris municipals desafectes al règim vigent. Tot amb tot, de portes enfora el paper de l’Ajuntament es va diluir: només un pregó de 17 de setembre portarà el seu segell i només es van celebrar dues sessions del Ple i per motius extraordinaris. Aquests motius foren la contractació d’un préstec de 1.200.000 ptes destinat a obres públiques i el nomenament d’un secretari i un interventor (necessaris perquè la Corporació pogués actuar).
Respecte al pregó poca cosa a dir, es vol fiscalitzar l’economia i l’amenaça és explícita: o els establiments de venda diària ingressaven la recaptació del dia al banc o se’ls confiscaria el negoci.

“Guerra Civil. 90 anys després”. Res de nou. El Comitè insistia a cridar els soldats de permís de la lleva de 1935. Un d...
10/08/2026

“Guerra Civil. 90 anys després”. Res de nou. El Comitè insistia a cridar els soldats de permís de la lleva de 1935. Un d’aquests soldats era el qui anys a venir fou alcalde de Valls (1940-1960) i cap local de las FET y las JONS: Josep M. Fàbregas Cisteré. D’ell se sap que fou alferes de complement de l’exèrcit franquista i Antoni Gavaldà en recull una anècdota que recordava amb sorna Josep Piñas (president del Comitè primer i alcalde després, fins el novembre de 1937): un dia se li presentà perquè testimoniés que no s’havia passat a l’enemic, com corria el rumor, quelcom que acabà fent poc després amb tota la documentació que va poder arreplegar.
Ara bé, resulta curiós que sinó ell un homònim passés per l’Escola Popular de Guerra i el conseller de Defensa de la Generalitat, Francesc Isgleas, el nomenés alferes de Milícies en campanya, de l’arma d’Enginyers de l’Exèrcit de Catalunya, un 30/12/1936 (DOGC, núm. 365, pàg. 1250). El curs a l’Escola susdita durava 3 mesos i només s’hi podia accedir amb l’aval de sindicats o partits; en el cas de Josep M. Fàbregas (si era la mateixa persona, quelcom versemblant) caldria pensar que hi accediria a través de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC).

“Guerra Civil. 90 anys després”. Increïble però cert. La revolta militar va agafar molts nens i nenes de colònies. La ma...
09/08/2026

“Guerra Civil. 90 anys després”. Increïble però cert. La revolta militar va agafar molts nens i nenes de colònies. La majoria, com en el cas de Valls, no es van interrompre, de manera que nens i nenes van poder continuar aliens a la guerra unes setmanes més. En el futur immediat, alguns d’aquests centres de colònies es van destinar a acollir refugiats de fronts de guerra.
El més comú, però, fou distribuir els refugiats entre poblacions. A la comarca tenim notícies de refugiats des de febrer de 1937, car la Generalitat pagava un subsidi de 2 ptes. al dia per cadascun. 10 localitats van presentar el total d’estades, és a dir, la suma de dies de tots els refugiats que hi habitaven; no tots hi durien un mes però la xifra ens permet saber com es van distribuir i un total aproximat: Aiguamúrcia 712 estades, Cabra del Camp 896, el Milà 392, la Masó 560, el Pont d’Armentera 930, el Pla 2.873, Valls 8.453, Vila-rodona 2.492, Vilabella 1.512 i Vallmoll 1.519. En total la comarca acollia 11.886 estades i Valls 8.453. Si ho sumem i ho dividim per 28 tenim un màxim possible de 726 refugiats en un primer moment.

“Guerra Civil. 90 anys després”. Tal dia com avui, amb un llenguatge reivindicatiu: companyes, treballadores, causa obre...
07/08/2026

“Guerra Civil. 90 anys després”. Tal dia com avui, amb un llenguatge reivindicatiu: companyes, treballadores, causa obrera... es convocava a les modistes a una reunió per constituir el sindicat del ram del Vestir. Dies abans ja s’havia convocat a les sastresses. Les dones també lluitaven pels seus drets i els implicats eren tant el sindicat trentista (el segell del qual ha anat apareixent en quasi tots els pregons) com el d’oficis varis de la CNT-AIT.
A Valls hi havia (excloent el treball que ara en diríem en negre) 88 sastresses i 122 modistes. Les primeres feien roba pels homes i les segones per les dones. De les sastresses 74 treballaven per un patró i 14 per compte propi; mentre que entre les modistes la proporció s’invertia: 44 treballaven per un patró i 78 per compte propi. Les diferències no acaben aquí:
-Els patrons de les sastresses eren 12 (tots homes) i la majoria, 7, tenien 5 treballadores o més. Els més importants eren Fermí Grimau i Manel Gener; l’alcalde, Victorià Casaprima, també pertanyia a aquest ram.
-Els patrons de les modistes eren majoritàriament dones i la majoria, 15, només tenia 1 ó 2 treballadores. La modista més important era Rosa Saigí, amb 15 treballadores.

Avui en dia encara sobta més que tant gent es pogués guanyar la vida fent roba a mida, ara seria un luxe, acostumats com estem a la confecció seriada del prêt-a-porter.

Dirección

Pg. Dels Caputxins, 18
Valls
43800

Horario de Apertura

Lunes 09:00 - 18:00
Martes 09:00 - 18:00
Miércoles 09:00 - 18:00
Jueves 09:00 - 18:00
Viernes 08:00 - 17:00

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Arxiu Comarcal de l'Alt Camp publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Atajos

Compartir