Acadèmia Valenciana de la Llengua

Acadèmia Valenciana de la Llengua Institució de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar la normativa lingüística del valencià

𝗟’𝗔𝗩𝗟 𝗽𝗿𝗲𝘀𝗲𝗻𝘁𝗮 𝗲𝗹 𝗡𝗼𝗺𝗲𝗻𝗰𝗹𝗮̀𝘁𝗼𝗿 𝗧𝗼𝗽𝗼𝗻𝗶́𝗺𝗶𝗰 𝗩𝗮𝗹𝗲𝗻𝗰𝗶𝗮̀, 𝗾𝘂𝗲 𝗰𝗼𝗻𝘁𝗲́ 𝗺𝗲́𝘀 𝗱𝗲 𝟭𝟮𝟱.𝟬𝟬𝟬 𝘁𝗼𝗽𝗼̀𝗻𝗶𝗺𝘀 L’Acadèmia Valenciana de la Ll...
11/06/2026

𝗟’𝗔𝗩𝗟 𝗽𝗿𝗲𝘀𝗲𝗻𝘁𝗮 𝗲𝗹 𝗡𝗼𝗺𝗲𝗻𝗰𝗹𝗮̀𝘁𝗼𝗿 𝗧𝗼𝗽𝗼𝗻𝗶́𝗺𝗶𝗰 𝗩𝗮𝗹𝗲𝗻𝗰𝗶𝗮̀, 𝗾𝘂𝗲 𝗰𝗼𝗻𝘁𝗲́ 𝗺𝗲́𝘀 𝗱𝗲 𝟭𝟮𝟱.𝟬𝟬𝟬 𝘁𝗼𝗽𝗼̀𝗻𝗶𝗺𝘀

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha presentat el Nomenclàtor Toponímic Valencià (NTV). Es tracta de l’obra que recull i sistematitza la toponímia valenciana normalitzada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i georeferenciada en les infraestructures de dades espacials de l’Institut Cartogràfic Valencià, amb una aplicació informàtica que, després de més de dos anys de treball en el nou sistema de gestió de la informació, s’incorpora al web de l’AVL, juntament amb la resta de recursos lingüístics disponibles, perquè l’usuari puga accedir fàcilment i de manera eficaç a la informació sobre els noms geogràfics.

L’Acadèmia és la institució que, segons l’article 7.b de la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, té la competència per a «fixar, a sol·licitud de la Generalitat, les formes lingüísticament correctes de la toponímia i l’onomàstica oficial de la Comunitat Valenciana, per a la seua aprovació oficial». Així mateix, segons l’article 45 de la Llei 2/2020, de 2 de desembre, de la Informació Geogràfica i de l’Institut Cartogràfic Valencià, els topònims incorporats al Nomenclàtor Toponímic Valencià constituïxen la toponímia oficial.

La presidenta de l’Acadèmia, Verònica Cantó, ha explicat que el Nomenclàtor és l’obra continuadora del Corpus toponímic valencià, publicat també per l’AVL l’any 2009, en què es van recollir 50.000 topònims. En esta ocasió, a més de duplicar àmpliament esta xifra, que arriba als 125.000 topònims, és destacable que els noms geogràfics s’han georeferenciat en les infraestructures de dades espacials de l’Institut Cartogràfic. «Els topònims ens parlen, tenen ànima; no són únicament referències geogràfiques, sinó també verdaders depòsits de memòria col·lectiva i d’identitat cultural. Per això considerem la toponímia com un patrimoni immaterial», ha expressat Cantó en la presentació del Nomenclàtor.
Per a fer-se una idea de l’envergadura d’este treball, podem dir que la densitat de topònims arreplegats i fixats per l’Acadèmia lidera el rànquing de tot l’Estat en el cas dels nomenclàtors oficials: són 5,4 topònims per km2 normalitzats i goereferenciats en un nomenclàtor oficial.

𝗘𝘀𝘁𝘂𝗱𝗶 𝗹𝗶𝗻𝗴𝘂̈𝗶́𝘀𝘁𝗶𝗰 𝗶 𝗲𝘁𝗶𝗺𝗼𝗹𝗼̀𝗴𝗶𝗰
En l’acte també han participat Ramon Ferrer i Immaculada Cerdà, president i secretària de de la Secció d’Onomàstica. Este ògan de treball s’ha encarregat de l’estudi lingüístic i etimològic dels més de 125.000 topònims que constituïxen l’NTV. Per a poder dur a terme este ingent treball, s’han lematitzat els topònims, segmentant-los en paraules i excloent-ne els determinants i connectors. Esta operació ha donat com a resultat 17.237 lemes en la zona de predomini lingüístic valencià i 10.861 en la zona de predomini lingüístic castellà. L’estudi dels noms geogràfics amb este mètode permet aprofundir en la informació i donar coherència al corpus. A este conjunt de dades se li han aplicat uns criteris lingüístics prèviament establits en el manual Criteris per a la fixació de la toponímia valenciana (2015, última actualització de 2026). Els topònims que conformen l’NTV van ser aprovats pel Ple de la institució en les reunions celebrades el 8 de maig i el 5 de juny.

En este sentit, Ramon Ferrer ha destacat la coordinació «titànica» que ha suposat la confecció del Nomenclàtor al llarg d’estos anys. «Esta obra marca un abans i un després en l’àmbit de la toponímia. Hui l’Acadèmia entrega al poble valencià una ferramenta fonamental en este camp», ha insistit.

Per la seua banda, Immaculada Cerdà ha destacat que la institució ha filtrat la informació, l’ha normalitzada, geolocalitzada, ordenada i l’ha posat a disposició de l’investigador, de l’aficionat, dels ajuntaments i dels programadors que vullguen crear aplicacions amb la nostra toponímia. Cerdà ha defés el Nomenclàtor com un servici públic fonamental. «Els topònims són patrimoni de tots i tots s’hi han de poder acostar i traure’n profit de forma clara, ràpida i accessible», ha ressaltat.

𝗤𝘂𝗶𝗻𝗲𝘀 𝘀𝗼́𝗻 𝗹𝗲𝘀 𝗻𝗼𝘃𝗲𝘁𝗮𝘁𝘀 𝗾𝘂𝗲 𝗶𝗻𝗰𝗼𝗿𝗽𝗼𝗿𝗮 𝗹’𝗮𝗽𝗹𝗶𝗰𝗮𝗰𝗶𝗼́?
La cap de la Unitat de Recursos Lingüísticotècnics i tècnica d’Onomàstica, Maite Mollà, ha explicat les novetats que incorpora l’aplicació i el seu funcionament. «La institució era conscient que el buscador del Visor Temàtic de l’NTV no satisfeia totes les demandes dels usuaris, i que era necessari crear una ferramenta que millorara la consulta i descàrrega de la informació toponímica. S’ha treballat durant dos anys en el nou sistema d’informació i, per fi, hui ja està a disposició de la ciutadania», ha valorat Mollà.
L’obra pretén arribar a diverses tipologies d’usuari, que van des del professional de la llengua —de camps com la traducció, la correcció, la comunicació o l’ensenyament— al geògraf o l’historiador, però també a l’investigador local i a totes aquelles persones interessades en àmbits diversos, des de l’ecologia fins a l’etnografia, passant pel patrimoni cultural.

A més, l’NTV naix amb una vocació normativa i pràctica. Els topònims que hi apareixen tenen caràcter oficial i, per tant, són d’ús obligatori en àmbits com la retolació pública, la cartografia i els documents administratius; això garantirà la uniformitat i correcció en la denominació dels llocs. Al mateix temps, l’aplicació de consulta de l’NTV es concep com un recurs útil per als professionals dels mitjans de comunicació, així com per a particulars que elaboren mapes, rutes, guies, etc., ja que facilitarà un ús rigorós i coherent dels topònims valencians.

L’accés a la nova aplicació, que presenta una interfície molt pareguda a la del Diccionari Normatiu Valencià, es fa directament des de la pàgina principal del web de l’AVL. En la pantalla inicial l’usuari trobarà dos tipus de consulta: simple i avançada.

Immaculada Cerdà
mollà

𝗽𝗼𝗻𝘁𝗶́𝗳𝗲𝘅La manera més habitual de nomenar el cap de l’Església catòlica és amb la paraula 𝘱𝘢𝘱𝘢, una denominació que con...
11/06/2026

𝗽𝗼𝗻𝘁𝗶́𝗳𝗲𝘅

La manera més habitual de nomenar el cap de l’Església catòlica és amb la paraula 𝘱𝘢𝘱𝘢, una denominació que conviu amb altres formes com ara 𝘣𝘪𝘴𝘣𝘦 𝘥𝘦 𝘙𝘰𝘮𝘢 o 𝘴𝘢𝘯𝘵 𝘱𝘢𝘳𝘦 (o 𝘱𝘢𝘳𝘦 𝘴𝘢𝘯𝘵). El papa també rep el tractament de 𝘴𝘢𝘯𝘵𝘦𝘥𝘢𝘵, que compartix amb alguns patriarques orientals (com ara el de Constantinoble o el de Moscou) i amb el dalai-lama (cap espiritual del budisme tibetà i, tradicionalment, cap polític del Tibet).

Entre els diversos noms amb què podem referir-nos al successor de l'apòstol Pere, hi ha també 𝘱𝘰𝘯𝘵𝘪́𝘧𝘦𝘹, una paraula que prové del llatí (𝘱𝘰𝘯𝘵𝘪̆𝘧𝘦𝘹) i que en l'antiga Roma designava cadascun dels membres d'un col·legi juridicosacerdotal, el col·legi de pontífexs (𝘊𝘰𝘭𝘭𝘦𝘨𝘪𝘶𝘮 𝘗𝘰𝘯𝘵𝘪𝘧𝘪𝘤𝘶𝘮), que estava presidit per un 𝘱𝘰𝘯𝘵𝘪𝘧𝘦𝘹 𝘮𝘢𝘹𝘪𝘮𝘶𝘴, el qual posseïa la màxima representació de la religió romana. La importància d’este últim càrrec va fer que, des que el va assumir l’emperador August l’any 12 a. C., el títol de 𝘱𝘰𝘯𝘵𝘪𝘧𝘦𝘹 𝘮𝘢𝘹𝘪𝘮𝘶𝘴 fora assumit també pels seus successors. L’últim que va exercir este càrrec va ser l’emperador cristià Gracià, qui l’any 382 el va cedir al papa Sirici, moment a partir del qual este títol es va convertir en un honor afegit al càrrec de bisbe de Roma. Com que la paraula 𝘱𝘰𝘯𝘵𝘪́𝘧𝘦𝘹 s’aplica també a bisbes i arquebisbes, s'acostuma a diferenciar el papa anomenant-lo 𝘴𝘶𝘮𝘮𝘦 𝘱𝘰𝘯𝘵𝘪́𝘧𝘦𝘹.

De 𝘱𝘰𝘯𝘵𝘪́𝘧𝘦𝘹 deriva el substantiu 𝘱𝘰𝘯𝘵𝘪𝘧𝘪𝘤𝘢𝘵, que designa tant el ‘càrrec i dignitat de pontífex o de papa’ com el ‘temps que dura el govern d'un pontífex o d'un papa’. També l’adjectiu 𝘱𝘰𝘯𝘵𝘪𝘧𝘪𝘤𝘪 -𝘧𝘪́𝘤𝘪𝘢, que trobem en expressions com ara 𝘤𝘶́𝘳𝘪𝘢 𝘱𝘰𝘯𝘵𝘪𝘧𝘪́𝘤𝘪𝘢 (‘conjunt dels organismes administratius, judicials i de govern que s'encarreguen dels assumptes de tota l'Església catòlica’), 𝘴𝘰𝘭𝘪 𝘱𝘰𝘯𝘵𝘪𝘧𝘪𝘤𝘪 (‘tron papal’ i, per extensió, el mateix papat) o 𝘯𝘰𝘮 𝘱𝘰𝘯𝘵𝘪𝘧𝘪𝘤𝘪 (nom que tria el cardenal electe per a ser papa, com ara Calixt III en el cas d’Alfons de Borja i Llançol, el primer papa valencianoparlant de la història).

Un altre derivat de 𝘱𝘰𝘯𝘵𝘪́𝘧𝘦𝘹 és el verb 𝘱𝘰𝘯𝘵𝘪𝘧𝘪𝘤𝘢𝘳, que, a partir del significat inicial ‘actuar com a pontífex’, va desplegar un sentit figurat ben estés: ‘parlar o obrar amb un to de gran autoritat sense tindre’n’, exposant opinions amb un to dogmàtic i amb suficiència.

I encara podem esmentar un últim derivat: 𝘱𝘰𝘯𝘵𝘪𝘧𝘪𝘤𝘢𝘭. Com a substantiu, fa referència a la ‘missa celebrada solemnement per un bisbe, abat o prelat’ o al ‘llibre litúrgic que conté l'orde de les cerimònies pròpies del papa i dels bisbes’. Com a adjectiu, forma part d’expressions com ara 𝘰𝘳𝘯𝘢𝘮𝘦𝘯𝘵𝘴 𝘱𝘰𝘯𝘵𝘪𝘧𝘪𝘤𝘢𝘭𝘴, en referència al conjunt dels ornaments que servixen a un bisbe per a celebrar els oficis divins, les vestidures episcopals solemnes. D’ací prové l’expressió 𝘢𝘯𝘢𝘳 𝘥𝘦 𝘱𝘰𝘯𝘵𝘪𝘧𝘪𝘤𝘢𝘭, una locució verbal que, en un sentit metafòric, s’ha traslladat al llenguatge comú per a fer referència al fet d’anar molt ben vestit o vestir sumptuosament: «Total que una boqueta nit lo sastre, vestit de pontifical, seguit de la sogra, com a 𝘮𝘢𝘨𝘪𝘢𝘳 de mantellina, van entrar en casa del senyor notari» escrivia el castellonenc Josep Pascual Tirado l’any 1935 en el recull de contes 𝘋𝘦 𝘭𝘢 𝘮𝘦𝘶𝘢 𝘨𝘢𝘳𝘣𝘦𝘳𝘢.

08/06/2026

𝗣𝗿𝗶𝗺𝗲𝗿 𝗮𝗰𝘁𝗲 𝗱𝗲 𝗰𝗲𝗹𝗲𝗯𝗿𝗮𝗰𝗶𝗼́ 𝗱𝗲𝗹 𝟮𝟱𝗲́ 𝗮𝗻𝗶𝘃𝗲𝗿𝘀𝗮𝗿𝗶 𝗱𝗲 𝗹'𝗔𝗩𝗟

El passat 28 de maig vam celebrar el primer dels actes de celebració del 25é aniversari de la institució. L’acte, que va ser obert al públic, va estar conduït per la comunicadora Maria Juan, i va incloure una taula redona en què van participar els exacadèmics Ascensió Figueres, Marisol González Felip, Manuel Pérez Saldanya i Rafael Alemany; l’ex lletrat-secretari general Agustí Colomer, i els periodistes Ferran Bono i Violeta Tena, que va fer de moderadora.

A continuació, la cantant La Maria va oferir una actuació amb alguns temes de la seua trajectòria musical. A més, els assistents van tindre l’oportunitat de fotografiar-se en el fotoreclam amb el logotip que ha dissenyat Pascual Lucas per a l’aniversari.

Gràcies per acompanyar-nos!

𝗰𝗶𝗿𝗶𝗮𝗹𝗼𝘁Arriba el mes de juny i, com diu el refranyer, «Tard o lluny, Corpus pel juny». El Corpus Christi, una celebraci...
04/06/2026

𝗰𝗶𝗿𝗶𝗮𝗹𝗼𝘁

Arriba el mes de juny i, com diu el refranyer, «Tard o lluny, Corpus pel juny». El Corpus Christi, una celebració que enguany commemora els set-cents anys des que els jurats de la ciutat de València van declarar-la festa colenda —és a dir, festa religiosa que cal observar o santificar—, el que ara s’anomena festa de precepte o de guardar.

Més enllà de la seua dimensió religiosa, hui en dia el Corpus és també una rica mostra de la cultura festiva del poble valencià que estos dies es manifesta a les places i els carrers de moltes localitats. Hem de recordar que l’any 2023 l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va editar 𝘌𝘭 𝘊𝘰𝘳𝘱𝘶𝘴 𝘥𝘦 𝘝𝘢𝘭𝘦̀𝘯𝘤𝘪𝘢, un vocabulari visual que arreplega un bon nombre d’elements i personatges singulars de la que antigament s’anomenava 𝘧𝘦𝘴𝘵𝘢 𝘨𝘳𝘰𝘴𝘴𝘢. Per les pàgines d’esta publicació desfilen gegants i nanos, la Moma, la cucafera o els cirialots, entre molts altres. D’estos últims parlarem en esta entrega.

Originalment, 𝘤𝘪𝘳𝘪𝘢𝘭𝘰𝘵 era el nom que rebien els ciris de grans dimensions que portaven cadascuna de les persones que participaven en la processó del Corpus de València representant els ancians que, segons l’Apocalipsi, adoraven l’Anyell de Déu. Des de 1382 hi ha testimoni de la presència d’estos personatges, que encara desfilen cada any. L’origen de la paraula 𝘤𝘪𝘳𝘪𝘢𝘭𝘰𝘵 és transparent: un augmentatiu de cirial, que, al seu torn, ens remet a 𝘤𝘪𝘳𝘪, la ‘porció de cera o de parafina, generalment de forma cilíndrica, que envolta un ble situat en l’eix i que, encesa, servix per a fer llum’. Són paraules derivades del llatí 𝘤𝘦𝘳𝘦𝘶𝘴, ‘ceri, de cera’, que ens van arribar per via eclesiàstica.

Com hem dit, el cirialot de la processó del Corpus destacava —i destaca— per la grandària, els testimonis antics ens diuen que cadascun pesava 83 lliures, quasi 30 quilos. Però, a més de designar estos ciris de grans dimensions, la paraula va passar a referir-se també, fruit d’una metonímia, a aquells que els portaven, a cadascuna de les persones que representaven els ancians de l’Apocalipsi i que van caracteritzats amb una corona al cap i amb túnica, barba i perruca blanques. Es poden veure en la processó del Corpus de València, però també a Cullera (en la processó de Sant Vicent, a l’abril), a Silla (en la processó del Crist, el 6 d’agost), a Almàssera (que celebra el Corpus el quart diumenge d’agost), a Alginet (en les festes majors del patró sant Josep a l’agost), a Algemesí (per la Mare de Déu de la Salut, el 8 de setembre) i, cada sis anys, a Morella (amb motiu del Sexenni, el tercer diumenge d’agost).

Esta segona accepció de la paraula, la que fa referència a la persona que porta el cirialot en la processó del Corpus de València i en altres festes majors, és una de les últimes novetats incorporades al Diccionari Normatiu Valencià, aprovada recentment pel ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

La imatge del cirialot com un ciri gran, plantat i estirat, ha donat lloc a l’expressió 𝘧𝘦𝘳 𝘦𝘭 𝘤𝘪𝘳𝘪𝘢𝘭𝘰𝘵, una locució verbal que el Diccionari Normatiu Valencià arreplega amb el significat d’estar, ociós i destorbant els altres’ i que ja es documentava en diversos repertoris lexicogràfics, com ara el 𝘋𝘪𝘤𝘤𝘪𝘰𝘯𝘢𝘳𝘪𝘰 𝘷𝘢𝘭𝘦𝘯𝘤𝘪𝘢𝘯𝘰-𝘤𝘢𝘴𝘵𝘦𝘭𝘭𝘢𝘯𝘰 de Josep Escrig i Constantí Llombart (1887) i el 𝘋𝘪𝘤𝘤𝘪𝘰𝘯𝘢𝘳𝘪𝘰 𝘷𝘢𝘭𝘦𝘯𝘤𝘪𝘢𝘯𝘰-𝘤𝘢𝘴𝘵𝘦𝘭𝘭𝘢𝘯𝘰 de Joaquim Martí Gadea (1891).

Finalment, encara podem apuntar un altre significat d’esta paraula, que trobem en l’obra del poeta i dramaturg festiu castellonenc Josep Forcada Polo. En el seu sainet magdalener Vítol (1949), apareix 𝘤𝘪𝘳𝘪𝘢𝘭𝘰𝘵 com una manera col·loquial de parlar de la persona que acompanyava una parella per evitar situacions d’una intimitat excessiva per a l’època: «Yo no vos comprenc als chóvens d’ara. Teniu tota la llibertat en lo festeig i encara sou egoistes. En la nostra època de noviache, no anaves un pas que no portares la sogra darrere: que teatro, que sine, que al ball, que... bueno, sempre’l sirialot detràs».

𝗲𝗳𝗲𝗺𝗲̀𝗿𝗶𝗱𝗲Hui l’Acadèmia Valenciana de la Llengua fa el primer acte públic de commemoració del vint-i-cinqué aniversari ...
28/05/2026

𝗲𝗳𝗲𝗺𝗲̀𝗿𝗶𝗱𝗲

Hui l’Acadèmia Valenciana de la Llengua fa el primer acte públic de commemoració del vint-i-cinqué aniversari de la seua constitució. Va ser el 15 de juny de 2001 quan el ple de les Corts Valencianes va elegir els primers vint-i-un acadèmics i acadèmiques que conformaren el primer ple de la institució, els quals prengueren possessió de la seua nova condició en un acte al Saló de Corts del Palau de la Generalitat el 23 de juliol d’aquell mateix any.

Es commemora així una efemèride, entenent esta paraula en l’accepció que arreplega el Diccionari Normatiu Valencià: ‘esdeveniment notable que se sol recordar en qualsevol dels seus aniversaris’. Este és el significat actual més usual d’este mot, juntament amb el de ‘commemoració d'este aniversari’ i el de ‘nota o article on es recorda un fet notable ocorregut en una data determinada d'anys anteriors’.

Esta última accepció és la que remet al significat originari de la paraula, perquè, tal com també arreplega el Diccionari Normatiu Valencià, 𝘦𝘧𝘦𝘮𝘦̀𝘳𝘪𝘥𝘦𝘴 (en plural) era el nom que rebien antigament els ‘llibres en què es registraven dia per dia els esdeveniments de la vida d'un personatge’ i també una ‘relació d'esdeveniments ocorreguts en diferents èpoques en la data d'un dia determinat’. Estes relacions de fets històrics encara tenen el seu espai en alguns mitjans de comunicació, que oferixen esta informació com una secció fixa que compta amb seguidors fidels.

Finalment, un tercer grup d’accepcions d’esta paraula és el que està relacionat amb el camp de l’astronomia . Així, 𝘦𝘧𝘦𝘮𝘦̀𝘳𝘪𝘥𝘦𝘴 (també en plural) és el nom que rep un ‘almanac astronòmic’ i també un ‘conjunt de taules en les quals s'indiquen les distintes posicions que ocupen cada dia en el firmament certs astres, com ara asteroides, planetes o les estreles principals d'una constel·lació, durant un interval de temps que sol ser d'un any’.

Pel que fa a l’etimologia de la paraula 𝘦𝘧𝘦𝘮𝘦̀𝘳𝘪𝘥𝘦, es tracta d’una forma que prové del mot llatí 𝘦𝘱𝘩𝘦𝘮𝘦̆𝘳𝘪𝘴 i este, al seu torn, del grec ἐφημερίς, format a partir de ήμέρα, ‘dia’, que també trobem en l’arrel d’efímer. D’esta manera, una paraula com 𝘦𝘧𝘪́𝘮𝘦𝘳, que inicialment significava ‘que només dura un dia’ («La febra de la ànima, quala és? Ira; e deu ésser effímera, per tal com lo dia que naix deu morir» deia sant Vicent Ferrer en un dels seus sermons) i que actualment també s’aplica a processos que tenen una duració curta, compartix origen amb 𝘦𝘧𝘦𝘮𝘦̀𝘳𝘪𝘥𝘦, una paraula que associem a la commemoració d’un esdeveniment o fet destacable que perdura en la memòria col·lectiva i es manté viu al llarg del temps.

És així com la commemoració d’estos 25 anys de vida de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és una efemèride que posa de manifest que la trajectòria consolidada d’esta institució no és gens efímera.

Foto: Alberto Estévez, Efe.

En el marc de la Fira Litterarum - Móra d’Ebre, estos dies es podrà visitar l’exposició itinerant «Francesc Almela i Viv...
26/05/2026

En el marc de la Fira Litterarum - Móra d’Ebre, estos dies es podrà visitar l’exposició itinerant «Francesc Almela i Vives, humanista de l’edat de plata», que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dedica al seu escriptor de l’any. S’inagurarà el dimecres 27 de maig, a les 19 hores, amb l’assistència dels acadèmics Àngel Calpe i Josep Palomero, i es podrà visitar fins al diumenge 31.

𝗖𝗲𝗹𝗲𝗯𝗿𝗮𝗰𝗶𝗼́ 𝗱𝗲𝗹 𝟮𝟱𝗲́ 𝗮𝗻𝗶𝘃𝗲𝗿𝘀𝗮𝗿𝗶 𝗱𝗲 𝗹'𝗔𝗰𝗮𝗱𝗲̀𝗺𝗶𝗮 𝗩𝗮𝗹𝗲𝗻𝗰𝗶𝗮𝗻𝗮 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗟𝗹𝗲𝗻𝗴𝘂𝗮L’Acadèmia Valenciana de la Llengua complix vint-...
25/05/2026

𝗖𝗲𝗹𝗲𝗯𝗿𝗮𝗰𝗶𝗼́ 𝗱𝗲𝗹 𝟮𝟱𝗲́ 𝗮𝗻𝗶𝘃𝗲𝗿𝘀𝗮𝗿𝗶 𝗱𝗲 𝗹'𝗔𝗰𝗮𝗱𝗲̀𝗺𝗶𝗮 𝗩𝗮𝗹𝗲𝗻𝗰𝗶𝗮𝗻𝗮 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗟𝗹𝗲𝗻𝗴𝘂𝗮

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua complix vint-i-cinc anys i el mes de maig marca l’inici de la celebració. El primer dels actes per a commemorar l’efemèride tindrà lloc el 𝟮𝟴 𝗱𝗲 𝗺𝗮𝗶𝗴 𝗲𝗻 𝗹’𝗲𝘀𝗴𝗹𝗲́𝘀𝗶𝗮 𝗱𝗲𝗹 𝗺𝗼𝗻𝗲𝘀𝘁𝗶𝗿 𝗱𝗲 𝗦𝗮𝗻𝘁 𝗠𝗶𝗾𝘂𝗲𝗹 𝗱𝗲𝗹𝘀 𝗥𝗲𝗶𝘀 𝗱𝗲 𝗩𝗮𝗹𝗲̀𝗻𝗰𝗶𝗮. L’acte, que serà obert al públic fins a completar l’aforament, estarà conduït per la comunicadora Maria Juan, i inclourà una taula redona en què participaran els exacadèmics Ascensió Figueres, Marisol González Felip, Manuel Pérez Saldanya i Rafael Alemany; l’ex lletrat-secretari general Agustí Colomer, i els periodistes Ferran Bono i Violeta Tena, que farà de moderadora.

A continuació, la cantant La Maria oferirà una actuació amb alguns temes de la seua trajectòria musical.

𝗟'𝗲𝗻𝘁𝗿𝗮𝗱𝗮, 𝗮 𝗽𝗮𝗿𝘁𝗶𝗿 𝗱𝗲 𝗹𝗲𝘀 𝟭𝟳. 𝟯𝟬 𝗵, 𝗲́𝘀 𝗹𝗹𝗶𝘂𝗿𝗲 𝗳𝗶𝗻𝘀 𝗮 𝗰𝗼𝗺𝗽𝗹𝗲𝘁𝗮𝗿 𝗹'𝗮𝗳𝗼𝗿𝗮𝗺𝗲𝗻𝘁 (𝟮𝟬𝟬 𝗽𝗹𝗮𝗰𝗲𝘀).

📻 En este enllaç teniu el capítol 17 del programa «De dalt a baix». En esta ocasió, l'acadèmica Immaculada Cerdà parla d...
25/05/2026

📻 En este enllaç teniu el capítol 17 del programa «De dalt a baix». En esta ocasió, l'acadèmica Immaculada Cerdà parla de la festa cristiana en què es commemora la vinguda de l'Esperit Sant als apòstols: la Pentecosta. Cerdà recorda la història lingüística que hi ha darrere d'esta celebració.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua oferix la versió en valencià de la celebració de la missa i de les oracions bàsiques, així com les lectures pròpies de les eucaristies dominicals i de les solemnitats de l’any litúrgic i els rituals més importants.

Yolanda Martinez Ramon

https://www.rtve.es/play/audios/comunidad-valenciana-informativos/dalt-baix-capitol-17/17082381/

Dirección

Avinguda Constitució, 284
Valencia

Teléfono

+34963874023

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Acadèmia Valenciana de la Llengua publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Compartir