Lunes 08:00 - 13:30 Martes 09:00 - 17:00 Miércoles 08:00 - 13:30 Jueves 08:00 - 13:30 Viernes 08:00 - 13:30

Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro

Casa
España
Santa Cristina de Aro
Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro

Servei de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro dedicat a la gestió i difusió de la documentació del municipi.

El Servei d’Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro forma part de la unitat de Serveis Generals de l’Ajuntament de Santa Cristina d'Aro. L'Arxiu Municipal va inaugurar la seva pàgina de Facebook amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, el 9 de juny de 2011.

27/04/2026

El dissabte 25 d’abril va tenir lloc el taller medicinal “Dermaremeis”, impartit per Judith Ramírez (Botànicament). L’activitat es va dur a terme al hall de l’Espai Ridaura, on els participants van elaborar diversos remeis per a la pell utilitzant plantes medicinals i coneixements de fitoteràpia.

Aquest taller forma part del conjunt d’activitats que impulsa el Centre del Metge Rural, gestionat per la Comunitat de Municipis de la Vall d’Aro.

31/01/2026

👉 Ahir divendres es va dur a terme la presentació del llibre "Sant Feliu i la Vall d’Aro inèdits. Cinc fotògrafs per emmarcar (1888–1947)", de Gerard Bussot Liñon, editat per Efadós, a l'Espai Ridaura de Santa Cristina d'Aro.

🗨 L'acte va ser tot un èxit, amb gran assistència d'un públic que va poder gaudir de les explicacions de l'autor sobre la seva obra, que ofereix una mirada única de la transformació de Sant Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro a través d’un recull de fotografies inèdites de cinc fotògrafs amateurs, realitzades entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX.

Moltes gràcies per assistir-hi 🙌

23/01/2026

El divendres 30 de gener de 2026, a les 18.30 h, presentem el nou llibre de Gerard Bussot Liñon, Sant Feliu i la Vall d’Aro Inèdits. Cinc fotògrafs per emmarcar (1888-1947), editat per Efadós. Un llibre que permet captar la transformació de Sant Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro a través de la mirada fotogràfica inèdita de 5 fotògrafs amateurs.

L’acte tindrà lloc al hall de l’Espai Ridaura i comptarem amb la presència de l’autor.

Divendres, 30 de gener de 2026
18:30 h
Hall de l’Espai Ridaura
Acte gratuït i obert a tothom
No cal inscripció prèvia.

Ajuntament Santa Cristina d'Aro

09/07/2025

“El 1448 Bartomeu Llamví, de Santa Cristina, fou un dels quinze síndics gironins del Sindicat Remença organitzat per recaptar els 100.000 florins sol·licitats pel rei Alfons el Magnànim per intercedir en la seva disputa amb els senyors.

Tot i la suspensió dels mals usos per part del monarca, els remences, liderats per Francesc de Verntallat, s’alçaren en armes el 1462 i aquesta primera revolta remença quedà englobada dins la guerra civil entre Joan II i la Generalitat.

El 1481, el nou monarca Ferran II, guanyador del conflicte i que necessitava un subsidi de les Corts, acontentà els senyors feudals i tornà a instaurar els mals usos. La tensió augmentà i el 1484 s’inicià la segona revolta remença, ara encapçalada per Pere Joan Sala, que seria sufocada l’any següent.

Finalment el 21 d’abril de 1486 es dictà la Sentència Arbitral de Guadalupe que permetia redimir els mals usos, però confirmava els drets senyorials derivats de la propietat de la terra (censos, etc.)”.

>> Extracte del capítol 24 “Les revoltes remences i la fi de l’edat mitjana”, de: Xavier Marcó i Masferrer, L’època medieval a Santa Cristina d’Aro (segles V a XV) (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Col·lecció de Temes Cristinencs, 11, 2024).

Imatge: (3 imatges)
Relació de pagesos de la Vall d’Aro que formaven part del Sindicat Remença el 1448. AMGI, Llibre del Sindicat Remença, Registre 24510, f. 57r-58r.

Vegeu la publicació sencera a:
bit.ly/LlibretMedieval

01/07/2025

“Entre 1462 i 1472, al Principat de Catalunya es va produir una devastadora guerra civil entre el rei Joan II i l’oligarquia catalana.

Per circumstàncies militars, la vall d’Aro i Sant Feliu de Guíxols restaren sota el domini de la Generalitat. Joan Cifra i Pere Oliver de la Coma de Castell d’Aro i Bartomeu Salom de Santa Cristina foren nomenats com a “capitans” encarregats d’organitzar la defensa de tot el territori de la batllia jurisdiccional.

Durant el conflicte almenys set pagesos de la vall, foren empresonats pel bàndol reial a la Força Vella de Girona entre 1463 i 1468.

També es va produir la destrucció del castell de Benedormiens a principis de 1464 per ordre de la Generalitat, probablement perquè el bàndol reial no el pogués utilitzar com a plaça forta”.

>> Extracte del capítol 23 “La guerra civil a la Vall d’Aro”, de: Xavier Marcó i Masferrer, L’època medieval a Santa Cristina d’Aro (segles V a XV) (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Col·lecció de Temes Cristinencs, 11, 2024).

Imatge:
Mas Mordenyac del veïnat del Vilar. Pere Mordenyac, d’aquest mas, fou mort per les tropes reialistes. Autoria: Gerard Bussot (2003).

Vegeu la publicació sencera a:
bit.ly/LlibretMedieval

25/06/2025

“L’estiu de 1348 arribà a la vall d’Aro una de les epidèmies més mortíferes de la Història, la pesta negra.

El seu impacte a la vall fou molt important, amb una reducció dels masos habitats: si el 1344 n’hi havia 227, el 1374 n’eren 182, el 1400 n’eren 170, el 1425 n’eren 141, el 1450 n’eren 114, el 1475 n’eren 110 i el 1500 només en restaven 100.

Els principals senyors de la vall, el monestir de Sant Feliu, la Pabordia d’Aro o l’Almoina del Pa, veieren reduït el valor de les seves rendes entre un 25% i un 50%.

En canvi, els pagesos pogueren ampliar les seves propietats amb la concessió en condicions avantatjoses dels masos rònecs, que afegiren als seus patrimonis.”.

>> Extracte del capítol 22 “L’impacte de la pesta negra”, de: Xavier Marcó i Masferrer, L’època medieval a Santa Cristina d’Aro (segles V a XV) (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Col·lecció de Temes Cristinencs, 11, 2024).

Imatge:
Ciutadans de la ciutat de Tournai (Bèlgica) enterrant víctimes de la pesta negra (1349). Miniatura de Piérart dou Tielt, feta l’any 1352, del manuscrit Gilles li Muisis, Antiquitates Flandriae (Tractatus quartus), Bibliothèque Royal de Belgigue, f. 24v.

Vegeu la publicació sencera a:
bit.ly/LlibretMedieval

18/06/2025

“L’altre grup, encara més minoritari, que vivia a la vall d’Aro el formaven els moliners que s’ocupaven dels cinc grans molins senyorials que existien (Litxarda, Terrers, molí Nou, Bassa i el molí d’en Santmiquel).

Tots ells estaven situats en un canal al sud del Ridaura, dins el terme de la parròquia de Santa Cristina, però eren molt propers a Sant Feliu de Guíxols perquè foren concebuts per aprofitar sobretot, la clientela d’aquesta vila, molt més nombrosa que no pas la dels masos de la vall.

Els molins eren prou grans per incloure l’espai de treball i el d’habitatge de la família que els explotava. També disposaven d’una gran resclosa, rec, bassa, canal de desguàs i el carcabà al soterrani de sota la sala de les moles.

Fins al segle XV els senyors havien optat per la gestió directa dels molins, fos contractant moliners o arrendant-los temporalment. A partir de llavors, els establiren emfitèuticament, és a dir a perpetuïtat, a canvi d’una entrada, un cens anual i un tracte preferent en el seu ús”.

>> Extracte del capítol 21 “Els moliners”, de: Xavier Marcó i Masferrer, L’època medieval a Santa Cristina d’Aro (segles V a XV) (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Col·lecció de Temes Cristinencs, 11, 2024).

Imatge:
Vista actual del molí dels Terrers. Autoria: Xavier Marcó. Segons Lluís Esteva i Lluís Pallí, aquest molí ja apareix documentat el 1306. El 1382 el monestir guixolenc l’establí a Pere Pla de Sant Feliu. Després el posseïren Joan Oliver (1462), Antoni Estrany (1462), Pere Llor (1677), Pere Jaume Llor (1683), Jaume Llor (1721), Josep Llor i Pere Llor (1856), entre d’altres. El molí va fer farina fins el 1928. Informació extreta del llibre El Termenal de Sant Feliu de Guíxols 1354- 1980 (1990), p.125.

Vegeu la publicació sencera a:
bit.ly/LlibretMedieval

10/06/2025

“A banda dels pagesos a la Vall d’Aro també hi vivien artesans, persones que exercien un ofici concret i que es concentraven al nucli fortificat de Castell d’Aro.

El 1344 hi havia unes quaranta famílies d’artesans, però després de la pesta negra i la seva contracció demogràfica el nombre se’n reduí a la meitat durant la segona meitat del segle XIV i, al llarg del segle XV, ja baixà fins al voltant de les deu famílies.

Com passava arreu a l’edat mitjana, entre els oficis d’aquests artesans hi predominava el sector tèxtil i la majoria eren teixidors, sastres o paraires, tot i que també hi documentem un nombre molt menor de ferrers, sabaters i mestres de cases”.

>> Extracte del capítol 20 “Els artesans”, de: Xavier Marcó i Masferrer, L’època medieval a Santa Cristina d’Aro (segles V a XV) (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Col·lecció de Temes Cristinencs, 11, 2024).

Imatge:
Grup d’artesans exercint el seu ofici a Castell d’Aro. Autoria: Gabriel Martín Roig.

Vegeu la publicació sencera a:
bit.ly/LlibretMedieval

03/06/2025

“A l’altre costat hi havia els pagesos més modestos que passaven per dificultats econòmiques.

El cas més dramàtic que coneixem el protagonitzen els pagesos del mas Cifra, àlies Gardí, de Solius, al principi del segle XV.

La família estava fortament endeutada i havia de recórrer periòdicament al crèdit per obtenir liquiditat, satisfer els seus compromisos i poder subsistir. De fet, durant aquesta època mantenia diversos litigis per morositat a la cort de Sant Feliu amb els prestataris dels seus crèdits, amb el senyor del seu mas per impagament de les rendes i amb la universitat de la vall d’Aro per l’impagament de la fiscalitat municipal.

Davant la reclamació d’un deute improrrogable, Berenguer i Simó no devien tenir cap més remei que contreure un altre crèdit. I, probablement, estaven tan entrampats que arribà un moment en què el precari equilibri se’ls trencà”.

>> Extracte del capítol 19 “Pagesos endeutats”, de: Xavier Marcó i Masferrer, L’època medieval a Santa Cristina d’Aro (segles V a XV) (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Col·lecció de Temes Cristinencs, 11, 2024).

Imatge:
Document de venda anticipada per 9 anys de les collites d’un camp de sis vessanes de Simó Cifra àlies Gardí. AHG, Notarial, Sant Feliu de Guíxols, vol. 724; 14 de gener de 1417.

Vegeu la publicació sencera a:
bit.ly/LlibretMedieval

20/05/2025

“Per sobre del conjunt majoritari de pagesos, hi havia un cert nombre de masos més benestants que conformaven una petita elit pagesa.

Aquests disposaven d’unes explotacions agrícoles més grans que la resta, exercien de batlles senyorials, podien fer inversions remarcables i sovint ocupaven els càrrecs més importants en el govern de la universitat.

Sense ànims de ser exhaustius, formaven part d’aquest selecte grup els masos Surià, Saguer, Llamví, Sicarts, Oliver de la Coma i Cifra, de Santa Cristina; Dalmau i Tapioles, de Solius; Eimeric, de Bell-lloc, i Torre, de Fenals”.

>> Extracte del capítol 18 “Pagesos benestants”, de: Xavier Marcó i Masferrer, L’època medieval a Santa Cristina d’Aro (segles V a XV) (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Col·lecció de Temes Cristinencs, 11, 2024).

Imatge:
El mas Dalmau de Solius, uns dels masos més importants de la parròquia de Santa Agnès de Solius (2019). Autoria: Alícia Vázquez. Catàleg de Masies, POUM de Santa Cristina d’Aro.

Vegeu la publicació sencera a:
bit.ly/LlibretMedieval

Dirección

Pl. Catalunya, 1
Santa Cristina De Aro
17246

Horario de Apertura

Lunes	08:00 - 13:30
Martes	09:00 - 17:00
Miércoles	08:00 - 13:30
Jueves	08:00 - 13:30
Viernes	08:00 - 13:30

Página web

http://santacristina.cat/arees/arxiu-municipal.html

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.