18/06/2025
“L’altre grup, encara més minoritari, que vivia a la vall d’Aro el formaven els moliners que s’ocupaven dels cinc grans molins senyorials que existien (Litxarda, Terrers, molí Nou, Bassa i el molí d’en Santmiquel).
Tots ells estaven situats en un canal al sud del Ridaura, dins el terme de la parròquia de Santa Cristina, però eren molt propers a Sant Feliu de Guíxols perquè foren concebuts per aprofitar sobretot, la clientela d’aquesta vila, molt més nombrosa que no pas la dels masos de la vall.
Els molins eren prou grans per incloure l’espai de treball i el d’habitatge de la família que els explotava. També disposaven d’una gran resclosa, rec, bassa, canal de desguàs i el carcabà al soterrani de sota la sala de les moles.
Fins al segle XV els senyors havien optat per la gestió directa dels molins, fos contractant moliners o arrendant-los temporalment. A partir de llavors, els establiren emfitèuticament, és a dir a perpetuïtat, a canvi d’una entrada, un cens anual i un tracte preferent en el seu ús”.
>> Extracte del capítol 21 “Els moliners”, de: Xavier Marcó i Masferrer, L’època medieval a Santa Cristina d’Aro (segles V a XV) (Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Col·lecció de Temes Cristinencs, 11, 2024).
Imatge:
Vista actual del molí dels Terrers. Autoria: Xavier Marcó. Segons Lluís Esteva i Lluís Pallí, aquest molí ja apareix documentat el 1306. El 1382 el monestir guixolenc l’establí a Pere Pla de Sant Feliu. Després el posseïren Joan Oliver (1462), Antoni Estrany (1462), Pere Llor (1677), Pere Jaume Llor (1683), Jaume Llor (1721), Josep Llor i Pere Llor (1856), entre d’altres. El molí va fer farina fins el 1928. Informació extreta del llibre El Termenal de Sant Feliu de Guíxols 1354- 1980 (1990), p.125.
Vegeu la publicació sencera a:
bit.ly/LlibretMedieval