18/07/2018
Un destacat nombre de membres del CDR de Sant Vicenç de Montalt ens hem concentrat aquest dimecres al jardinet del davant de l’església parroquial –l’únic monument feixista que es conserva encara al poble- com a protesta per dos fets lamentables.
En primer lloc , i ja que avui es complien els 82 anys del cop d’estat del 18 de juliol de 1936 per part del règim franquista contra el govern democràtic i legítim de la Segona República, per a condemnar aquest ‘alzamiento militar’ que va suposar la destrucció de les conquestes socials i polítiques de la legalitat republicana i commemorar, així, el Dia de la Resistència Antifeixista. També per a retre un homenatge a totes les republicanes i republicans, que van patir la persecució i la repressió feixista en l’oblit.
D’altra banda, ja que la Generalitat impulsarà la retirada de tota simbologia franquista amb una nova llei que serà d’obligat compliment per als ajuntaments del país, després de la lectura d’un manifest –que us adjuntem a continuació, íntegre- on hem explicat els orígens i el veritable significat franquista d’aquesta creu als ‘Caídos por Diós y por España’ d’una manera pedagògica i hem demanat que l’ajuntament iniciï els tràmits imminents per a la seva retirada, s'ha conclòs la concentració amb un acte simbòlic consistent en embolcallar la creu amb cinta groga i enganxant-hi una sèrie de cartells demanant la retirada de símbols feixistes del poble i d’altres explicant que aquesta talla no es tracta d’una simple creu sinó d’un monument d’enaltiment del règim feixista que, amb el pas del temps, ha passat desapercebut.
Gràcies a totes i tots per la vostra assistència i dir-vos que des del CDR de Sant Vicenç de Montalt seguirem denunciant els símbols feixistes i explicant sempre la veritat, perquè un poble sense memòria és un poble que no es coneix a si mateix. I on no hi ha memòria, no hi ha justícia!
MANIFEST QUE DEMANA LA RETIRADA DELS SÍMBOLS FRANQUISTES
Avui es commemoren els 82 anys del cop d’estat del 18 de juliol de 1936 —‘el Glorioso Alzamiento Nacional’ pel bàndol franquista—dirigit contra el govern democràtic i legítim de la Segona República, fet que va iniciar la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República,l'establiment del règim franquista, que va mantenir-se en el poder fins al 1975.
Com sabeu, la República va tenir un pes específic a Catalunya molt important per ser el primer territori de l’Estat on va proclamar-se per part de Macià i Companys però també perquè va estar plenament vinculada al municipalisme democràtic, ja que va ser el triomf de les candidatures republicanes i d’esquerres en les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, qui ho va propiciar. Amb aquesta es va promoure l’avenç en la transformació de la nostra societat, en la defensa de les llibertats individuals i col•lectives, i en la consecució de la justícia social. El 9 de desembre de 1931, les Corts republicanes van promulgar la Constitució més avançada del seu temps, que a l’article primer definia l’Estat espanyol com “una República democràtica de treballadors de tota mena, que s’organitza en règim de llibertat i de justícia”. La Segona República va aixecar l’entusiasme del poble amb un programa alternatiu a la vella Espanya caciquista de la Restauració, un programa de canvi social basat en la reforma agrària i el protagonisme del moviment obrer, la separació de l’Estat i de l’Església, el control democràtic dels cossos armats, una ambiciosa feina educativa i cultural, avançada a Europa i una resposta política a la pluralitat nacional de l’Estat. Així mateix, la República va obrir la porta a la participació política de les dones, que van conquerir el dret a vot, el matrimoni civil i el dret al divorci. La República és una forma d’estat que els ciutadans i ciutadanes van dotar-se de manera democràtica, i que va ser truncada pel cop d’estat feixista avui fa 82 anys.
S’iniciava així la ‘llarga nit del Franquisme’ que va durar gairebé 40 anys fins a les primeres eleccions democràtiques del 15 de juny de 1977 -i encara segueix viu d’alguna manera en molts partits i ciutadans d’extrema dreta- on es va patir la privació de les llibertats i drets bàsics i una duríssima repressió doncs el règim va ser l’únic que, un cop acabada la guerra, va continuar matant fins un mes abans de la mort del dictador, el novembre del 1975.
D’altra banda,un cop guanyada la guerra, La Falange gaudia dels privilegis exclusius de ser el partit únic i junt amb el Nacionalcatolicisme de l’Església de la croada va exercir una gran influència en l’àmbit del poder municipal on les administracions públiques foren depurades i els seus dirigents locals nomenats, a dit per les autoritats militars i després pels governadors civils pel sistema de terços, incidint en la vida quotidiana de les persones amb campanyes de moralització pública o Monuments i plaques “Als caiguts” i eliminant tot símbol passat.
‘Caiguts’ és la terminologia amb la qual la propaganda franquista va conèixer a aquells que van morir en el bàndol feixista. La titulació exacta és ‘Caídos por Diós y por España’. Adjudicant-se aquí el títol de la ‘veritable Espanya’. Durant tots els anys de la dictadura els morts del bàndol republicà durant la Guerra i els represaliats pel franquisme no van tenir nom i no van ser reconeguts com a tals. Van ser catalogats de “traïdors a la pàtria” i d’assassins al servei d’interessos estrangers.
Així doncs, a finals dels anys 50, a Sant Vicenç de Montalt —durant l’anomenat ‘govern dels tres Antonis’— es va col•locar aquesta creu franquista com a monument als ‘Caídos por Diós y por España’ situada davant l’església com acostumava a fer-se i sobre unes plaques en homenatge als germans gabrielistes assassinats. A les parets de la façana de l’església —encara són visibles una mica— , enmig de l’escut del jou i les fletxes de la FET de les JONS, una enorme creu amb una frase:
‘JOSÉ ANTONIO PRIMO DE RIBERA
39 HERMANOS GABRIELISTAS
CAÍDOS POR DIÓS Y POR ESPAÑA’
Era el símbol més clar del Nacionalcatolicisme i de l’Església com a instrument de propaganda del règim. Així doncs, aquest monument —l’únic que queda al poble—que tenim aquí al davant no es tracta d’una simple creu com es vol fer creure actualment, sinó que es tracta d’un monument d’exaltació del franquisme dedicat “al Caudillo de la Cruzada y a los veinticinco años de paz” i, per tant, per l’enaltiment d’un règim dictatorial. El pas del temps ha fet que hi hagi hagut una normalització del monument, la quotidianitat ha maquillat la seva simbologia, i la desmemòria, la desídia i la falta de pedagogia han fet que passés desapercebuda.
Per tot això, en aquest dia tant significatiu, des del Comitè de Defensa de la República de Sant Vicenç de Montalt:
1. Reiterem la condemna del cop d’estat militar feixista del 18 de juliol de 1936, que va suposar la destrucció de les conquestes socials i polítiques de la legalitat republicana i commemorem avui el Dia de la Resistència Antifeixista.
2. Volem retre un homenatge a totes les republicanes i republicans, que van patir la persecució i la repressió feixista en l’oblit.
3. Entenem que el manteniment d’aquest tipus de monuments en l’espai públic, no privat, és ofensiva per als valors democràtics i la dignitat del poble català i posa en evidència la feblesa de la nostra cultura social i política.
4. Creiem que ara toca, des de les institucions, fer l’acte de dignitat que no han fet en més de 40 anys de reconeixement i dignificació de totes les víctimes de la guerra. El Congrés espanyol va aprovar el 2007 la ‘Ley de la Memoria Histórica’ que en el seu article 15è estableix que les administracions ‘prendran les mesures oportunes per a la
retirada de símbols commemoratius
d’exaltació, personal o col•lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil, i de la
repressió de la dictadura’.La realitat és que, a la pràctica, ha quedat en rès fet que posa de manifest l'extrema debilitat de la cultura democràtica a Espanya. Va ser el Parlament de Catalunya, el passat 3 de març de 2016, que va aprovar una resolució per la qual el màxim òrgan legislatiu del país insta a la retirada d’aquests símbols. Igualment, el Síndic de Greuges, en una declaració del gener de 2016, insta també als ajuntaments a treure monuments franquistes de la via pública. L’informe alerta de l’assignatura pendent de l’Estat espanyol per afrontar el passat i fer justícia, tal com destaca un altre informe del relator especial de les Nacions Unides sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no-repetició, Pablo de Greiff. D’altra banda, la Generalitat impulsarà una nova llei de ‘gestió integral’ de la memòria històrica i la retirada de tota la simbologia franquista que encara queda als pobles i ciutats de Catalunya que serà d'obligat compliment per als ajuntaments.
5. Per tot això EXIGIM a l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt que iniciï els tràmits pertinents perquè aquesta creu franquista, situada en l’espai públic, sigui retirada de manera immediata.
No podem tancar ferides si convivim amb símbols que han humiliat els perdedors de la Guerra Civil i les víctimes del franquisme. Això inclou aquesta creu que homenatja als colpistes i dirigents de la dictadura.
Un poble sense memòria és un poble que no es coneix a si mateix. I on no hi ha memòria, no hi ha justícia.
Visca el poble sobirà i visca la República Catalana!
CDR de Sant Vicenç de Montalt, a 18 de juliol de 2018
