Ens indigna l’estructura del món actual: crisi, exclusió social, desigualtats, canvi climàtic, racisme, violència, discriminació per gènere, creença o opció sexual, elitisme educatiu, neoliberalisme, polítics mentiders i banquers corruptes… L’objectiu de Joves d’Esquerra Verda, referent juvenil d’ICV amb 20 anys d’història i organització hereva de la Joventut Comunista de Catalunya i la Joventut S
ocialista Unificada, és participar i decidir per transformar. El context polític i social està experimentant canvis substancials amb els governs de la dreta a Catalunya i l’Estat espanyol i el domini de les polítiques neoliberals a tot Europa. L’obsessió pel dèficit i les retallades indiscriminades que hi van associades estan incrementant les desigualtats. S’està imposant, fins i tot amb violència, que la crisi la paguin els pobres i que els rics en surtin indemnes, que la paguin els de baix i que els de dalt segueixin manant en unes relacions econòmiques antidemocràtiques, que la paguin les classes socials més febles i que els treballadors i les treballadores pateixin un retrocés estructural en drets socials. Els atacs contra la ciutadania, contra la majoria, són continus, incessants, dolorosos: reforma laboral per generalitzar l’acomiadament lliure i gratuït, retallades de serveis públics especialment traumàtiques en salut i educació, lleis que provoquen retrocessos en drets de les dones o aposta per l’energia nuclear i pel mateix model d’economia especulativa que ens ha dut a la crisi, entre molts d’altres factors. Com a JEV hem de generar la capacitat de participar en la resposta que s’està articulant en contra de les retallades i els retrocessos socials; hem de projectar el nostre discurs cap enfora i incorporar en la mesura del possible aquelles veus que, com nosaltres, creuen que hi ha alternatives a la política de retallades i destrucció de l’Estat del benestar. La resignació farà guanyar la batalla als rics i als de dalt, mentre que nosaltres necessitem esperança per mitjà de l’acció al carrer i les institucions. Entenem, però, que la crisi és global i va més enllà de la crisi financera actual, i que té, a més, moltes cares i moltes expressions. En el fons no deixa de ser una crisi sistèmica, la crisi del capitalisme i l’expressió d’aquest en la globalització neoliberal. Així, la lluita és necessària a casa nostra i també a tot el món, per la qual cosa hem de ser capaços d’articular un discurs que doni resposta a la doble dimensió global i local de la crisi. Petits canvis locals, grans idees globals. Ens cal traçar un discurs que plantegi alternatives reals al sistema i, també, més i millors aliances amb tots aquells sectors amb qui compartim la trajectòria d’aquestes alternatives i de l’esperança. En definitiva, hem d’enfortir la nostra pota al carrer per recuperar les aliances perdudes, enfortir aquelles aliances que tenim i teixir-ne de noves. Som conscients que sols no podem fer front a les polítiques neoliberals, però també sabem que no estem sols, i és per això que hem de buscar aquestes complicitats al carrer. Hem de formar part de les mobilitzacions i de qui planteja alternatives, hem d’estar amb qui lluita per la dació en pagament, amb qui vol un territori lliure de transgènics, amb qui vol una universitat democràtica que realment asseguri la igualtat en l’accés i l’equitat, amb qui defensa els serveis públics i de qualitat o està en contra de l’energia nuclear.
