08/08/2025
𝐍𝐨 𝐡𝐢 𝐡𝐚 𝐩𝐚𝐫𝐚𝐮𝐥𝐞𝐬. 𝐍𝐨𝐦𝐞́𝐬 𝐝𝐨𝐥𝐨𝐫.
El que ha passat amb José María Ángel hauria de fer-nos reflexionar com a societat. Massa vegades, la política esdevé un espai de destrucció personal en lloc d’un lloc de servei públic. Massa vegades es creuen línies roges que no haurien de travessar-se mai.
José María ha sigut un servidor públic exemplar durant més de 40 anys. Alcalde estimat de l’Eliana, Secretari autonòmic de Seguretat i Emergències i Director general de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), senador, comissionat… però, sobretot, una persona honesta, vocacional i compromesa amb la gent. No mereixia este escarni. Ningú el mereix.
Darrere de cada càrrec, de cada responsabilitat, hi ha una persona, una família, una vida. La crítica política és legítima i necessària. Però el linxament personal no. I qui no entén esta diferència, està contribuint a destruir tot allò que fa gran la democràcia.
Vivim temps on s’ha normalitzat l’insult, el “acoso y derribo”, el menyspreu i l’atac personal a l’adversari, com a arma política. On es jutja abans a les persones que a les idees. On es dispara sense pensar a qui fa mal.
Aquesta deshumanització de la política és intolerable. No podem permetre que la dignitat, la vocació o la veritat siguen trepitjades per la crueltat o la inèrcia d’uns quants. La política serveix i ha de servir per transformar i millorar la vida de les persones.
Toca fer una profunda autocrítica. Com a responsables públics. Com a mitjans. Com a societat. Com a ciutadania.
Perquè si no sabem cuidar als qui han servit amb dignitat, qui voldrà dedicar-se demà a la política?
Força, Periquitín. Recupera’t prompte. Sempre amb tu, sempre. ❤️