Alternativa Per Pollença

13/06/2026

Avui El País publica una entrevista al màxim responsable de Four Seasons presentant la cadena com un exemple d’èxit, expansió i excel·lència hotelera. Però a Formentor, darrere la postal de l’hotel exclusiu, hi ha una realitat molt més bruta: obres il·legals, sancions urbanístiques, ntents de privatització de facto de la platja i enderrocs d’obra que, encara no han estat retirades.

Four Season posa el benefici privat per damunt del territori, del paisatge i dels drets de la ciutadania. Formentor no és un decorat per vendre luxe internacional. És un espai d’alt valor natural, patrimonial i col·lectiu. La platja és pública. El luxe no pot servir per blanquejar irregularitats.La sostenibilitat no pot ser només una frase de màrqueting. I Formentor no pot convertir-se en un espai al servei exclusiu d’uns pocs.

Exigim que es retirin totes les restes d’obra, que es respecti l’ús públic de la platja i que les administracions deixin de mirar cap a una altra banda davant els abusos del poder econòmic.

El ejecutivo de la cadena canadiense, cuyo mayor accionista es Bill Gates, apuesta por un crecimiento meditado y por que las viviendas de marca que gestiona dupliquen su aportación al negocio hasta el 30%

12/06/2026

Una aberració que ja ha durat massa temps.

La vía dedicada a esta figura del fascismo está ubicada al inicio del camino de Coves Blanques, construido por presos republicanos condenados a trabajos forzados

11/06/2026

A Alternativa per Pollença exigim a l’equip de govern el compliment de la llei de Memòria democràtica manera immediata i que retiri definitivament el nom de Ruiz de Alda, fundador de falange espanyola del carrer situat a Cala Sant Vicenç, a l’inici del Camí de Coves Blanques.

Julio Ruiz de Alda no era un feixista qualsevol sinó que va ser un dels fundadors de Falange Española, un dels pilars ideològics i polítics de la dictadura franquista. Aquest incompliment de la llei de memòria democràtica ja és greu però a més és molt vergonyós ja que dona nom al carrer a l’inici del camí de Coves Blanques realitzat amb el treball forçat dels presos republicans. Un espai que hauria de servir per recordar, dignificar i reparar la memòria de les persones que patiren la repressió, la presó, la humiliació i l’explotació per part del règim franquista. apareix associat al nom d’un representant del feixisme espanyol.

La legislació és clara. La Llei estatal de Memòria Democràtica obliga a les administracions públiques a retirar de l’espai públic les mencions, símbols i denominacions que suposin exaltació o reconeixement de la dictadura franquista, dels seus dirigents o de les organitzacions que la sustentaren.

No es tracta de borrar la història, sinó precisament de fer justícia amb la història. Els noms dels carrers són reconeixements públics, i una institució democràtica no pot continuar honorant persones vinculades al feixisme i a les organitzacions que donaren suport al franquisme.

A Alternativa per Pollença exigim a l’equip de govern el compliment de la llei de manera immediata i que retiri definitivament el nom de Ruiz de Aldadel carrer. L’equip d egovern no pot continuar mirant cap a una altra banda. Complir la llei de memòria democràtica no és una opció, és una obligació legal, política i moral. El nostre municipi ha de deixar d’honorar els noms vinculats al feixisme i ha de posar al centre la dignitat de les víctimes, la defensa de la democràcia i la memòria de totes aquelles persones que patiren la repressió.

A la fotografia Ruiz de Alda (centre) amb Valdecasas i Primo de Rivera, al míting fundacional de Falange en el teatre de la Comèdia de Madrid, el 29 d'octubre de 1933.

09/06/2026

NOTA DE PREMSA. DENUNCIAM LA MANCA DE PERSONAL I EL DETERIORAMENT DE LES INSTAL·LACIONS ESPORTIVES MUNICIPALS

Des d' Alternativa Per Pollença (A) denunciam la manca de personal i el deteriorament de les instal·lacions esportives municipals

Fa temps que advertim de la manca de personal administratiu i de manteniment en aquesta àrea. Malauradament, amb l’arribada del nou regidor d’Esports, la situació no només no ha millorat, sinó que s’ha agreujat de manera alarmant.

Actualment, per cobrir el conjunt de les instal·lacions esportives municipals —poliesportiu, piscina coberta, pistes de pàdel i tennis, camp de futbol del Port de Pollença i la resta d’espais esportius— només es disposa de dues persones de la plantilla habitual i d’una incorporació recent. És a dir, tres persones han d’assumir una càrrega de feina totalment desproporcionada.

Aquest personal ha de fer-se càrrec del manteniment i la posada a punt de la piscina coberta, que acaba de reobrir després de vuit mesos d’obres; de les pistes de pàdel i tenis del Port, que després del darrer temporal es troben impracticables; del manteniment ordinari de la resta d’instal·lacions esportives del Port i de Pollença; i, a més, de donar cobertura als diferents esdeveniments esportius que s’organitzen al municipi.

Aquesta situació és insostenible i evidencia una manca de planificació, inversió i gestió per part dels responsables polítics. La falta de recursos humans i materials provoca un deteriorament constant de les instal·lacions, dificulta la prestació d’un servei públic de qualitat i comporta també una pèrdua d’ingressos econòmics, ja que els serveis no es poden gestionar ni oferir en les condicions adequades.

Des d’Alternativa per Pollença reclamam una actuació urgent per reforçar l’Àrea d’Esports, dotar-la del personal de manteniment i administratiu necessari per tal de garantir un manteniment digne de totes les instal·lacions municipals. L’esport és un servei essencial per a la ciutadania i no pot continuar depenent de la improvisació ni de la sobrecàrrega dels treballadors.

Pollença necessita una política esportiva seriosa, planificada i amb recursos suficients.

04/06/2026

Ens hem adherit al manifest de Mallorca al lími: Manifest d'adhesions
Ens diuen que hem d’acceptar qualsevol rècord turístic com un èxit, tot i que això impliqui més col·lapse, més expulsió de residents, més pressió sobre el territori i més deteriorament de les condicions de vida de la classe treballadora, però cada vegada és més evident que aquest model té límits i que ja fa temps que els hem superat.

Ens trobam davant el darrer estiu abans de les eleccions. Un estiu en què tornarem a superar tots els rècords turístics i amb un eclipsi total el dia 12 d’agost que evidenciarà una vegada més que aquest model econòmic ha superat tots els límits.

Una illa ja saturada torna a ser tractada com un espai disponible per a l’acumulació infinita d’activitat, visitants i negocis, sense tenir en compte la seva capacitat real de sostenir la vida ni els límits físics, socials i ambientals que ja s’han superat fa anys. A aquesta pressió s’hi suma de manera cada vegada més greu la crisi d’accés a l’habitatge, que expulsa residents i treballadors, dificulta l’emancipació i converteix el dret a viure a Mallorca en un privilegi condicionat pel mercat immobiliari i per la rendibilitat turística dels espais.

No sortir als carrers davant aquesta situació seria acceptar la normalització de la turistificació i el deteriorament de Mallorca. Seria permetre que el govern i els interessos econòmics interpretassin el silenci com una victòria. Per això aquest moment no és només una nova temporada turística, sinó un punt de ruptura. Un moment decisiu en què es fa visible que el model no només genera problemes, sinó que depèn d’ignorar-los per continuar funcionant.

Hem d’assumir que cap canvi institucional, ni tan sols un possible relleu polític, serà suficient si es manté intacte el model econòmic que sosté aquesta realitat; sabem que l’esquerra parlamentària, quan ha governat, no ha afrontat les causes estructurals d’aquest problema. Cal seguir fent pressió als carrers perquè des de les institucions es facin vertaderament càrrec de la greu situació.

Davant l’augment de la precarització, l’expulsió de residents i el creixement dels discursos reaccionaris, només l’organització popular i la mobilització sostinguda poden disputar el futur de Mallorca i construir alternatives a un model que ens condemna a viure cada vegada pitjor. I per això hem de seguir al carrer, fent visibles els malestars que ens travessen i fent un pols a la imatge de paradís que, per a cada vegada més persones,s’ha convertit en infern.

Mallorca està al límit!

26 anys separen les dues imatges

10/05/2026

Al seu moment vam lluitar per eliminar el glifosato en les voreres i en mentaltizar que una vorera florida no és brutor. És vida.
Els marges dels camins, les voreres plenes de cards, ravenisses, fonolls i flors silvestres no són espais abandonats, sinó petits refugis de biodiversitat. Són aliment, casa i lloc de reproducció per a abelles, papallones, borinos i molts altres insectes pol·linitzadors.

El problema és que, any rere any, en plena primavera i en el moment de màxima floració, moltes d’aquestes voreres són desbrossades de manera sistemàtica. Allà on hi havia papallones, abelles i vida, hi queda una franja triturada, uniforme i silenciosa. I això no és “netejar”: és empobrir el paisatge i destruir hàbitats essencials.

Sense flors, no hi ha insectes; i sense insectes, també perilla l’equilibri dels nostres ecosistemes i de bona part de l’agricultura.
No es tracta de deixar els camins sense manteniment ni d’ignorar la seguretat viària. Es tracta de gestionar millor: retardar les segues fins després de la floració, fer desbrossaments parcials, deixar illes de vegetació, reduir intervencions innecessàries i afavorir espècies autòctones. Alternatives n’hi ha, i funcionen.
Pollença, un municipi que presumeix de paisatge i natura, hauria de ser exemple de respecte per aquesta biodiversitat petita però imprescindible.

Aquesta primavera, igual que els darrers anys, nombroses voreres florides o molts camins rurals de Pollença han estat desbrossats en ple període de màxima floració. Allà on fa poques setmanes hi havia cards, ravenisses, fonolls, papallones i el brunzit constant d’abelles, avui només hi queda...

09/05/2026

A Pollença tenim el Castll del Rei , un BIC que no es pot visitar abandonat i degradat. De què serveix declarar un bé com a protegit si després no es garanteix ni la seva conservació ni l’accés ordenat de la ciutadania?
Un castell tancat, abandonat i sense projecte no és una ruïna romàntica: és una responsabilitat pública desatesa. I cada pedra que cau és també una part de la nostra història que perdem.
Necessitam inversió, manteniment, arqueologia, divulgació i una gestió patrimonial seriosa. Defensar el Castell del Rei és defensar la nostra memòria.

Expertos reclaman un inventario oficial actualizado para conocer a fondo el estado de salud de las fortificaciones y frenar su progresivo deterioro: más de la mitad corren peligro de venirse abajo

23/04/2026

Morim d'èxit. El benefici econòmic de les 277 compravendes es concentra en uns pocs, mentre que el cost social —la pèrdua de veïns, joves i identitat— el paga tota la comunitat. Sense polítiques que frenin aquesta deriva, el municipi corre el risc de convertir-se en un gueto de luxe sense vida veïnal real.

📊 L’habitatge a Pollença continua marcant màxims: el metre quadrat ja supera els 5.000 €, el preu mitjà per habitatge passa dels 600.000 € i un 55% dels compradors són extrangers. /Pollença

14/04/2026

No hi ha decret, ni pacte parlamentari, capaç d'imposar l'oblit quan un poble decideix recordar. Les lleis es poden derogar, però no la dignitat republicana. Salut i República. Fotografia d'en Biel Perelló

11/04/2026

📣✊🏼Ja tenim la programació de l' *abril republicà i antifeixista* !

🌹🏴 *14 abril*: Homenatge a la República
Davant la guerra, l'imperialisme i el negacionisme històric, reafirmem el nostre compromís amb els valors de la Segona República.

🚴📖🏋️‍♀️*21 d'abril:* Les Olimpíades Populars de 1936, amb Pau Tomàs Ramis