10/05/2026
Al seu moment vam lluitar per eliminar el glifosato en les voreres i en mentaltizar que una vorera florida no és brutor. És vida.
Els marges dels camins, les voreres plenes de cards, ravenisses, fonolls i flors silvestres no són espais abandonats, sinó petits refugis de biodiversitat. Són aliment, casa i lloc de reproducció per a abelles, papallones, borinos i molts altres insectes pol·linitzadors.
El problema és que, any rere any, en plena primavera i en el moment de màxima floració, moltes d’aquestes voreres són desbrossades de manera sistemàtica. Allà on hi havia papallones, abelles i vida, hi queda una franja triturada, uniforme i silenciosa. I això no és “netejar”: és empobrir el paisatge i destruir hàbitats essencials.
Sense flors, no hi ha insectes; i sense insectes, també perilla l’equilibri dels nostres ecosistemes i de bona part de l’agricultura.
No es tracta de deixar els camins sense manteniment ni d’ignorar la seguretat viària. Es tracta de gestionar millor: retardar les segues fins després de la floració, fer desbrossaments parcials, deixar illes de vegetació, reduir intervencions innecessàries i afavorir espècies autòctones. Alternatives n’hi ha, i funcionen.
Pollença, un municipi que presumeix de paisatge i natura, hauria de ser exemple de respecte per aquesta biodiversitat petita però imprescindible.
Aquesta primavera, igual que els darrers anys, nombroses voreres florides o molts camins rurals de Pollença han estat desbrossats en ple període de màxima floració. Allà on fa poques setmanes hi havia cards, ravenisses, fonolls, papallones i el brunzit constant d’abelles, avui només hi queda...