Biblioteca Polinyà de Xúquer nova

28/02/2025

24/10/2024

Vos proposem algunes novetats en infantil, juvenil i adult. Feu una ullada.
A la biblioteca hi ha molt més. Pregunta, digues el que t'agrada i mirarem d'ajudar-te.
Llegir és important.

24/10/2024

Ha convidat el llop a l'ovelleta? Ha acudit ella a sopar? I.... que passa?

24/10/2024

"El pasado se vuelve presente en cuanto lo tocas. No importa que no hayas intervenido en él, no importa lo inocente que sea o lo libre que te sientas.

28/05/2024

Vos passe una proposta interessant.
El llibre ha arribat a la biblioteca en un lot de donació. Em cridà l'atenció que el recomanara en portada Úrsula K Le Guin, escriptora de ciència ficció. Semblava interessant i els vaig incorporar al catàleg. Sembla que està descatalogat.
La curiositat m'ha pogut i l'he obert. M'he enganxat. Son poques pàgines, però en poc espai t'endinses en el mon dels esquimals, les seues tradicions, la forma de viure,.... un grapat de coses i detalls.
Un llibre menut però un gran text.
Disponible a la Biblioteca de Polinyà de Xúquer.

29/04/2024

Vos presentem tres dels llibres que son novetat a la biblioteca dins del que han entrat pel quaranta aniversari de la biblioteca. L'ultim llibre publicat per Màxim Huerta i dos grans novel·les negres: la de Silvestre Vilaplana i la de Xavier Aliaga ; els dos tenen una cosa en comú: si obris la primera pàgina i comences a llegir.... quedes engaxat i.... meravella.

25/04/2024

El passat dissabte 13 d'abril. dins dels actes del 40 aniversari de la biblioteca, vàrem presentar el llibre de poemes de Josep Garcia Richart. Anit el tenia damunt la taula i vaig començar a llegir-lo. Saborejant cada poema, el que expressa, com ho diu. Hui m'apeteix compartir-ho i animar-vos o obrir aquest poemari. Curt però intens. M'he permés compartir un dels que més m'ha agradat, dels que este matí m'he tornat a llegir i ara fullege a l'exemplar que tenim a la biblioteca.
La família va regalar un exemplar a la Biblioteca de Polinyà. Està a la vostra disposició.

04/05/2023

Guanyador del V Concurs de Booktrailers Zona Llibre Zona LLiure. Un treball de Alex Magraner sobre el llibre "L' infinit a les teues mans", d' Enric Senab...

13/04/2023

¿Te gustaría leer más libros, pero no sabes por dónde empezar? La lectura es una actividad que puede resultar muy enriquecedora para la mente y el

13/04/2023

LA PARAULA DEL DIA: PANSA
Les panses, l'altre ingredient fonamental de les coques d'anous i panses, de què parlàvem ahir, fan referència als grans de raïm deshidratats, els quals, a més de presentar una dimensió molt més xicoteta —per la pèrdua d'una gran part d'aigua—, presenten una forma arrugada i un sabor molt dolç —per la gran concentració de sucre—. Les panses es coneixen des de ben antic. En valencià, una de les primeres referències de la paraula «pansa» data de l'any 1270, en què apareix citada en el «Llibre del mostassaf de la vila de Catí», a on es fa constar l'obligació de pesar molts productes abans de comercialitzar-los, entre altres «oli, formatges, li, stopa, cànem, figues, panses…».
Però les panses, en realitat, ja eren conegudes des de molt abans. El mot «pansa», de fet, ens havia vingut del llatí «pansus», participi de «pandĕre». Este verb significava 'estendre', i s'usava especialment per a referir-se al raïm que s'estenia sobre canyissos per a dessecar-lo al sol i poder conservar-lo així durant més temps. Este procediment s'ha mantingut tradicionalment al llarg del temps per a l'elaboració de panses. Els riuraus, les construccions típiques de la Marina, estan dissenyats bàsicament per a complir esta funció, amb independència de l'ús d'altres mètodes complementaris que s'han anat practicant per a accelerar el procés de pansificació, com ara l'escaldament del raïm amb lleixiu.

12/04/2023

¿Olvidaste el título de ese libro que te encantó? No te preocupes en exceso, no eres la única persona a la que le pasa esto.

12/04/2023

LA PARAULA DEL DIA: TENEBRA
La paraula «tenebra» és tan vella com la mateixa llengua que parlem. Ja apareix documentada en les homilies d'Organyà, el primer text escrit conegut de la nostra llengua, de finals del segle XII: «aizò porta aital figura de tot pecador qui és en tenebres de mort». En esta primera referència escrita ja es poden apreciar dos qüestions que s'han mantingut constants al llarg del temps: la primera, la tendència a usar este mot en plural; i la segona, el seu ús en sentit figurat.
En llatí, el mot originari del qual prové, «tĕnĕbra», tenia bàsicament el significat de 'foscor profunda'; però en la tradició judeocristiana el vocable «tenebres» apareix associat en un primer moment al caos. Així és com està usat de manera explícita en els primers versicles del Gènesi: «La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà». Este significat encara anà ampliant-se amb connotacions fortament negatives. Llucifer, l'àngel caigut, que originàriament era el portador de la llum, és anomenat sovint el Príncep de les Tenebres.
Completant este tenebrós recorregut per la història de la paraula, encara tenim l'«ofici de tenebres», una cerimònia litúrgica celebrada antigament en Setmana Santa després de la posta del sol, amb el temple il·luminat només per la tènue llum de quinze ciris d'un canelobre triangular (anomenat justament «tenebrari»), que anaven consumint-se a poc a poc fins que, a l'apagar-se l'últim ciri, ja en total obscuritat, els fidels començaven a colpejar els bancs amb les palmes de les mans o els breviaris, produint un fort estrèpit. Amb este singular ritual es volia commemorar l'eclipsi i el posterior terratrémol que, segons l'Evangeli de Sant Mateu, es produí quan Crist fou crucificat: «Des del migdia fins a les tres de la vesprada es va estendre una foscor per tota la terra [...] El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrémol i tot allò que havia passat, van agafar molta por». La foscor causa por. Però, tot i això, sempre ha tingut també un halo poètic. Potser per això Vicent Andrés Estellés titulà un dels seus llibres «Recomane tenebres», de lectura especialment recomanable en estos dies tètrics de fosca tranquil·litat.