Arxiu Municipal de Pego

04/06/2026

QUAN EL TEMPS PASSA A PEGO (III). FOTOGRAFIES DE VICENT GILABERT

Hui vos mostrem una tercera entrega d’algunes de les fotografies del Fons Vicent Gilabert que es custodien a l’Arxiu Municipal de Pego, gràcies a la donació que va fer en el seu dia el fotògraf pegolí.

1.- Quan es va fer la plaça de l’Ajuntament va aparéixer la base de la muralla del poble, ca. 1966.
2.- Absenta La Loca, una marca icònica de Pego. 1971
3.- La placeta de l’Eccehomo i l’antiga caixa d’estalvis, hui SUMA. 1974
4.- L’Orfeó i l’Agrupació Musical de Pego dirigits pel gran mestre Josep Cendra Piera (que recentment ens ha deixat) durant l’homenatge a José Maria Pascual en 1975.
5.- Quan hi havia festeres a Pego. 1977

26/05/2026

VOS OBRIM LES PORTES DE L'ARXIU

A partir del dimarts 2 de juny.
Vos esperem

21/05/2026

Els nous seients, amb forma de llibre obert, incorporen fragments d’obres dedicades a la pensadora i feminista pegolina per convertir la plaça en un espai de lectura, memòria i cultura L’Ajuntament de Pego ha instal·lat dos nous bancs literaris a la plaça Maria Cambrils amb l’objectiu de p...

13/05/2026

QUAN EL TEMPS PASSA A PEGO (II). FOTOGRAFIES DE VICENT GILABERT

Hui vos mostrem una segona entrega d’algunes de les fotografies del Fons Vicent Gilabert que es custodien a l’Arxiu Municipal de Pego, gràcies a la donació que va fer en el seu dia el fotògraf pegolí.

1.- Actuació de l’Orfeó de Pego en 1979 en la desapareguda Aula Cultural de la CAM del carrer Major.
2.- L’Agrupació Musical de Pego actua a la Replaceta sota la direcció del mestre Josep Sendra Piera.
3.- El consultori mèdic Carles Guitart, ubicat sobre l’antic llavador. 1980 aprox.
4.- El Pla de la Font i la bústia de correus en 1986.
5.- La tribuna del camp de futbol Cervantes, construïda en 1988.

07/05/2026

BALAGUER. EL FUTBOLISTA DEL POBLE

Malauradament, no parem de donar males notícies des de l’arxiu municipal. Les coses venen com venen. Ens ha deixat Andrés Balaguer Peña, un dels futbolistes locals que més temporades i més partits ha jugat en el Pego CF. Vam tindre el plaer i l’honor de compartir vestidor amb ell, va ser com un pare per als més joves i un dels esportistes més constant, humil i fomentador de la cultura de l’esforç, que tanta falta ens fa hui. Forma part de la història del futbol pegolí, com es va demostrar en el passat centenari del club, però forma part també de la història de Pego.

Adéu Bala.

05/05/2026

JOSEP SENDRA PIERA. UN HOME PER A LA MÚSICA. UN HOME BO.

El magisteri de la música a la Marina Alta ha perdut la seua alma mater: el mestre Josep Sendra Piera.
El musicòleg pegolí ha estat un referent de la música de banda a la comarca, destacant les direccions de les escoles i bandes de música de Pego, Teulada, la Vall d’Ebo i Dénia. En la ciutat del Montgó va deixar un rastre tan sòlid que va rebre d’ella la Medalla d’Or i Brillants.
Estudiós apassionat de la música natural i popular, va seguir els passos de Dolores Sendra i tants altres, fomentant la divulgació i l’estudi dignificant de la música tradicional.
Però sobretot, Pep va ser un bon amic i una gran persona. Bona part del seu material didàctic i pràctic es conserva, per exprés desig d’ell, a l’Arxiu Municipal de Pego.
Bon viatge Pep.

29/04/2026

17/04/2026

QUAN EL TEMPS PASSA A PEGO. FOTOGRAFIES DE VICENT GILABERT

De vegades, algunes fotografies no tenen la intenció directa de retratar (en el sentit literal i tècnic de la paraula) però ens deixen petjades que el pas del temps ha esborrat. Hui vos mostrem algunes de les fotografies del Fons Vicent Gilabert que es custodien a l’Arxiu Municipal de Pego, gràcies a la donació que va fer en el seu dia el fotògraf pegolí.

1.- El cotxe de Telefònica. Quan es podia aparcar enfront de l’Ajuntament.
2.- El poliesportiu La Trilladora. Sense el carrer reina Sofia.
3.- Final del carrer Sant Carles. Al fons «El Garrofí» de Carlos Server.
4.- El que va poder ser una residència de majors i hui és el col·legi Rosalia Bondia.
5.- Caserna de la Guàrdia Civil al final del carrer Duanes.
6.- Un accident al creuament de l’avinguda de Fontilles. Al fons, res.

Des de l’Arxiu Municipal de Pego vos desitgem un molt bon cap de setmana.

31/03/2026

SETMANA SANTA A PEGO

Tenim documentada la Setmana Santa a Pego des que apareixen les primeres sèries documentals a l’Arxiu Municipal, tant la dels llibres de comptes com la de les actes del Consell. Es a dir, des de mitjans del segle XVI. La predicació de la Quaresma i les processons van ser les primeres manifestacions. Avant en el temps, anaren creixent les confraries, i ja en el segle XX tenim notícies de cors musicals que acompanyaven les imatges; la celebració de la Salpassa; l’aparició dels Caps de Ferro en 1928; i la proliferació -ja en la postguerra- d’imatges processionals algunes d’elles obra de l’escultor Vicente Jerique Chust, el qual estava casat amb una filla del polític republicà Camilo Pérez Pastor.

25/03/2026

DESPRÉS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ, PEGO I LES VALLS DE L’INTERIOR PROCLAMEN PATRÓ A SANT FRANCESC DE BORJA
1714

Un fenomen no massa comú, almenys curiós, va tenir lloc el 25 de setembre de 1714. Eixe dia es van reunir a Pego els alcaldes i els rectors de les parròquies de Pego, Murla, Orba, Laguar, Ebo, Alpatró, Benissivà i Benirrama. Tots junts «teniendo presente que por la intersesión del señor San Francisco de Borja han alcansado de la divina clemencia alivios y beneficios manifiestos en medio de los grandes trabajos y calamidades que han padesido en estos tiempos en las guerras, y otras plagas; han resuelto en regonosimiento verdadero eligir por patrón principal de todas las susodichas villas y lugares al dicho señor San Francisco de Borja pues a más de las gracias y favores que tienen resibidos de su divina magestad por medio de la intersesión del santo, es razón que haviendo sido señor en lo temporal de las dichas villas y lugares, sea su patrón principal y abogado en lo espiritual. Y como a tal selebrarle todos los años el dia de la fiesta del dicho santo fiesta solemne y como de presepto».
Es tracta doncs d’una espècie d’advocació popular conjunta, d’un patronatge col·lectiu del qui havia sigut duc de Gandia però no senyor de totes aquestes senyories algunes de les quals, en vida del sant duc, pertanyien encara al comtat d’Oliva. Francesc de Borja va ser duc poca cosa, entre 1542 i 1548, seguidament va ingressar en els jesuïtes dels quals arribà a ser superior general. En 1671 va ser canonitzat pel papa Climent X, un segle després de la seua mort, i en 1673 va ser proclamat patró de Gandia; la festa del seu sant es celebra el dia 3 d’octubre.

Font documental: AHPA (Arxiu Històric Provincial d’Alacant), Protocol notarial de José Boix, nº. 306, 1713-1717.