Les Escoles de la II República

Les Escoles de la II República La segona República va canviar l'educació per fer-la extensiva a tothom i de més qualitat

31/12/2021

Ara que m'he posat altra vegada a escriure "Els Caps de Bou" m'he d'ambientar amb lectures que refresquin la memòria oxidada.
Potser canviï un poc l'inici amb la història "La batalla de la sal" que el padrí Samis, durant una vetlada, conta per enèsima vegada a la família que envolta el foc. Quan l'avi acaba, en Tamik diu: "sens dubte, els caps de bou d'alguna manera estan lligats al nostre clan".

Llorenç CapellàEls jinetes de Alcalá   Els Jinetes de Alcalá foren 29 oficials de Cavalleria adscrits al regiment de Vil...
28/12/2021

Llorenç Capellà
Els jinetes de Alcalá

Els Jinetes de Alcalá foren 29 oficials de Cavalleria adscrits al regiment de Villarobledo, destinat a Alcalá de Henares. El Govern va aprofitar uns incidents entre soldats i paisans per netejar la sala de banderes de conspiradors, una excusa força usual aleshores. Era l'any 1935. De manera que entre els dies 24 i 27 de juny arribaren a Palma, dividits en quatre grups, i foren reclosos en el fort de Sant Carles. Tanmateix la caserna d'Alcalá va continuar essent un West Point en petit i l'any següent, el maig de 1936, el Ministeri de la Guerra va optar per disgregar-ne les unitats: el regiment de Villarrobledo va ésser enviat a Palència i, el de Calatrava, a Salamanca. Mentrestant, els 29 arrestats a les Illetes no havien deixat de conspirar i sostingueren una relació coral amb el Marquès de Zayas. De fet, Falange els va prendre sota la seva tutela i va fer d'enllaç entre ells i la cúpula militar de les Illes.

A posta, la matinada del 19 de juliol, en abandonar la cel•la, ja sabien quin pa es donava en el carrer. De bell antuvi, participaren de manera entusiàstica en l'ocupació dels edificis públics i en el segretament de la democràcia i, més endavant, en accions de repressió. La seva intervenció, per tant, té molt poc d'heroica. Cal recordar que la població estava indefensa? El governador civil, Antonio Espina, s'havia negat a lliurar armes als sindicats i, molt probablement, aquesta decisió va canviar el curs de la història. Les referències continuades que s'han fet a la Mallorca pacífica amb sang de xai se sustenten en un tòpic més alt que els Set Pisos. Els aldarulls de l'any divuit, amb tramvies bolcats i barricades en els carrers, suggereixen una altra cosa.

O, si tant voleu, reparem en el mateix trenta-sis: un dia de febrer, després de les eleccions, el tinent Pujolà, de la Guàrdia d'Assalt, va haver de fer-se fort un seguit d'hores dins l'Ajuntament, perquè els escamots obrers que s'havien ensenyorit de Cort pretenien linxar-lo. Si Espina hagués lliurat a la Casa del Poble les armes que Ferretjans i Garcias li reclamaren amb insistència, l'Illa no hauria caigut tan fàcilment a mans dels facciosos. O la insurrecció s'hauria avortat, perquè els sis-cents passatgers que salparen del moll de Palma, la nit del divuit de juliol, i que no pogueren desembarcar a Barcelona, probablement, cas de saber que es lluitava en els carrers de Palma, s'haurien unit a la lluita. I tampoc no hauria estat baldera la resistència de Manacor, de Sóller, de sa Pobla o de Pollença.

Espina, a l'hora de prendre partit, va témer més els obrers que el colpistes i per culpa seva (culpa condicionada per la prudència, per la por) milers de ciutadans varen ésser detinguts i molts d'ells assassinats sense possibilitat de defensar-se. Els Jinetes de Alcalá es passejaren pels carrers adolorits empunyant les pistoles. Eren colpistes: robaven llibertat, dignitat, vida. El dinou de juliol, diumenge, prop de les set del matí, tres oficials de l'exèrcit irromperen en el despatx d'Antonio Espina. Dels tres, dos eren Jinetes de Alcalá. I un d'ells, el tinent Lizasoain Muguiro, va posar-li la pi***la al pit i li va comunicar que quedava destituït i detingut. Lizasoain acabava de cometre un acte il•lícit, el més repugnant de tots els que es poden cometre contra els drets de la ciutadania.

Tanmateix, tant ell com els altres Jinetes varen ésser considerats herois, i l'any quaranta-tres, amb el món sota la bota feixista -Alemanya avançava Europa endins i a Espanya afusellaven gent a dojo-, Cort va decidir homenatjar els Jinetes posant el seu nom (Jinetes de Alcalá!) i aixecant un monòlit a la plaça de la Porta de Santa Catalina. Ben segur que les autoritats feren vots perquè aquell homenatge fos per sempre. Però els feren perquè estaven convençuts que el feixisme encetava una era nova. Mai de mai, no s'hauria imaginat Jordi Dezcallar Montis, el batlle d'aleshores, que gairebé setanta anys després un consistori amb predomini socialista faria mans i mànigues per preservar el seu llegat.

Reproduït de DIARI DE BALEARS 25/05/2009

Avui he acabat d'escriure (en una primera volta) el llibre "El magisteri depurat a Palma a partir de la guerra civil". A...
06/12/2021

Avui he acabat d'escriure (en una primera volta) el llibre "El magisteri depurat a Palma a partir de la guerra civil". Ara cal polir-lo i posar-lo presentable.

Ja sabeu que actualment estic treballant en aquest llibre.La investigació està quasi acabada si no sorgeixin nous docume...
19/10/2021

Ja sabeu que actualment estic treballant en aquest llibre.
La investigació està quasi acabada si no sorgeixin nous documents.
A la introducció s'expliquen les fonts i el seus orígens; també les motivacions que m'han dirigit cap a aquesta tasca; i també es fa un resum del contingut del llibre.

A la fi es comença a restaurar la justícia del cas de l'Escola Nova de Porreres
30/09/2021

A la fi es comença a restaurar la justícia del cas de l'Escola Nova de Porreres

Una proposta molt encertada. Durant vàries dècades el poble no va tenir l'escola que es mereixia per aquesta causa. Però...
18/09/2021

Una proposta molt encertada. Durant vàries dècades el poble no va tenir l'escola que es mereixia per aquesta causa. Però a la fi, els restes dels fonaments de l'escola, on els nins de Porreres jugaren tants d'anys a encalçar-se, han donat fruit. Però no són les pedres sinó les persones que ara són a l'escola i a l'ajuntament, les que poden i han d'aconseguir posar el nom de Climent Serra a l'Escola Nova. Una passa més en la recuperació de la Memòria Històrica del nostres pobles.

Una cançó que és una crònica en record dels represaliats i represaliades ... "No olvidaré a las maestras..."
12/09/2021

Una cançó que és una crònica en record dels represaliats i represaliades ... "No olvidaré a las maestras..."

Videoclip Oficial de 'Los Olvidados', tercer adelanto de 'Vueltas', nuestro nuevo disco disponible el 1 de octubre.Escúchalo en Spotify: WEB OFICIAL: https:/...

ESCOLA GRADUADA DE SES FINESTRES VERDES (MIXTA)MESTRES JULIOL 19361 Sec. Miguel Riera Perelló2 Sec. Pilar Pol Lladó3 Pár...
05/09/2021

ESCOLA GRADUADA DE SES FINESTRES VERDES (MIXTA)
MESTRES JULIOL 1936
1 Sec. Miguel Riera Perelló
2 Sec. Pilar Pol Lladó
3 Pár. Francisca Catany Mascaró

PROPOSTA DE LA COMISSIÓ DEPURADORA
Pilar Pol Lladó
El 30 de juliol de 1937 es va acordar, per unanimitat, proposar la separació definitiva.
Francisca Catany Mascaró
El 22 de juny de 1937 la Comissió Depuradora va acordar demanar informes. El 3 d'agost de 1937 es va acordar proposar a Burgos la suspensió d'ocupació i sou.

04/09/2021

Dirección

Palma

Página web

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Les Escoles de la II República publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Compartir

LA NOSTRA HISTÒRIA

El Consell Escolar de les Illes Balears va néixer l’any 2001 com òrgan superior de consulta i de participació en matèria educativa de la Comunitat Autònoma. Continúa a l’actualitat realitzat una tasca d’assessorament formal a la Conselleria d’Educació i Universitat de les Illes Balears.