26/10/2025
Tal dia com hui, un 26 d’octubre de 1787, es fa el recompte d’habitants de la vila de Xàbia, que compta amb 865 veïns entre la vila i els seus ravals. FGCA-AMX
A finals del segle XVIII, el Regne de València formava part de la Monarquia Hispànica sota el regnat de Carles III (1759–1788), un rei il•lustrat que va impulsar nombroses reformes administratives, econòmiques i socials. En eixe marc, l’Estat espanyol va promoure recomptes i censos de població per a conéixer millor els recursos humans i econòmics dels seus territoris.
El recompte de 1787, conegut com el Cens de Floridablanca, fou el primer cens modern d’Espanya. El seu objectiu era disposar d’una estadística fiable sobre la població i les activitats econòmiques de cada localitat, en un moment en què s’intentava modernitzar l’administració i millorar la recaptació d’impostos.
En 1787, Xàbia era una xicoteta vila agrícola i marinera de la Marina Alta, amb uns 865 veïns, és a dir, caps de família. Açò vol dir que la població total podia superar els 3.000 habitants si comptem dones, xiquets i altres membres de les famílies.
L’economia local es basava principalment en:
• L’agricultura: cultiu de vinya, oliveres, cereals i garrofers.
• La pesca i el comerç marítim de productes agrícoles (sobretot pansa, oli i vi).
• La ramaderia i els oficis artesans, que completaven la vida econòmica del poble.
Xàbia encara conservava en aquell temps part de la seua muralla medieval, construïda per a defensar-se de les incursions pirates dels segles anteriors. Els arrabals (barris fora de les muralles) començaven a créixer, senyal d’una lenta però constant expansió urbana i demogràfica.
El fet que el 26 d’octubre de 1787 es registraren 865 veïns reflectix un moment d’estabilitat i de creixement després dels segles de crisi provocats per les guerres i l’expulsió dels moriscos (1609).
A més, indica la importància que Xàbia mantenia com a nucli local dins de la comarca, amb una població notable per a l’època.
-----
Tal día como hoy, un 26 de octubre de 1787, se realizó el recuento de habitantes de la villa de Jávea, que contaba con 865 vecinos entre la villa y sus arrabales. FGCA-AMX
A finales del siglo XVIII, el Reino de Valencia formaba parte de la Monarquía Hispánica bajo el reinado de Carlos III (1759–1788), un rey ilustrado que impulsó numerosas reformas administrativas, económicas y sociales. En ese contexto, el Estado español promovió recuentos y censos de población para conocer mejor los recursos humanos y económicos de sus territorios.
El recuento de 1787, conocido como el Censo de Floridablanca, fue el primer censo moderno de España. Su objetivo era disponer de una estadística fiable sobre la población y las actividades económicas de cada localidad, en un momento en que se intentaba modernizar la administración y mejorar la recaudación de impuestos.
En 1787, Jávea era una pequeña villa agrícola y marinera de la Marina Alta, con unos 865 vecinos, es decir, cabezas de familia. Esto significa que la población total podía superar los 3.000 habitantes si contamos mujeres, niños y otros miembros de las familias.
La economía local se basaba principalmente en:
• La agricultura: cultivo de viñedos, olivos, cereales y algarrobos.
• La pesca y el comercio marítimo de productos agrícolas (sobre todo pasa, aceite y vino).
• La ganadería y los oficios artesanales, que completaban la vida económica del pueblo.
Jávea aún conservaba en aquel tiempo parte de su muralla medieval, construida para defenderse de las incursiones piratas de siglos anteriores. Los arrabales (barrios fuera de las murallas) comenzaban a crecer, señal de una lenta pero constante expansión urbana y demográfica.
El hecho de que el 26 de octubre de 1787 se registraran 865 vecinos refleja un momento de estabilidad y crecimiento tras los siglos de crisis provocados por las guerras y la expulsión de los moriscos (1609).
Además, indica la importancia que Jávea mantenía como núcleo local dentro de la comarca, con una población notable para la época.
