Fulleda és un municipi (16,19 km2) de 115 habitants (2006) situat en l'extrem est de la comarca administrativa de les Garrigues, a la Segarra històrica, fronterer amb la Conca de Barberà. El poblament és agrupat en el nucli urbà (560 m) a l'interfluvi de les valls (o fondos) de la Granada i els Escortals. El territori fulledenc, inclòs inicialment d'alguna manera dins del de Tarrés, va ser cedit p
er Ramon Berenguer IV a Ramon de Boixadors el 1149. En aquesta època es va construir la torre de defensa (la Torra), derruïda durant les guerres carlines del XIX, i altres edificacions conegudes com lo Castell. Les terres dels Boixadors i d'altres propietaris per diverses donacions van anar passant al monestir de Poblet. En el període dels segles XIII-XV es va consolidar progressivament el domini de Poblet sobre la localitat que s'allargaria fins a la Desamortització del XIX. A la Guerra dels Segadors, el lloc va patir el saqueig de les tropes espanyoles de Felip V lany 1643. Sembla que en aquest enfrontament es va perdre larxiu municipal que havia estat traslladat a Poblet. La implantació del règim borbònic, amb lestabliment del cadastre, va provocar una època de fortes dificultats econòmiques, agreujada per la imposició de lallotjament de tropes. Durant el segle XVIII i XIX va gaudir d'importància el forn del vidre de Fulleda que efectuava vendes en una zona força important de les comarques limítrofes, però també en llocs més allunyats com Tarragona o el Pallars. Els pares dAgustina Saragossa i Domènech, coneguda com Agustina dAragó, eren naturals de Fulleda, on van néixer set dels seus germans. En el segon centenari del seu naixement, lany 1986, la població li va erigir un monument. El 15 dabril de 1931, un comitè local revolucionari prengué possessió de lAjuntament i proclamà la República Catalana. Durant la Guerra Civil, la població va acollir un important grup de refugiats provinents majoritàriament del sud dEspanya. La població va obtenir el màxim a mitjans del XIX, amb uns 500-600 habitants, i ha anat decreixent a partir d'aquell moment. El període dels anys 60 del segle XX va ser d'una gran emigració que a hores d'ara sembla haver-se estroncat. Respecte a la llengua, el parlar de Fulleda pertany al català occidental, no lleidatà, de transició cap a l'oriental, més concretament, cap al subdialecte tarragoní.
