09/09/2022
DIUMENGE AGERMANAT. FELANITX CONTANT LA HISTÒRIA.
18 de setembre 2022 a la Casa de cultura.
A les 19h es durà a terme l'acte de cessió i descobriment de la pintura "Joanot Colom", líder de la Germania, del pintor i historiador Guillem Morro, pintura que cedeix al Poble de Felanitx, per la seva implicació en la divulgació de la Germania i recent proclamació de Joanot Colom, fill predilecte de la Ciutat de Felanitx. Hi haurà parlament per part de Jaume Monserrat, Batle de Felanitx, Guillem Morro, autor, i Bartomeu Mestre, "Balutxo", investigador.
A les 19.30, Antoni Maria Thomàs, director, Apol.lònia Serra, actriu, i Bartomeu Mestre, amb la col.laboració de Felanitx per la Igualtat i l'Ajuntament de Felanitx, presentaran a la Sala d'actes el documental “El crit de les dones. La Germania de Mallorca (1521-1523)”, una producció cinematogràfica que recull sis relats interpretats per altres tantes actrius, sobre el tema de la presència de les dones a la Germania de Mallorca, a inicis del segle XVI, esdeveniment considerat un dels més tràgics de la història de l’illa, per la gran repercussió humana, social i econòmica que tingué en la societat de l’època i per la gran mortaldat que va provocar.
A més, aquest documental amb textos originals, guió i direcció d’Antoni Mª Thomas, es fa amb perspectiva de gènere i ens presenta personatges femenins interpretats per les actrius Carme Serna, Aina Zuazaga, Alícia Garau, Marga López, Apol·lònia Serra i Neus Cortés.
Segons Thomas, és comú que en els fets històrics col·lectius, el paper de la dona apareix en segon terme, amb escasses referències concretes.
Són aquí sis dones, la majoria sorgides del poble rebel i que en un moment o l’altre adquiriren un cert protagonisme com aferrissades defensores de la Germania, però també alguna d’elles perseguida per la seva pertinença a les classes o estaments dominants. Agermanades unes, mascarada altra.
La dramatització original de cada una d’elles inclou paraules, frases i accions que les referències històriques atribueixen a diferents personatges femenins durant la revolta, de manera que s’han anat creant unes personalitats que volen ser síntesi d’allò que es coneix de la presència activa de la dona en aquells convulsos dos anys i mig.
“Les sis històries que viuen, no inclouen oponent, ni masculí ni femení. Ningú les interpel·la, ningú les parla, són elles les que interpel·len, les que parlen, també a l’espectador d’avui. Interpel·len de fet a la història que les ha deixades arraconades, en els cantons dels documents que gairebé només de passada a elles fan referència, siguin d’un bàndol, agermanades, siguin de l’altra, mascarades”, ha afegit Thomas.
Participa aquesta producció d’allò que els historiadors han deixat més que provat: que la Germania de Mallorca, com la de València, com en cert sentit els Comuneros de Castella, són revoltes, aixecaments populars, moviments socials en exigència de justícia social, amb un ideari precís que va pretendre capgirar l’ordre social i instaurar-ne d’altre basat en el bé comú i arrancar d’arrel la vella societat estamental opressora. Com és sabut fracassaren i a sang i foc ho pagaren.
L’assessorament històric és de la historiadora Margalida Bernat. La producció i realització és de Pere Salom amb la productora Estudi Salom. Càmera i Edició: Antoni Madico i Pere Salom. Postproducció d’àudio: Lucía Millán. Grafisme: Antoni Salom. Textos originals, guió i direcció: Antoni Mª Thomas.
Felanitx per la igualtat Ajuntament de Felanitx Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca Salom Estudi
