Visiteu el conjunt arqueològic del Castell de València d'Àneu.
Última fortificació de la Catalunya feudal. Residència dels Comtes de Pallars.
23/08/2018
Sortim al Segre al reportatge de Vidal Vidal, sobre el castell de València d'Àneu! i el menú del castell La Morera
Pallars Sobirà, Valls de l'Alt Pirineu
Segon estiu en què es pot visitar el castell de València d'Àneu, després dels treballs arqueològics i de restauració empresos en 199 ...
03/08/2018
Al punt d'acollida del tambe hi trobaras diferents publicacions sobre el castell i els .
El comic de es una molt bona manera de coneixer la història del setge i de
27/07/2018
Lo poeta Jacint Verdaguer ens descriu que "Allò és un niu d'àligues espatllat per un temporal d'hivern" però afegeix que entre les roques "trobí un gessamí florit que fou balsam pel meu cor adolorit" recordant-li que no tot esta perdut encara.
Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Castell de València d'Àneu. Visites. publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.
Contacto La Organización
Enviar un mensaje a Castell de València d'Àneu. Visites.:
Conjunt Arqueològic del Castell de València d’Àneu
El Castell de València d'Àneu, documentat des del segle XIII, està format per dues parts ben diferenciades: l'antic llogaret de València a ponent, a l'empara del castell i la fortificació a llevant damunt mateix de la immensa cubeta glacial on es troba Esterri i el seu pla . Constituïa el centre polític d'un ben estructurat sistemacastral de les Valls d'Àneu i la principal fortalesa dels comtes de Pallars, la casa feudal més duradora de Catalunya i que va tenir en el comte Hug Roger III de Pallars(Segle XV) la figura més representativa.
El castell de València d'Àneu es divideix en dos recintes que conformen cercles concèntrics de defensa: el recinte inferior, amb funcions defensives, presenta una muralla perimetral i un fossat, delimitat parcialment i excavat a la roca, que separava el castell del poble i protegia el recinte superior; i el recinte superior, segurament més antic, circumdat per una imponent muralla i una constel·lació de vestorres, on se situaven els edificis residencials i representatius de la fortificació, pràcticament desapareguts a la fi del segle XVII amb l'abandonament definitiu del castell: església, pati de armes, pou, torres, dipòsits, edificis nobles.
L'any 1990, de la mà del Consell Cultural de les Valls d'Àneu i de l'A juntament d'A lt Àneu, s'inicien els treballs arqueològics que vint anys després, amb les intervencions dels períodes 1990-1995 i els últims 2010-2015, han permès la recuperació d'aquest important bé patrimonial: tanco i consolidació del perímetre emmurallat, adequació del paviment dels edificis nobles, descoberta de l'accés al recinte superior estratègicament defensat ... Assenyalar l'itinerari des de l'antic llogaret fins al recinte superior.
Referent inevitable de les jocs d'infància aneuenca, el Castell de València continua formant part de l'imaginari col·lectiu pallarès. Lloc de memòria comuna, sedueix poderosament al visitant la magnitud del conjunt, la seva situació geogràfica inigualable i, especialment, la captivadora i atractiva seqüència històrica de la guerra del Pallars (1484-1487). Va ser en aquest Castell de València des d'on es va escriure l'última pàgina del comtat quan el 29 de juny de 1487 la comtessa Caterina Albert capitulava davant de les tropes dels Cardona i n la guerra contra el rei Ferran el Catòlic. Les bales de bombarda escampades sobre del recinte superior són un clar testimoni. Així finalitzava la casa comtal de Pallars i s'apagava l'estrella rutilant de l'últim comte, Hug Roger III, que acabaria morint, lluny del seu estimat Pallars, l'1508 a la presó reial de Xàtiva.