Corbera pel Sí

Corbera pel Sí Esta pagina trata de aglutinar a toda la gente independentista de Corbera de Llobregat, de la comarca del Baix Llobregat i de Cataluña

Justícia pels crims del FranquismeEl 2015 tenen lloc dues efemèrides d’elevat caràcter simbòlic pel que fa a la memòria ...
17/11/2015

Justícia pels crims del Franquisme
El 2015 tenen lloc dues efemèrides d’elevat caràcter simbòlic pel que fa a la memòria històrica de Catalunya: el 15 d’octubre farà 75 anys de l’afusellament del president Lluís Companys per part del règim franquista, i el 20 de novembre en farà 40 de la mort del dictador Franco.

Davant la negativa de l'Estat espanyol de jutjar Franco per la via legal per declarar-lo culpable de Crims Contra la Humanitat, volem reclamar i exigir justícia pels crims del franquisme amb un seguit d’actes simbòlics que serveixin, també, d’acompanyament, homenatge i record a les víctimes i als seus familiars.

Aquestes activitats estan organitzades, de forma coordinada, per diverses entitats i institucions del país i tindran el punt-i-final el 20 de novembre, amb un gran acte a Barcelona.
http://justiciafranquisme.cat/

El 2015 tenen lloc dues efemèrides d’elevat caràcter simbòlic pel que fa a la memòria històrica de Catalunya: el 15 d’octubre farà 75 anys de l’afusellament del president Lluís Companys per part del règim franquista, i el 20 de novembre en farà 40 de la mort del dictador Franco.

Ultimàtum de l'ANC "...L'ANC ha posat com a data límit el 27 de novembre, dos mesos després de les eleccions, per tal qu...
17/11/2015

Ultimàtum de l'ANC
"...L'ANC ha posat com a data límit el 27 de novembre, dos mesos després de les eleccions, per tal que Junts pel Sí i la CUP arribin a un principi d'acord que desencalli la investidura del president i el desenvolupament de la declaració independentista. El pacte, segons l'assemblea, no hauria d'excloure ningú..."
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/915518-ultimatum-de-lanc.html

pressió L'assemblea marca com a límit el dia 27 de novembre perquè JxSí i la CUP arribin a un principi d'acord Demana responsabilitats i amplitud de mires als negociadors i assegura que en aquest procés no s'ha d'excloure ningú

Els fets de 1714 pugen a l’escenari amb el musical ‘Fang i Setge’"...Fang i Setge és un musical de gran format creat a O...
04/09/2015

Els fets de 1714 pugen a l’escenari amb el musical ‘Fang i Setge’
"...Fang i Setge és un musical de gran format creat a Olesa de Montserrat per Excés d’Entusiasme Produccions –amb un nom que ja ho diu tot– i La Passió d’Olesa. Després de fer la segona temporada a Olesa, entre el 12 de setembre i el 4 d’octubre, el Teatre Victòria ha volgut portar-lo a Barcelona, el proper febrer, quan canviï el vaixell de Mar i Cel pels murs de Fang i Setge..."
http://www.teatrebarcelona.com/revista/els-fets-de-1714-pugen-a-lescenari-amb-fang-i-setge-amb-musica-de-brotons-i-dramaturgia-de-rosich

Un centenar d'irreductibles olesans han visitat el Fossar de les Moreres per oferir a la ciutat un tastet, en forma de flash mob, de Fang i Setge: el musical sobre els fets de 1714 que farà la seva segona temporada a Olesa de Montserrat i que recalarà a Barcelona al febrer. Hem parlat amb el composi…

‘Cap revolució s’ha fet des de casa’, el nou vídeo que convoca a la Meridiana"L’Assemblea Nacional Catalana ha penjat av...
04/09/2015

‘Cap revolució s’ha fet des de casa’, el nou vídeo que convoca a la Meridiana
"L’Assemblea Nacional Catalana ha penjat avui un nou vídeo per cridar a la participació a la Via Lliure a la República Catalana que es farà d’ací a una setmana a la Meridiana de Barcelona. El vídeo porta el títol ‘Cap revolució s’ha fet des de casa’ i té imatges de la lluita pels drets civils als EUA, la caiguda del Mur de Berlín, el moviment dels insubmisos al servei militar, la lluita contra la plataforma Castor i les votacions del 9-N. Al final, el missatge de l’ANC: ‘Sempre has estat important. Ara ets imprescindible.’"
https://www.youtube.com/watch?t=12&v=snUvwotHfRM

Cap revolució s'ha fet des de casa. Sempre has estat important, ara ets imprescindible. Inscriu-te a la Via LLiure: via.assemblea.cat Direcció: Eloi Aymerich...

Drets porta Felipe González a Fiscalia per comparar el nazisme amb el procés català"L'associació d'advocats Drets ha pre...
04/09/2015

Drets porta Felipe González a Fiscalia per comparar el nazisme amb el procés català
"L'associació d'advocats Drets ha presentat un escrit a la Fiscalia Superior de Catalunya en què demana que se citi a declarar l'expresident del govern espanyol, Felipe González, per un presumpte delicte contra la integritat moral després d'haver comparat el procés sobiranista amb el nazisme i el feixisme.
"És profundament denigrant, humiliant i ofensiva -la comparació-. Constitueix un atac frontal a la dignitat de milers de catalans en la seva dimissió col·lectiva i individual", sosté l'escrit de Drets, que demana que s'emprenguin les accions penals oportunes contra l'expresident..."
http://www.naciodigital.cat/noticia/93567/drets/porta/felipe/gonzalez/fiscalia/comparar/nazisme/amb/proc/catala

El portaveu de l'associació d'advocats remarca que cal denunciar amb vehemència que es vulgui criminalitzar el moviment pacífic, democràtic i popular que s'està vivint actualment a Catalunya

El 27-S farà quaranta anys dels darrers afusellaments del franquisme"...Eren prop de les quatre de la matinada i trucave...
04/09/2015

El 27-S farà quaranta anys dels darrers afusellaments del franquisme
"...Eren prop de les quatre de la matinada i trucaven des de Roma. Pau VI, el Papa d'una Església que havia beneït la Cruzada però que estava cada cop més distanciada del règim, insistia a parlar amb el general Franco, Caudillo de España, Generalísimo de los Ejércitos. No hi va haver manera. Aquella nit, el general se'n va anar a dormir amb l'ordre terminant de no ser despertat, truqués qui truqués.
A la mateixa hora, en diversos centres penitenciaris de l’Estat, cinc homes joves escolaven les seves darreres hores. Tres eren del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota, FRAP, i dos d'ETA. Estaven "en capella", seguint la terminologia judicial dels condemnats a mort. Havien estat sotmesos a processos judicials sumaríssims acusats del delicte de terrorisme..."
http://www.naciodigital.cat/noticia/93581/27-s/fara/quaranta/anys/dels/darrers/afusellaments/franquisme

El setembre de 1975 foren executats tres activistes del FRAP i dos d'ETA | Juan Paredes Manot, 'Txiqui', fou afusellat a tocar del cementiri de Collserola després d'un judici sense garanties | La dictadura vivia els seus mesos finals enmig del descrèdit i la condemna internacional

Catalunya torna al món"...Restaurem la reciprocitat, factor principal per a la convivència humana de llarga durada, cons...
04/09/2015

Catalunya torna al món
"...Restaurem la reciprocitat, factor principal per a la convivència humana de llarga durada, conscients que és el que ha fallat amb Espanya. Ser català a Espanya implicava acceptar amb el cap cot un abús sistèmic i una rigidesa antagònica crònica, especialment dura des de la derrota militar del 39.

El potencial geopolític de Catalunya no es limita al trianglet autonòmic actual. Formem part des del segle XII de l'arc urbanitzat de ciutats de l'Europa occidental, que va de València a Venècia i que arriba fins a la conca de Londres. Som via natural Europa-Àfrica, nexe, comerç, habilitat negociadora, i costum pactista entre civilitzacions. Ara, Europa tanca el parèntesi que va obrir al segle XIX en favor dels estats nació i que va anihilar la gran potència marítima i comercial catalana. Retorna la força i el dinamisme de les ciutats.

Tenim a l'abast guanyar la mà. Aquesta vegada, tenim a favor els instruments del dret internacional de les Nacions Unides. Exercim el dret d'autodeterminació sent part integrant de la Unió Europea, que ens pot emparar d'intencions hostils espanyoles, si fos el cas. No estem a la intempèrie com en anteriors conteses fallides..."
http://www.inh.cat/articles/Catalunya-torna-al-mon

En un article a El Punt/Avui, la Dolors Marín reclama un lloc al món per a la futura Catalunya lliure i hi vindica la figura i obra d'en Jordi Bilbeny i la tasca de l'Institut Nova Història

El camí de la violència"...L'estat espanyol es nega a negociar políticament el dret a l'autodeterminació i, malauradamen...
04/09/2015

El camí de la violència
"...L'estat espanyol es nega a negociar políticament el dret a l'autodeterminació i, malauradament, opta pels mètodes violents. Ja és una expressió de violència la progressiva asfíxia econòmica imposada a Catalunya i defensada com si fos una solidaritat raonable. Ja és una violència l'ocultació de la realitat catalana per part dels seus mitjans de comunicació que exclouen sistemàticament les opinions favorables a la independència de Catalunya. Ja és una violència utilitzar els serveis secrets de l'estat per difondre informacions desmesurades o falses sobre la corrupció dels polítics favorables al procés català. Però és una violència gravíssima establir un ordre jurídic que subordini legalment la democràcia als interessos dels poders que s'han apropiat de l'estat. És evident que volen presentar la seva violència com un mèrit electoral a les properes eleccions generals espanyoles..."
http://www.tribuna.cat/opinio//el-cami-de-la-violencia-03-09-2015.html

El projecte de reforma del Tribunal Constitucional escandalitza no solament la majoria de l'opinió pública de tarannà democràtic sinó també els especialistes en dret constitucional que creuen en el caràcter saludable de la separació de poders dels estats moderns i en la necessitat de lleis fonamenta…

INDEPENDIGNEU-VOS - Llatins per Catalunya Diumenge 11 de setembre de 2011Discurs pronunciat per Omaira Beltrán, en repre...
04/09/2015

INDEPENDIGNEU-VOS - Llatins per Catalunya
Diumenge 11 de setembre de 2011

Discurs pronunciat per Omaira Beltrán, en representació de Llatins per Catalunya, el 10 de setembre del 2011 al Fossar de les Moreres, en la Vetlla de la Diada de Catalunya

Bona nit a tothom.

Estic molt contenta de poder compartir aquesta nit emblemàtica amb tots vosaltres. Des del punt de vista dels catalans d'origen estranger als que represento en aquest acte, vull que quedi clar que som molts els nouvinguts que admirem plenament el camí de seny i 'no violència' amb el qual Catalunya ha sabut resistir el llarg i amarg procés d'invasió. De la mateixa manera que rebutgen els innumerables intents de genocidi cultural dissenyats per Espanya. Com ja sabeu, aquests dies els atacs són més vigents que mai. Aquest procés, el continuem vivint amb resignació, però aquesta ja és una resignació que indigna... Sincerament, crec que ha arribat el moment de INDEPEN-DIGNARNOS.

Els catalans han de fer sentir el seu orgull i el seu valor per poder recuperar la llibertat i l'autogovern que desitgen. I quin millor moment per fer-ho que avui mateix, vetllada de la Diada de Catalunya, en homenatge als que van morir l'any 1714. Us heu de sentir orgullosos d'aquells herois. Són els herois de la pàtria que també nosaltres, els colombians, recordem el 20 de juliol, el dia de la independència del meu país.

Jo, com a Colombiana, puc dir que estic enamorada de Catalunya. I no només ho dic perquè també ho estigui d'un català, ho dic perquè tinc fills catalans i perquè, poc a poc, he anat coneixent i entenent aquesta identitat tan especial. M'he interessat pels seus secrets i cada dia m'he sorprès de trobar més i més detalls meravellosos. Igual com quan ens aventurem a conèixer a algú que al començament és un estrany i que al final acaba sent part de la nostra pròpia ànima, així he acabat estimant aquest país.
Per a un nadiu americà, el cas català és extraordinari. Us explicaré perquè. Els amants de les cultures indígenes americanes també ens preguntem com poden recuperar les nostres llengües i cultures, que han estat atacades durant segles pel fills del imperi espanyol d'ultramar. Això ens ho podeu explicar vosaltres, els catalans, que ho heu aconseguit. Nosaltres ja ho hem perdut gairebé tot. La història i la cultura del meu país ja no són la nostra pròpia. No és la història o cultura dels embera, dels koguis, dels muisques, dels quimbaies o dels xibxes. Ara, la nostra llengua i la nostra història és la del colonitzador.

A llatinoamerica, els pocs representants indígenes que existeixen són amenaçats i assassinats impunement i els estats s'ha encarregat d'endarrerir, ignorar i trepitjar tots aquests pobles. Els mateixos estats que diuen que els protegeixen. I en aquest sentit, malgrat les diferències i la distància, llatinoamercans i catalans compartim alguns problemes:
L'estat espanyol tampoc protegeix als catalans, sinó que els ignora i els empobreix lentament. La riquesa dels Països Catalans es veu minvada dia a dia per un espoli interminable i implacable. Amb l'excusa de propiciar un bé per a l'estat espanyol, ens retallen i ens ofeguen. Estem colonitzats i molts catalans encara no ho volen veure.

Igual com passa amb la llengua catalana, que malgrat la seva implantació i vitalitat, pel fet de no tenir un estat propi, sempre pateix l'amenaça de les llengües grans i poderoses. Per tant, per a cap llatinoamericà el que li està passant a Catalunya li ve de nou. Perquè ells saben que al seu país el procés de genocidi cultural també és present. Quan arriben a Catalunya, molts fan veure que no ho entenen, altres s'hi interessen lleugerament i, finalment, la major part dels meus companys llatinoamericans, s'acaben integrant a Catalunya gràcies a l'escolarització en català dels seus fills. Per això és tant important no permetre de cap manera que la immersió lingüística i el sistema educatiu català donin una passa enrere.

Humilment, i poc a poc, hem creat l'associació intercultural 'Llatins per Catalunya', que no pretén res més que ser un espai per compartir l'experiència d'estimar Catalunya i la seva cultura. Per 're-enamorarse' del català. Com li va passar a la meva amiga Maria Dantas, d'origens brasilers, qui després d'obtenir el nivell de C de català, es va sentir decebuda en no trobar amb qui parlar la seva nova llengua. Ara ella és una gran activista per la Independència i, com em va dir un dia, 'Omaira, jo aprenc les llengües per amor' i jo li vaig contestar: 'Mai és t**d per enamorar-se. Com la Maria hi ha moltes altres persones vingudes d'arreu del món, no necessàriament llatines. Arriben aquí i se senten atretes per aquesta força que transmet Catalunya i que li ha permès, malgrat tot, mantenir viva la seva esperança. Avui, en aquesta nit tan simbòlica, on el foc de les torxes s'encarrega de donar força a la memòria i a la visió pel futur, podem elevar les nostre atxes sense cap por, perquè quanta més foscor ens trobem al davant, més torxes sortiran per mostrar-nos el camí de la independència.

Aprofito que estem ara reunits, per convidar-vos dissabte que ve 17 de setembre a la 'LA JORNADA ARTÍSTICA PELS POBLES INDÍGENES DE COLÒMBIA: UN CANT A LA VIDA' que es realitzarà en el centre cultural de la Farinera del Clot. Aquest serà el quart any d'aquest acte, realitzat amb l'ajuda de molts llatinoamericans però també molts catalans solidaris que han donat suport a esdeveniments de sensibilització per donar a conèixer la violació de drets humans a Colòmbia.
Hi esteu tots convidats.

Bona nit i moltes gràcies.

Omaira Beltrán
http://www.llatins.org/2011/09/independigneu-vos.html

Mi estimada Omaira.Parles molt bé el català! Qué valentía!!! y Qué bien por tus palabras reivindicativas para nuestros pueblos indígenas.Sabes, las fechas y los datos son secundarios, lo que se mantiene y es perenne es la emoción, la partcipación...La posición del video es una invitación a otra mira…

EL FOSSAR DE LES MORERES (Frederic Soler “Serafí Pitarra”)Al fossar de les moreresno s’hi enterra cap traïdor;fins perde...
03/09/2015

EL FOSSAR DE LES MORERES (Frederic Soler “Serafí Pitarra”)

Al fossar de les moreres
no s’hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l’urna de l’honor.
Així mestre Jordi, un dia
cavant, deia en lo fossar,
quan Barcelona sentia
que l’anaven a esfondrar.
La batien bronze i ferro
dels canons de Felip Quint.
Ell los mata i jo els enterro –
lo fosser deia, enfondint.


Quin vellet lo fosser Jordi!
Jo l’havia conegut;
no hi ha pas qui se’n recordi
que no el plori condolgut.
Havia passat la vida
mirant la mort fit a fit,
i era una ànima entendrida;
no l’havia això endurit.


Era vell: mes ningú ho veia
veient-lo al fossar, cavant;
aquell pit que tot és teia
quan és sec no aguanta tant.
Son dol no el feia commoure,
i, l’aliè, el veia patint;
era un cor dur com un roure
que sentia com un nin.


Sempre al fossar anava
a cavar amb un nét seu;
si ell lo seu magall portava,
– Jo – el nin deia – porto el meu! –
I cavant ambdós alhora,
i fent fosses al fossar,
sempre dels morts a la vora
se’ls sentia mormolar:
– Al fossar de les moreres
no s’hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l’urna de l’honor.


Molts jorns feia que, sitiada
la ciutat pels de Verwick,
amb l’ànima trasbalsada
lo vell cavava amb fatic.
Los fossars de Barcelona
s’omplien de gom a gom.
Pel tros d’or d’una corona
si se’n gastava de plom!


Mestre Jordi, que això veia,
cavant deia en al seu nét:
– Felip Quint que tan se’n reia
vet aquí què n’haurà tret:
rius de sang i un munt de ruïnes
per pujar al trono reial.
Ni essent d’or i pedres fines,
val res un ceptre que tant val?


I així dient, lo vell plorava,
i ofegava amb lo seu plor
una pena que el matava
i li trossejava el cor.
Tenia un fill, que era pare
d’aquell nin que li era nét,
i li enrogia la cara
la vergonya d’un secret.


Que aquell fill… taca afrontosa!
no tenint la pàtria en res,
va abandonar fill i esposa
i va vendre’s al francès.
Compteu, doncs, si del vell Jordi
no fóra amargant lo plor;
no hi ha pas qui se’n recordi
que no el planyi amb tot lo cor.


Ell tan lleial a Catalunya,
i el seu fill tan criminal…!
Qui, si té bon cor allunya
aquest pensament mortal?
Per ço el pobre vell plorava
com si cavés lo clot seu,
i tot cavant, mormolava:
– Si sigués… no ho voldrà Déu!
Al fossar de les moreres
no s’hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l’urna de l’honor.


Cava el pobre vell la terra
amb l’ajuda del seu nét.
Fa ja avui tres jorns que enterra;
tants de morts li duu la guerra
que són pocs los clots que ha fet.
De trenc d’alba a la vesprada,
de la nit al dematí,
los morts li van com riuada
i ell obre pas amb l’aixada
a aquell riu que no té fi.


– Bé en tenim, fill meu, de feina!
– Oh, mon avi, aqueixa rai!
Mentre no torni a la beina
l’arma del soldat, nostra eina
no espereu que pari mai.
– Mes, al fossar – respon l’avi –
no hi hem d’enterrar ningú
que a la pàtria faci agravi.
Que cap traïdor se n’avali!
Si jo em moro, pensa-hi tu.


Conec bé de quina banda
són los morts que van venint
al fossar a esperar tanda.
No en vull cap dels que comanda
lo botxí de Felip Quint,
Ja hi ha un clot fet per aqueixos
fora el marge del fossar;
traïdors amb traïdors mateixos.
Així els vils tindran esqueixos
per plantar i replantar.


I, així dient, lo nét i l’avi
anaven clots enfondint,
mentre obrint tot just lo llavi,
com si dir-ho fos agravi,
seguien, baix, repetint:
– Al fossar de les moreres
no s’hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes
serà l’urna de l’honor.


Ai, pobreta Barcelona,
Felip Quint l’assalt et dóna
i t’ofega amb sa corona
apressant ton fi mortal.
Mes tots fills per ço no afluixen
i combaten sempre forts,
i en los murs que, caient cruixen,
entre rius de sang que els ruixen
s’alcen altres murs de morts.


I a rengleres, a rengleres
los van portant a enterrar
al fossar de les moreres
entre fum i polsegueres
i un retrò que fa esglaiar.
Barrejats en un munt cauen
los d’un i d’altre cantó,
i encara quan morts ja jauen
sembla que en combatre es plauen
lo lleial amb lo traïdor!


De sobte, l’avi es fa enrera
en mirar un mort que han dut,
i el nin, en veure qui era,
tant és el que s’esparvera,
que, de l’esglai, resta mut;
contemplant-se’l, nét i avi
s’estan al mig del fossar
sens obrir per res lo llavi;
a tots dos los sembla agravi
lo mot que han de pronunciar.
I mentrestant, allà, al lluny,
encara la canonada,
fent núvols de fum, retruny
i el vell veu l’eina mullada
de sang de son fill, al puny.
– Oh – al fi esclata, amb foc que llança
pels ulls la ira del cor seu –
Mira’l, Déu n’ha pres venjança
Duu el vestit de l’host de França…
i és lo teu pare, fill meu!

I el vell, que el magall empunya,
diu tot d’una al nin que plora:
– Lo seu crim dels bons l’allunya,
fou traïdor a Catalunya.
– A on l’enterrem? – A fora.
Al fossar de les moreres
no s’hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l’urna de l’honor.
https://www.youtube.com/watch?v=irnYd7a72-A

El Fossar de les moreres. Frederic Soler "Serafí Pitarra"

Centenari de la primera placa amb els versos de Pitarra al Fossar de les Moreres (1915-2015) "El 1913 el grup juvenil El...
03/09/2015

Centenari de la primera placa amb els versos de Pitarra al Fossar de les Moreres (1915-2015)
"El 1913 el grup juvenil Els Néts dels Almogàvers i el Centre Nacionalista Martinenc realitzaren el primer acte polític al Fossar de les Moreres i el 1915 hi col·locaren una placa negra amb una llegenda blanca sota una branca de roure on hi havia inscrits els primers versos de la poesia de Pitarra (“Al fossar de les moreres no s’hi enterra cap traïdor fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor”).
Durant les dictadura de Miguel Primo de Rivera els actes de la Diada al Fossar (i a tot el Principat) foren prohibits i només es feren algunes misses en honor als màrtirs de 1714 a l'església de Sant Just i Pastor (on van detenir Antoni Gaudí quan volia accedir al temple i es negà a parlar en espanyol a la policia)..."
http://www.llibertat.cat/2015/08/centenari-de-la-primera-placa-amb-els-versos-de-pitarra-al-fossar-de-les-moreres-1915-2015-32017

L'Onze de Setembre d'aquest any serà el centenari de la instal·lació de la primera placa amb els versos de la poesia de Pitarra del Fossar de les Moreres (1915). La primera Diada (acte polític) al Fossar va ser dos anys abans (1913).

Dirección

Corbera Del Llobregat
08757

Página web

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Corbera pel Sí publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Contacto La Organización

Enviar un mensaje a Corbera pel Sí:

Compartir