08/05/2026
𝗖𝗢𝗡𝗗𝗜𝗖𝗜𝗢𝗡𝗦 𝗟𝗔𝗕𝗢𝗥𝗔𝗟𝗦, 𝗦𝗔𝗟𝗔𝗥𝗜𝗦 𝗜 𝗙𝗜𝗡𝗔𝗡𝗖̧𝗔𝗠𝗘𝗡𝗧 𝗘𝗗𝗨𝗖𝗔𝗧𝗜𝗨 𝗔𝗟 𝗣𝗔𝗜́𝗦 𝗩𝗔𝗟𝗘𝗡𝗖𝗜𝗔̀
La vaga del 31 de març va assolir un gran èxit, mostra del suport a les reivindicacions plantejades, després d’anys de desmobilització, durant els quals es va anar erosionant l’educació pública i també els salaris i les condicions laborals. La vaga indefinida des de l’11 de maig, és la continuació lògica d’aquella jornada.
Aleshores s’evidencià l’elevat grau d’organització unitària dins dels centres, palés en la multitud de pancartes i grups d’escoles i instituts a les manifestacions. Eixe nivell d’unitat i organització s’ha de reforçar per a que la vaga puga mantindre’s fins aconseguir els objectius. També continuar en el futur, com a garantia de noves victòries.
Des del PCPE denunciem els serveis mínims imposats, totalment abusius, com ja és habitual a les vagues de qualsevol sector, per tal d’evitar els seus efectes. Aquests serveis mínims, especialment els imposats al 2n de Batxillerat, són un nou insult de la Conselleria al sector educatiu.
La pèrdua sostinguda de poder adquisitiu del professorat de l'educació pública valenciana —entorn d'un 40% en els últims 25 anys — no s’explica sols per la inflació oconjuntures econòmiques adverses. Respon a un marc polític i pressupostari estructural que ha definit les prioritats de la despesa pública valenciana, dins del qual el personal docent ha patit la pèrdua de poder adquisitiu, ràtios insuportables, inclusió sense recursos i augment de la burocràcia, amb els successius governs. No es tracta d'un gestor més o menys nefast, sinó d'una política sistèmica.
Perquè, junt a l'empobriment del professorat, la Generalitat Valenciana destina més de 800 milions d'euros anuals a finançar centres de titularitat privada mitjançant concerts, un dels principals capítols de la despesa educativa, quantitat mantinguda de forma bastant estable any rere any, independentment del color del gestor.
L’orientació de la despesa no és neutral. El finançament de l'ensenyament privat concertat conté la despesa educativa mitjançant la devaluació del treball docent, alhora que manté una xarxa educativa privada amb fons públics, gestionada sota lògiques alienes al control democràtic i a les necessitats de la majoria social. El resultat és un sistema dual on, mentre el professorat de l'educació pública assumeix augment de càrregues de treball, deteriorament de condicions laborals i pèrdua contínua de poder adquisitiu, una part significativa dels recursos públics afavoreixen la segmentació social i la mercantilització de l'educació.
Però la qüestió central no és únicament com es distribueix el pressupost educatiu, sinó les decisions polítiques que determinen el volum total de recursos disponibles. En els últims anys s'ha més que duplicat la despesa en l’àmbit militar, mentre es diu que no és possible millorar salaris, plantilles o condicions laborals als serveis públics.
A més, el govern autonòmic ha renunciat a reclamar plenament els aproximadament 1.500 milions d'euros addicionals que correspondrien al País Valencià, en el marc d'una reforma del finançament autonòmic més favorable. El problema no és, doncs, la falta de recursos, sinó la voluntat política de no mobilitzar-los en favor dels serveis públics. La discussió sobre salaris i inversions és, per tant, sobre prioritats polítiques i l’ús de l'excedent públic, i no sobre la suposada falta de recursos.
El PCPE dona suport a la vaga educativa indefinida, que ha de continuar fins que la Conselleria d’Educació atenga les reivindicacions presentades.
𝙏𝙊𝙏 𝙀𝙇 𝙎𝙐𝙋𝙊𝙍𝙏 𝘼 𝙇𝘼 𝙑𝘼𝙂𝘼 𝙀𝘿𝙐𝘾𝘼𝙏𝙄𝙑𝘼 𝙄𝙉𝘿𝙀𝙁𝙄𝙉𝙄𝘿𝘼!
𝙋𝙀𝙍 𝙐𝙉𝘼 𝙀𝘿𝙐𝘾𝘼𝘾𝙄𝙊́ 𝙋𝙐́𝘽𝙇𝙄𝘾𝘼 𝙄 𝘼𝙇 𝙎𝙀𝙍𝙑𝙀𝙄 𝘿𝙀 𝙇𝘼 𝘾𝙇𝘼𝙎𝙎𝙀 𝙏𝙍𝙀𝘽𝘼𝙇𝙇𝘼𝘿𝙊𝙍𝘼!
