12/10/2016
Si estás de acuerdo con el manifiesto, adhiérete en este enlace:
https://gestioaiguapublicaparets.wordpress.com/contacto/
MANIFIESTO PARA LA GESTIÓN PÚBLICA DEL AGUA EN PARETS
GAPP (Gestió Pública de l’Aigua a Parets) es una plataforma ciutadana que pretén ser un punt de trobada per aquet ciutadans que entenen que es el moment de plantejar-se la situació actual i anar cap a una decisió col·lectiva al voltant de seguir com espectadors de la gestió privada del nostre patrimoni natural o ser el actor principal, prioritzant l’accés de tothom a aquet be públic i sense cap especulació en la seva gestió, transparent, eficaç i sostenible.
L’aigua és un servei bàsic i públic, no una mercaderia. La seva gestió no pot estar sotmesa a interessos privats amb ànim de lucre. Per això, i per que es un bé generador de vida, entenem que els organismes que han de gestionar-la han de ser públics, ja que aquests depenen directament de la ciutadania i aquesta n’assegura la gestió transparent, la participació i l’eficàcia social i ambiental.
El model econòmic actual a nivell mundial avança cap a una realitat en la que els ens públics esdevenen espectadors de la gestió dels serveis i sols tenen la funció recaptadora d’impostos. Aquest escenari implica que els gestors privats, que prioritzen la rendibilitat, acumulin els beneficis derivats del servei i ocasioni desigualtats entre la ciutadania. Aquest escenari ja s’està observant també als sectors de sanitat, habitatge i un llarg etcètera. En el cas de l’aigua, la seva gestió si es una competència municipal que en molts Ajuntaments van decidir en el seu moment externalitzar la seva gestió i posar-la en mans privades.
A finals del segle XX el model es va implantar a Sud-Amèrica. Les empreses com Suez i Veolia que van gestionar la privatització del servei de l’Aigua a Sud-Amèrica estan ara aconseguint contractes de concessió a Europa. Tot i així hi ha un corrent crític amb aquesta tendència que segueixen grans capitals europees com ara París, Berlin o Budapest, i d’altres llatinoamericanes com ara Buenos Aires o La Paz. També es va portar al Parlament Europeu la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) "El dret a l’aigua i al sanejament com a dret humà – L’aigua no és un bé comercial, sinó un bé públic", amb el suport de gairebé 2 milions de signatures.
Catalunya es troba en contraposició als moviments europeus apostant per models caducs:
‐ S’ha privatitzat Aigües Ter Llobregat a Acciona i això ha comportat un increment del preu de l’aigua de més d’un 85%.
‐ S’ha atorgat a dit, sense concurs públic, una concessió de 35 anys a Aigües de Barcelona (Agbar‐Suez), la mateixa empresa que operava a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) sense cap contracte i que ha vist com l’Administració ha legalitzat la seva situació.
Tot i així, a Catalunya cada cop hi ha més ajuntaments que remunicipalitzen la gestió de l’aigua, com Arenys de Munt, Navàs, El Figaró‐Montmany, Montornès del Vallès, etc., i que posen en evidència l’opacitat del sector privat i el lucre que se n'ha fet durant anys. En altres, com Terrassa o Martorelles estan en fase d´estudi, fent un esforç per saber sobre la situació real i valorant els pros i contres de la municipalització del servei.
A Parets la gestió de l’aigua depèn de la companyia Cassa que és filial d’Agbar, companyia que és propietat en part de Suez i de La Caixa. La concessió a Parets es va atorgar al 1997 i va concloure al 2012, iniciant aleshores un període de pròrrogues bianuals. A l’Abril del 2016 s’inicia la tercera pròrroga que acabarà al 2018. Fins quant estarem prorrogant aquet servei i no farem un estudi seriós e independent que ens permeti afrontar una gestió pública d’aquest servei just, viable i sostenible?
