Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

02/09/2026

Conèixer millor els sòls ajuda a entendre i gestionar millor el territori. Presentem a la ###IV Reunió Nacional de Sòls els avenços en cartografia de sòls de Catalunya i els treballs de al Pirineu, amb nous mapes i itineraris edàfics.

01/09/2026

⛵ Abans de convertir-se en una de les marines residencials més grans d'Europa, el paisatge de Castelló d'Empúries (Alt Empordà) estava configurat bàsicament per zones pantanoses, pastures i mosaics d'aiguamolls.

Aquest fotograma de la Fototeca Digital de l'ICGC ens mostra la zona l’any 1967, en el moment previ a l'inici de les obres d'excavació que donarien lloc a una xarxa artificial de 24 quilòmetres de canals navegables. A la imatge aèria es pot observar la traça original d'uns terrenys just abans de patir un canvi radical en la seva morfologia i usos del sòl.

Voleu comparar l'abans i el després de la zona? Us convidem a examinar la imatge en alta resolució i explorar el visor de la Fototeca Digital 👉 https://visors.icgc.cat/fototeca/ #/fotograma/100310000495088&loc=14.09/42.24721/3.11803

28/08/2026

El nou curs és a tocar. Recorda que a l'apartat de recursos didàctics de l'ICGC pots descarregar mapes de Catalunya (físics, comarcals i de comunicacions) tant en versió amb toponímia com en versió muda.

Accedeix a https://www.icgc.cat/ca/Ambits-tematics/Recursos-didactics

26/08/2026

"Per salvar el Delta, primer ens l'hem de carregar." Aquesta frase sintetitza una de les tensions més profundes de la gestió litoral: la dificultat d'acceptar que un delta, per naturalesa, és un sistema que es mou i canvia.

Jordi Pagès (CEAB-CSIC) va aprofundir en aquesta qüestió a la II Jornada dels Reptes del Litoral. Un dels seus punts clau: residents i visitants veuen el mateix territori de manera molt diferent. Els que hi viuen sovint inclouen els arrossars dins la seva idea de natura. Els que hi van de visita tendeixen a imaginar una natura sense empremta humana. Aquesta distància de percepcions condiciona directament quines intervencions s'accepten i quines es rebutgen.

La ponència també va posar sobre la taula el paper sovint menystingut de la vegetació costanera: dunes, salmarxes i praderies marines no són decorat, sinó elements clau en l'estabilització del sediment i la protecció davant temporals.

Gestionar el litoral sense tenir en compte com el percep la gent que hi viu és tan incomplet com fer-ho sense les dades físiques.

🔗 Ponència completa a la Revista Catalana de Geografia 👉 https://rcg.cat/contingut/costa-dinamica-societat-en-moviment-el-paper-de-la-vegetacio-costanera-i-les-percepcions-socials-en-la-gestio-del-litoral

26/08/2026

Amb les pluges d’aquests dies es poden haver produït moviments de vessant al territori.

Si observes un despreniment, una esllavissada, un flux torrencial o un esfondrament, ajuda'ns a documentar-lo omplint aquest formulari 👇

https://www.icgc.cat/ca/LICGC/Contacte/Busties-especifiques/Heu-observat-un-moviment-del-terreny

Inici ICGC L'ICGC Contacte Bústies específiques Heu observat un moviment del terreny? Heu observat un moviment del terreny? L'ICGC recull, per a la Base de Dades de Riscos Geològics de Catalunya, informació sobre els següents fenòmens: despreniments, esllavissades, fluxos torrencials i esfondr...

24/08/2026

La terminal T1 de l'Aeroport de Barcelona-El Prat, inaugurada l'any 2009, disposa d'una superfície de 544.000 m². L'emplaçament actual de la infraestructura ocupa part dels antics terrenys agrícoles del delta del Llobregat, en un entorn on també hi havia zones de maresma.

La fotografia aèria de 1945 mostra els camps de vol d'aquest indret, envoltats encara pels conreus del delta. Abans de la unificació definitiva de la instal·lació com a aeroport comercial, culminada entre 1941 i 1946, en aquest sector havien coexistit diversos aeròdroms, coneguts històricament com els aeròdroms de la Volateria (1916), Canudas (1922) i Muntadas, l'antic camp de la companyia Latécoère.

L'evolució urbanística i territorial d'aquest espai es pot analitzar amb el Comparador Històric de l'ICGC 👉 https://visors.icgc.cat/comparador-historic/ =13.39/41.3004/2.0824/0/0

20/08/2026

🗻🗺️ Aquest mapa fa 200 anys.

Es deia "Tableau comparatif des principales montagnes, des principaux fleuves et cataractes de la terre" i el van publicar a París el 1826, a les cases Bulla & Fontana i Picquet.

No és un mapa a l'ús: és un quadre comparatiu de les principals muntanyes, rius i catarates del món, una de les primeres vegades que es combinava la representació gràfica amb llistes i textos explicatius en un sol full.

A les muntanyes, una línia marca el límit de la neu i una altra el de la vegetació. I per donar-hi escala, hi van dibuixar l'alçada de vol d'un còndor... i la de dos globus aerostàtics: el de Gay-Lussac, que el 16 de setembre de 1804 va enlairar-se sobre París fins als 7.000 metres, i el de l'astrònom Brioschi, que el 1808 hauria arribat fins als 8.300 metres, un rècord que ja es citava el 1809 als "Annales des Sciences et des Arts" però que mai s'ha pogut demostrar.

La muntanya més alta del mapa és el Dhaulagiri (8.167 m), a l'Himàlaia: descobert pels occidentals el 1808 i considerat el sostre del món durant 30 anys, fins que el Kanchenjunga (8.586 m) li va prendre el lloc.

I el riu més llarg? L'Amazones. El Nil encara no s'havia mesurat amb totes les seves fonts.

Consulta'l a https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/monregions/id/206/rec/7

18/08/2026

El Visor de Subsidències SIDL permet visualitzar els moviments verticals del terreny a partir d’imatges de Radar d’Obertura Sintètica (SAR) i Interferometria Diferencial (DInSAR). Les deformacions es representen en una escala de colors segons la velocitat de moviment (mm/any) i es poden analitzar punts concrets amb sèries temporals.

📌 Cobertura: tota la franja litoral de Catalunya
📊 Funcionalitats: selecció de punts, rang de velocitats, components de vector de moviment
💾 Descàrrega de dades en format CSV per integrar-les en altres plataformes d’anàlisi geoespacial

El visor és útil per a administracions públiques, gestors territorials i responsables d’infraestructures crítiques, amb aplicacions en gestió de riscos geològics, seguiment d’infraestructures i planificació territorial.

L’ICGC processa les dades Sentinel-1 amb la seva pròpia cadena interferomètrica adaptada a Catalunya, donant servei a projectes locals i internacionals, com el Port de Barcelona, l’Agència Catalana de l’Aigua i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

👉 Accedeix al visor: https://www.icgc.cat/ca/Ambits-tematics/Ambit-litoral/Aplicacions-i-visors/Subsidencies-de-la-zona-litoral

14/08/2026

Els aiguamolls del Delta de l'Ebre capturen de mitjana uns 210 g de carboni per m² i any, i l'emmagatzemen durant segles. Però si es degraden o s'assequen, el procés s'inverteix i es converteixen en emissors de CO₂.

Carles Ibáñez (CRC – Eurecat) va presentar a la II Jornada dels Reptes del Litoral els primers resultats del projecte BlauCat, que quantifica el carboni blau als ecosistemes litorals catalans: aiguamolls, llacunes i praderies submergides. A més d'actuar com a embornals de carboni, aquests sistemes redueixen el risc d'erosió i inundació a la costa.

El treball, fet en col·laboració amb el CREAF i el Centre d'Estudis Avançats de Blanes, obre la porta a integrar el carboni blau en estratègies de restauració i, eventualment, en mercats de crèdits de carboni.

🔗 Ponència completa a la Revista Catalana de Geografia: https://rcg.cat/contingut/el-paper-dels-ecosistemes-litorals-en-la-resiliencia-climatica-de-la-costa-catalana

12/08/2026

☀️ Avui, 12 d'agost de 2026, es produirà un eclipsi solar total visible des de Catalunya.

📍 A Lleida, Tarragona, Castelló, València, Ciutadella de Menorca i Palma es podrà observar com un eclipsi total, ja que es troben dins la franja de totalitat.

📍 A Barcelona, Girona, Alacant, Andorra la Vella i Perpinyà, que queden fora d'aquesta franja, es veurà com un eclipsi parcial.

Qui vulgui saber-ne més té a l'abast moltíssima informació. A dos clics es poden trobar articles, comentaris i consells que especialistes i astrònoms aficionats fa temps que preparen amb il·lusió, perquè feia 121 anys que no es podia observar un eclipsi total de sol a casa nostra.

Avui ho vivim connectats i informats a l'instant. Però, com es va viure la darrera vegada que aquest fenomen es va poder observar des de casa nostra? Dins del Fons Fontserè, que custodiem a la Cartoteca, hi trobem correspondència, notes, fotografies i retalls de diari que ens expliquen molt bé aquella experiència.
🔗 Fons Eduard Fontserè 👉 https://www.icgc.cat/ca/Ambits-tematics/Divulgacio/Publicacions/Llibres-i-fons-documentals/Fons-documentals/Fons-Eduard-Fontsere

Per aprofundir-hi, en Josep Batlló, sismòleg a l'ICGC i historiador de la ciència, explica com el 30 d'agost de 1905 Mallorca es va convertir en l'epicentre astronòmic mundial, acollint prop de quaranta expedicions científiques internacionals per observar l'eclipsi total de sol.
🔗 Els observadors espanyols de l'eclipsi de Sol de 1905 a Mallorca 👉https://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/2005vol0/13p099.dir/MonografiesSHNB_2005vol013p099.pdf

Aquell esdeveniment va ser una fita logística i científica: l'illa es va transformar en un laboratori natural gràcies a la seva situació dins la franja de totalitat i a les bones condicions meteorològiques habituals del final d'agost, que van afavorir l'observació, la fotografia i l'estudi de la corona solar.

L'eclipsi també va provocar una autèntica "allau de turisme científic", que va col·lapsar transports i hotels i va generar una gran expectació ciutadana.

El fenomen va impulsar la ciència local i la instal·lació d'observatoris permanents, consolidant el paper de l'illa com a espai destacat de la col·laboració científica internacional d'inicis del segle XX.

Tota la informació sobre l'eclipsi d'enguany, coordinada per la Generalitat, la trobareu a Catalunya mira al cel 👉 https://eclipsicatalunya.cat/