¿Qué es el sitio web?

Arxiu Municipal de Barcelona

Casa
España
Barcelona
Arxiu Municipal de Barcelona

L’Arxiu Municipal de Barcelona et convida a descobrir la memòria de la ciutat a través dels seus documents i a compartir les teves idees i coneixements.

Què és l’Arxiu Municipal de Barcelona? Una xarxa de centres que garanteixen la conservació i l’accés de la ciutadania al patrimoni documental de la ciutat:
- L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- L’Arxiu Contemporani de Barcelona
- L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona
- Els Arxius Municipals de Districte
- Els Arxius Centrals

Una sèrie d’òrgans, serveis i centres que formen el Sistema Munici

pal d’Arxius i que asseguren el compliment de les exigències legals en matèria de gestió documental, tractament arxivístic, custòdia, confidencialitat i comunicació dels documents

Un conjunt de documents – textuals, fotogràfics, gràfics, audiovisuals, sonors i electrònics- produïts pels òrgans de govern de la ciutat, des del segle XIII fins l’actualitat i, també, fons i col•leccions privades que complementen i redescobreixen aspectes concrets i quotidians de la ciutat. Un equip de professionals que treballa per fer que tot aquest patrimoni documental sigui transparent i accessible.

08/09/2026

📚🏰 Avui comença el curs escolar i alguns infants ho fan a escoles amb una llarga història al darrere.

Al bell mig del districte de les Corts s'hi troba l'Escola Duran i Sanpere, on antigament hi havia la masia de Can Gasparó, que també incloïa part del Parc de les Infantes. La masia era una torre que va ser donada per la família Cuyàs per a l’atenció a la infantesa. La família Cuyàs va jugar un important paper de mecenes a l'antic poble de les Corts i va contribuir a la creació del nou municipi, segregat del de Sarrià.

L'edifici de les fotografies data del primer terç del segle XX, però la capella original de 1775 encara es conserva. Bona part dels jardins i horts de Can Gasparó es van transformar en jardins públics. L'any 1934, l’Ajuntament va comprar Can Gasparó perquè acollís l'escola pública promoguda dins la Campanya Pro-Escoles.

Malauradament, tot i que l'escola manté el nom, de l'edifici original no en queda res. Als anys 1970 es va enderrocar per a construir-ne un de més gran, a causa de la necessitat de noves places. 🏗️

[1] Can Cuiàs i els jardins de les Infantes. 1947-50. Joaquim Tapiola i Balmes. AMDC.
[2] Can Cuiàs o Gasparó. 1945-47. Joaquim Tapiola i Balmes. AMDC.
[3] Panoràmica de la Travessera de les Corts i Can Cuiàs. 1947-50. Joaquim Tapiola i Balmes. AMDC.
[4-5] Plànol del projecte del nou edifici escolar. 1971. Fons Ajuntament de Barcelona. AMDC.

04/09/2026

🗂️ Com s'organitzen setanta quilòmetres de documents?

Des dels centres dels districtes fins als arxius especialitzats, a l'Arxiu Municipal de Barcelona posem tota la documentació de la història de la ciutat a la teva disposició.

📌 En vols saber més? Segueix-nos per descobrir tota aquesta documentació!

02/09/2026

40 anys de la primera emissió de la televisió local TV Gràcia 📺

Coincidint amb la Festa Major del barri, l’emissora va emetre entre el 14 i el 24 d’agost de 1986 una programació diària completa que incloïa informatius, espais d’entrevistes, concursos i reportatges sobre Gràcia i les seves festes.

📹 L'equip el formaven més de 40 treballadores entre redactores, locutores, presentadores, tècniques, publicistes i decoradores. Durant els 11 dies d'emissió, una part de la redacció es va establir al Centre Cívic L’Artesà, mentre que la resta, es va establir als estudis centrals del Tibidabo.

📡 Aquesta i altres experiències pioneres com la de RTV Clot el 1984 van obrir les portes a la creació, el 1994, de l’emissora de televisió municipal Barcelona TV, actualment betevé.

[1, 5] Emissions de TV Gràcia. Q**m Aranda (presentador de programa d’entrevistes) i Marta Sol (regidora de plató). 1986. David Betbesé. AMDG.
[2. 3] Càmeres de TV Gràcia. 1986. Gustau Nacarino. AMDG.
[4] Festa de presentació de TV Gràcia a la sala KGB. Albert Musons (director de TV Gràcia) i Xavier Valls (regidor de Gràcia). 1986. Toni Hosta. AMDG.
[6] Emissions de TV Gràcia. Isabel Clarós i Carme Fernández (presentadores dels programes informatius). 1986. David Betbesé. AMDG.

31/08/2026

La Vanguardia Obrera va ser una cooperativa fundada el 1894 a Horta amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de la classe treballadora de la vila i elevar-ne el nivell cultural.

La iniciativa va ser impulsada per treballadors d’una rajoleria d’Horta, que havien rebut les primeres nocions de cooperativisme d’uns companys membres de la Cooperativa l’Amistat Martinenca. El 1894 van adquirir l’edifici situat al carrer de la Plana, 12, cantonada amb la baixada de Rivero. 🤝

La planta baixa de l’edifici es destinava a activitats comercials, mentre que la planta p*s acollia les activitats culturals, recreatives i educatives, amb espais com el saló cafè, la sala de festes i teatre i les escoles. Durant anys, l'edifici va acollir l’Agrupación Orfeónica Obrera la Violeta Hortense, companyies teatrals, grups excursionistes i una biblioteca pròpia.

📚 Les escoles de la cooperativa, fundades el 1905, es caracteritzaven per una pedagogia avançada, activa i laica. L’any 1930, amb més de 200 alumnes, s’introduí una hora setmanal de teoria cooperativista sota el lema “¡Uno para todos y todos para uno!”. Fins a la Guerra Civil, el centre comptava amb escola diürna, una escola nocturna per a adults i una escola nocturna d’Arts i Oficis.

Després de la guerra, l'escola va tornar a obrir però amb característiques ben diferents, adaptades al nou context polític. L’escola passà a anomenar-se Centro Instructivo de Horta i acabà tancant definitivament l’any 1975.

[1, 4] Botiga de la Cooperativa de la Vanguardia Obrera. 1927. M. Campmany. AMDHG.
[2] Edifici social de la cooperativa. 1950-54. Cooperativa obrera. AMDHG.
[3] El Cor la Violeta i l'escola. 1916. AMDHG.
[5] Cafè de la cooperativa. 1928. AMDHG.
[6] Escola La Cooperativa de la Vanguardia Obrera. 1920-40. AMDHG.
[7] Alumnes de l'escola. 1926. AMDHG.

27/08/2026

La parròquia de Sant Joan Bosco, situada al barri de Navas, és molt més que un temple religiós: és un testimoni de la transformació social i urbana i del creixement accelerat de Barcelona als anys 50 i 60. Navas va passar de ser una zona perifèrica amb caràcter semiindustrial a convertir-se en un barri dens i popular, marcat per l'arribada massiva de famílies treballadores.

⛪🏘️ La parròquia no només va néixer com a església, sinó també per oferir espais d'educació, lleure i cohesió social. Durant dècades, ha funcionat com a punt de trobada essencial per a generacions de veïns, especialment en una època en què el barri tenia pocs equipaments.

🏗️ L'edifici és un element reconeixible del barri: destaca pel seu caràcter funcional i pel seu aire proper al brutalisme, un estil que es va imposar en moltes construccions religioses i públiques del moment.

[1] Església de Joan Bosco a Navas. 1980-85. AMDSA.
[2] Desmantellament del pont de vianants de la plaça Ferran Reyes. 1993. AMDSA.
[3] Plaça de Ferran Reyes. Es pot veure la parròquia de Navas. 1985. AMDSA.

25/08/2026

⛵ Durant més d'un segle i mig, vaixells i barques han navegat pel Delta del Llobregat guiats pel far de la Torre del Riu.

El far del Llobregat va entrar en funcionament el 1852, però la seva història va encara més enllà. Per a construir-lo es reutilitzaren les restes de l’antiga torre de defensa de Cap de Riu, datada de 1577.

Està emplaçat a un metre sobre el nivell del mar, al delta del Llobregat. Al principi, 300 metres el separaven de la línia costanera, però l'any 1954 va quedar aïllat en un istme a causa de la reculada de la línia de costa arran de les ampliacions del port de Barcelona. Avui en dia es troba dins les instal·lacions portuàries, però continua sent utilitzat per a la navegació marítima. 💡

El far del Llobregat ha estat considerat un model per a la construcció de fars arreu del litoral espanyol i està catalogat com a bé cultural d'interès local.

[1] Far del Llobregat. 1950. AMDS.
[2] Far del Llobregat. 1960. AMDS.
[3] Llum del Far del Llobregat. 1998. Maria Ángeles de Llanos. AMDS.
[4] Far del Llobregat. 1999. Luis Vila Moreno. AMDS.

24/08/2026

🎬 L'any 1994, la platja de la Barceloneta va ser un dels escenaris de la pel·lícula 'La teta y la luna', la tercera part de la 'Triologia ibèrica' del cineasta Bigas Luna.

Un dia calorós d'estiu com avui és un bon moment per recuperar aquesta pel·lícula i veure-hi la Barceloneta de 30 anys enrere en un moment de l'any molt diferent.

Quines localitzacions més hi reconeixeu? 👀

[1-2] "La teta y la luna", rodatge en exteriors. 1994. Eduard Olivella Falp. AFB.
[3] "La teta y la luna". Rodatge d'una escena protagonitzada per Gérard Darmon. 1994. Eduard Olivella Falp. AFB
[4] "La teta y la luna". Rodatge a la Barceloneta. 1994. Eduard Olivella Falp. AFB.
[5] "La teta y la luna". Rodatge en una platja. 1994. Eduard Olivella Falp. AFB.

21/08/2026

Avui fa 150 anys de la mort de l'enginyer i urbanista Ildefons Cerdà, una figura que va ser clau en el desenvolupament de la Barcelona moderna.

La segona meitat del segle XIX va ser una de les etapes més rellevants de la modernització de Barcelona, des de l’enderroc de les muralles fins a les agregacions de pobles, passant per la reforma i l’eixamplament de la ciutat. Cerdà va ser l'artífex de la reforma urbanística de la Barcelona d’aquest període, amb el conegut Pla Cerdà.

L'urbanista va morir al poble de Caldas de Besaya (Cantabria) i va estar enterrat allà fins que l'economista i polític Fabià Estapé va aconseguir portar les seves restes a Barcelona. Des de 1971, a la tomba quadriculada del cementiri de Montjuïc hi reposen les restes d'Ildefons Cerdà.

A l'Arxiu Municipal Contemporani i a l'Arxiu Històric de la Ciutat hi conservem diversos documents signats per Cerdà relatius a la planificació urbanística de l'Eixample.

[1] Ildefons Cerdà. 1984. AMDCV.
[2] Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona y proyecto de su reforma y ensanche. 1859. Ildefons Cerdà Sunyé. AHCB.
[3] Carta relativa a la renúncia de l'enginyer Ildefons Cerdà. AMCB.

19/08/2026

🏭 Sabies que Can Saladrigas és un dels testimonis del passat industrial del Poblenou?

Durant dècades, aquesta antiga fàbrica de blanqueig i estampació de teixits va formar part de l'activitat industrial del barri. A l'Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí es conserva l'expedient de construcció de la fàbrica, així com fotografies de diferents èpoques que documenten la seva història i transformació.

📚 Gràcies a les reivindicacions veïnals, l'edifici es va preservar i avui és un equipament municipal que acull diversos serveis per al barri, com la Biblioteca Poblenou - Manuel Arranz, un casal de gent gran i un institut.

[1,4] Postal encarregada a Lucien Roisin. 1913. AMDSM.
[2,3] Expedient de construcció de la fàbrica a nom dels germans Saladrigas. 1884. AMDSM.
[5] Edifici abans de la rehabilitació. 1999. AMDSM.
[6] Edifici municipal rehabilitat. 2010. AMDSM.

17/08/2026

🏊‍♀️ Nedar i jugar al costat d'un aqüeducte és habitual a Ciutat Meridiana.

Situat al peu de les muntanyes de Collserola, Nou Barris sempre ha tingut infraestructures vinculades amb l’abastiment d’aigua de Barcelona, que han deixat algunes sorpreses arquitectòniques com l’aqüeducte de Ciutat Meridiana, avui en dia en desús.

Aquest canal formava part de l’aqüeducte del Baix Vallès i va ser construït a finals del segle XIX amb motiu del creixement de Barcelona, quan el rec Comtal i els pous començaven a ser insuficients per proveir la ciutat.

💧 L’aqüeducte feia 18 quilòmetres de llarg i conduïa 1.700 metres cúbics d’aigua al dia des de les rieres de Ripoll i Caldes.

[1-3] Reportatge fotogràfic de l'aqüeducte de Ciutat Meridiana. 1989-96. AMDNB.

Dirección

Barcelona

Página web

http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/ca

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Arxiu Municipal de Barcelona publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.