¿Qué es el sitio web?

Arxiu Municipal de Barcelona

Casa
España
Barcelona
Arxiu Municipal de Barcelona

L’Arxiu Municipal de Barcelona et convida a descobrir la memòria de la ciutat a través dels seus documents i a compartir les teves idees i coneixements.

Què és l’Arxiu Municipal de Barcelona? Una xarxa de centres que garanteixen la conservació i l’accés de la ciutadania al patrimoni documental de la ciutat:
- L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- L’Arxiu Contemporani de Barcelona
- L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona
- Els Arxius Municipals de Districte
- Els Arxius Centrals

Una sèrie d’òrgans, serveis i centres que formen el Sistema Munici

pal d’Arxius i que asseguren el compliment de les exigències legals en matèria de gestió documental, tractament arxivístic, custòdia, confidencialitat i comunicació dels documents

Un conjunt de documents – textuals, fotogràfics, gràfics, audiovisuals, sonors i electrònics- produïts pels òrgans de govern de la ciutat, des del segle XIII fins l’actualitat i, també, fons i col•leccions privades que complementen i redescobreixen aspectes concrets i quotidians de la ciutat. Un equip de professionals que treballa per fer que tot aquest patrimoni documental sigui transparent i accessible.

12/06/2026

📗 El primer compendi documental

Ens traslladem al segle XVI per parlar dels primers intents (i èxits) de posar ordre a l'extens patrimoni documental de la ciutat.

📌 En vols saber més? Segueix-nos per conèixer més detalls de la història de l'Arxiu!

11/06/2026

🎸 Fa 50 anys, els Rolling Stones van actuar per primera vegada a Barcelona.

El 1976, la plaça de toros de la Monumental va acollir l’únic concert que la banda britànica va oferir a la ciutat aquella dècada.

🎤 L’esdeveniment va reunir milers d’espectadors i va generar una gran expectació. Es va convertir en una de les cites musicals més destacades de la Barcelona dels anys setanta i, per a molts assistents, va ser una de les primeres oportunitats de veure en directe un dels grups més populars del panorama internacional.

[1-5] Concert del grup de rock The Rolling Stones a la plaça de toros Monumental. Eduard Olivella Falp. 1976. AFB.

10/06/2026

🚇 Fa 100 anys s’inaugurava el Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona, una infraestructura clau per a la mobilitat de la ciutat.

El 10 de juny de 1926 entrava en funcionament el primer tram d’aquesta línia subterrània, concebuda per connectar els principals eixos ferroviaris de Barcelona i facilitar els desplaçaments d’una ciutat en plena expansió. Amb el temps, aquell projecte es convertiria en l’actual línia 1 del metro, una de les més utilitzades de la xarxa.

🏗️ La construcció del Ferrocarril Metropolità Transversal va representar un gran repte tècnic i urbanístic. Les obres van transformar carrers i places de la ciutat, alhora que simbolitzaven l’aposta per una Barcelona moderna, connectada i preparada per afrontar el creixement demogràfic i industrial del segle XX.

[1] Visita a les obres del Ferrocarril Metropolità Transversal. 1925. AFB.
[2] Obres del Ferrocarril Metropolità Transversal per la construcció d'un túnel a la Bordeta. 1925. Unió Excursionista de Catalunya. AMDS.
[3] Edifici del Ferrocarril Metropolità Transversal. 1925. Unió Excursionista de Catalunya. AMDS.

07/06/2026

🏗️ Com ha evolucionat el projecte de la Sagrada Família al llarg dels anys?

Celebrem l'Any Gaudí mostrant-vos el gran patrimoni fotogràfic i documental de l'arquitecte modernista que conservem a .

📜 A l'Arxiu de Districte de Sant Martí hi conservem diversos expedients que documenten les primeres passes de la Basílica de la Sagrada Família, com el canvi d'arquitecte de Francisco de Paula del Villar a Antoni Gaudí i el primer plànol de planta signat per Gaudí que es va presentar per sol·licitar el permís d'obres a l'autoritat municipal, llavors l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals.

04/06/2026

Quins són els orígens de la tradició de l'ou com balla? ⛲🥚

És difícil concretar l'origen d'aquesta tradició de la festivitat de Corpus a Barcelona, però el que sí que sabem amb certesa és que ja existia l'any 1626, ja que als llibres de comptabilitat de l'obra de la Catedral de Barcelona registren la compra d'ous en el dia de Corpus. Els costos incloïen l'encàrrec de vestir la font del claustre de flors, una pràctica que es realitzava, com a mínim, des de 1580.

💐 Amb els anys, l'ou com balla ha esdevingut un símbol del Corpus barceloní i de la Casa de l'Ardiaca, seu del nostre Arxiu Històric.

[1] L'ou com balla. 1977. AHCB.

02/06/2026

Fa 40 anys, s’inaugurava la reconstrucció del Pavelló Mies van der Rohe al mateix espai que havia ocupat l’any 1929 com a pavelló nacional d’Alemanya dins de l’Exposició Internacional de Barcelona a Montjuïc.

📐 L'edifici va ser projectat per Lilly Reich i Ludwig Mies van der Rohe per a l’Exposició Internacional i va ser desmuntat l'any següent.

✏️ Més de 50 anys després, Oriol Bohigas en va impulsar la reconstrucció que, seguint el model original, es va dur a terme entre els anys 1983 i 1986 pels arquitectes Cristian Cirici, Ignasi de Solà-Morales i Fernando Ramos. L'edifici està construït a partir de vidre, acer i quatre tipus de pedra: travertí romà, marbre verd dels Alps, marbre verd antic de Grècia i ònix daurat de l’Atles.

A l'Arxiu conservem el plànol de l'emplaçament original del pavelló, retalls de premsa i fotografies que documenten aquesta història.

[1] Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona [Detall de l'escultura]. Fotografia extreta de l’Albalà. AHCB.
[2] Retall de premsa de la inauguració de l’Exposició Internacional. 1929. AMCB.
[3] Plànol d’emplaçament del projecte de reconstrucció del pavelló. 1929. AMCB.

01/06/2026

🏘️ Entre els carrers de Felip II, Concepció Arenal i Pare Claret de Navas s’estén un conjunt residencial que trenca amb la trama urbana habitual: les conegudes Cases del Governador, oficialment Urbanització Meridiana, construïdes l’any 1944 en plena postguerra.

Abans de la seva urbanització, el terreny formava part d’un extens paisatge agrícola travessat per camins rurals i petits cursos d’aigua que baixaven cap al Besòs.

🏗️ Durant la postguerra, davant l’escassetat d’habitatge i l’arribada constant de població treballadora, el règim franquista va impulsar promocions públiques a través de l’Obra Sindical del Hogar. L’any 1944, el conjunt va ser inaugurat pel governador civil de Barcelona, Antonio Correa Veglison, fet que va donar peu al nom popular que encara avui utilitza el veïnat.

🌆 El projecte de l’arquitecte Marià Romaní i Rius aposta per un model clarament diferent del que s’estava construint a la resta de la Meridiana. Opta per una urbanització de baixa alçada, amb blocs de pocs pisos, cases unifamiliars, illes obertes i una placeta central.

Avui, les Cases del Governador continuen dempeus. En aquest racó de Navas, la ciutat continua construint-se sobre capes de memòria.

[1-4] Benedicció i inauguració de la Urbanització Meridiana. 1944. Carlos Pérez de Rozas, .

29/05/2026

🏭 Sabíeu que l’actual Centre Cívic Can Felipa havia estat una gran fàbrica tèxtil?

Coneguda popularment com Can Felipa, pel nom del seu primer propietari, Felipe Ferrando, i també com Càtex (Central de Acabados Textiles), aquesta fàbrica forma part del passat industrial del Poblenou, un dels grans nuclis fabrils de Barcelona.

🧵 L’edifici actual és només una petita part del complex original, dedicat al blanqueig i acabat de teixits. Al llarg de dècades, la fàbrica va marcar la vida laboral i quotidiana del barri, en una època en què el Poblenou estava ple de xemeneies, tallers i naus industrials.

🏗️ Amb la transformació urbana i després de diverses reivindicacions veïnals per preservar l’espai i destinar-lo a usos comunitaris, l’antiga fàbrica es va convertir en un equipament municipal. Actualment, l’edifici acull el poliesportiu i el Centre Cívic Can Felipa, entre altres serveis per al barri.

[1-3] Fàbrica de blanqueig Càtex. 1985. Rafael Escudé. AMDSM
[4] Centre Cívic Can Felipa. 1999. AMDSM

27/05/2026

Aquests dies commemorem els 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona ✊

Celebrades del 27 al 30 de maig de 1976 a la Universitat de Barcelona, les Jornades van reunir milers de dones en un moment clau de canvi social i polític. Per primera vegada, es van posar al centre del debat qüestions relacionades amb la vida quotidiana de les dones: la política, l’educació, la sexualitat o el treball.

📣 En un context encara marcat pel final de la dictadura, aquestes trobades van esdevenir un espai de reflexió, reivindicació i presa de consciència col·lectiva. Les Jornades van contribuir a crear xarxes de solidaritat entre dones i van impulsar l’organització del moviment feminista a Catalunya durant la Transició.

🟣 A partir d’aquell moment, les vocalies i col·lectius de dones van començar a multiplicar-se als barris i ciutats, convertint-se en espais fonamentals de participació i lluita pels drets de les dones.

📽️ El 2016, vam recollir els testimonis de vint de les presents a les Jornades que, després d’aquells quatre dies de maig, van continuar treballant pel moviment feminista en diversos àmbits. Us deixem un vídeo amb algunes de les seves veus i records.

24/05/2026

🌳 Sabíeu que el Parc del Laberint d'Horta és el jardí conservat més antic de Barcelona?

Avui, 24 de maig, coincidint amb el Dia Europeu dels Parcs, recordem una de les grans joies patrimonials d’Horta-Guinardó. Creat a finals del segle XVIII, el Laberint d’Horta va ser dissenyat per l’arquitecte italià Domenico Bagutti i el jardiner francès Joseph Delvalet, i encara avui conserva el seu emblemàtic laberint vegetal, així com jardins neoclàssics i romàntics.

🍃 Al llarg del temps, els parcs urbans han esdevingut espais de trobada, descans i convivència, però també refugis naturals dins la ciutat. A Barcelona, molts d’aquests espais tenen una llarga història vinculada a antigues finques, jardins privats o projectes urbanístics que han acabat convertint-se en patrimoni col·lectiu.

[1] Els jardins del Parc del Laberint d'Horta. 1995-1999. AMDHG
[2] Vista aèria del Parc del Laberint d'Horta. 1988. Colita. AMDHG
[3] Jardins del Parc de les Aigües des de la casa de les Altures. 1989. Francesc Gimeno. AMDHG
[4] Parc del Guinardó. Plaça del Nen de la Rutlla. 1959. Francesc Ribera Colomer. AFB
[5] Manifestació "Volem el Parc de les Aigües". 1975-1985. AMDHG

Dirección

Barcelona

Página web

http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/ca

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Arxiu Municipal de Barcelona publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.