Sitio oficial de la Corriente Internacional Socialismo o Barbarie en Barcelona y el Estado Español Socialisme o Barbàrie Estat espanyol és part del corrent marxista internacional Socialisme o Barbàrie, al costat del Nuevo MAS (Moviment al Socialisme) d’Argentina, Socialisme o Barbàrie França, el NPS (Nou Partit Socialista) de Costa Rica, Socialisme o Barbàrie d’Hondures, el grup Praxis de Brasil i
Socialisme o Barbàrie Bolívia. Defensem l’herència teòrica i política de Marx, Engels, Lenin, Trotsky i Rosa Luxemburg entre altres pensadors i militants revolucionaris i el programa històric de la Quarta Internacional. Defensem la construcció de partits revolucionaris de la classe obrera, independents dels reformistes i contraris a la col·laboració de classes. Rebutgem la participació en governs nacionalistes burgesos com els de Chávez i Evo Morales a Amèrica Llatina, que considerem que malgrat els seus enfrontaments parcials amb l’imperialisme, no han trencat amb l’estructura capitalista de la societat ni han obert la via cap al socialisme. De la mateixa manera combatem la política d’organitzacions com Syriza a Grècia o el Front d’Esquerra a França, ja que no defensen l’autodeterminació de la classe obrera i el socialisme com a model de societat, sinó que són solament una gestió d’“esquerres” de la crisi econòmica i un “capitalisme amb rostre humà”, la qual cosa no deixa de ser un engany en el context de la crisi més important del capitalisme des dels anys ´30. Situem a la classe obrera i la seva autodeterminació en el centre de l’estratègia socialista. En primer lloc, perquè es tracta de la classe que té a les seves mans la clau de l’economia capitalista i pot, per tant, donar el cop de gràcia a aquest sistema d’explotació. En segon lloc, perquè l’experiència de les revolucions anticapitalistes del segle XX han demostrat que sense l’auto-organització de la classe obrera, sense els seus organismes de poder i els seus partits, la transició al socialisme queda bloquejada. Les revolucions xinesa i cubana han configurat enormes revolucions anticapitalistes que van expropiar a la burgesia i van resoldre parcialment problemes democràtics, agraris i anti-imperialistes en aquests països. Però no van poder donar lloc a veritables revolucions socialistes, ja que no van conduir al poder a la classe obrera i per tant la transició al socialisme va quedar bloquejada creant així Estats burocràtics no obrers. El balanç d’aquestes revolucions ha d’ensenyar-nos que la consciència i l’auto-activitat de la classe obrera són inherents a la transició al socialisme, i que no és un procés automàtic sinó polític i conscient alhora. En aquest sentit considerem que una “nova” classe obrera comença a fer la seva aparició a tot el món, el que anomenem procés de “recomposició obrera”. Això té com a base material l’entrada al món del treball d’enormes batallons de proletaris, com en el cas d’Argentina amb la recuperació econòmica post crisi del 2001, o de la classe obrera xinesa, nascuda de l’obertura al capitalisme durant dècades i que ja ha desenvolupat grans experiències de lluita. Aquests nous treballadors, que presenten trets antiburocràtics i combatius, no estan influenciats per el Stalinisme o els nacionalismes burgesos, corrents majoritaris a tota la postguerra. Malgrat això, la crisi d’alternativa oberta per la caiguda del mur de Berlín i el desmoronament de la URSS no ha estat encara superada, i opera com un límit essencial d’aquests nous processos. El rol principal de les organitzacions revolucionàries és lluitar per desenvolupar en un sentit de classe, socialista i revolucionari aquestes experiències de recomposició. Hem desenvolupat a Argentina una valuosa i rica experiència d’intervenció amb aquesta política en la lluita per una direcció de classe en el Sindicat de treballadors del pneumàtic que agrupa a més de 6000 treballadors en tres fàbriques multinacionals: FATE, Firestone i Brigestone. Els companys de FATE han expulsat als buròcrates del Sindicat creant un comitè d’empresa democràtic, combatiu i de classe. A Firestone el nostre partit va impulsar la Llista Taronja a les eleccions obtenint el 45% dels vots davant el 55% de la Llista dels buròcrates; continuem la lluita per la reincorporació del company Maxi Cisneros, dirigent de la Llista taronja i acomiadat per organitzar-se per a baix al costat dels treballadors. Defensem la construcció de corrents de lluita, de classe i antiburocrátiques als Sindicats, així com la batalla per alçar als treballadors al terreny de la lluita política perquè es plantegin i prenguin a les seves mans “tots” els problemes de la societat.
