24/01/2025
Fins ara no m'he vist en cor.... és terriblement difícil parlar d'algú que durant més de 50 anys (des de preescolar) ha format part del teu dia a dia, amb qui vam travessar tantes portes i experiències, i que desde que teniem 15 anys una bona part de les nostres converses han girat al voltant dels ocells i la natura.
No ho f**g per mi, els sentiments no cal ventilar-los en públic, però crec que t´ho dec, ja que sempre em feies unes línies per el meu aniversari, quan em regalaves un llibre o qualsevol altre circumstància i encara que mai estaré a la teva alçada literària, va per tu...
Fa més de 17 anys que la mort et va perseguint, t'ha vingut a visitar moltes vegades, però sempre t'ha trobat optimista, content i positiu, al final marxava sense tu, no era capaç de absorbir-te, tenies massa poder per a ella, aquesta vegada hi ha tornat, t'ha trobat tant optimista com sempre, i encara que la ment era indestructible, s'ha trobat un cos cansat i ferit i t'ha aconseguit portar, si alguna cosa i darrere d'aquí, ja deus estar traient un somriure dels que t'envolten.
Amb 16 anys voliem anellar més ocells que ningú, ens hi passàvem dies i dies i festes i festes, tirats en tenda de campanya per qualsevol raco, fa uns pocs anys vam inventar una nova experiencia plegats, vam crear AULA I NATURA, l'activitat que més et va aproximar als amants dels ocells, i que tantes satisfaccions et va donar, fins i tot de nom oficial , l'hi vam posar "LANIUS 1980", que era el nom del nostre primer grup d'anellament, després vam engegar el projecte del PARC DEL MUSSOL, carregats d'anys, però per fi estàvem fent tot allò que ens agradava, però la vida sol ser injusta, i ens ha arrancat tots els projectes que teníem al sarró.
Vull compartir amb vosaltres les últimes fotos que es va fer l'Abel, en la visita que f**g fer a casa seva, entre una visita a l'hospital i la següent, que per alguna raó que només ell sap, va insistir moltíssim en el fet que ens féssim unes fotos junts, 2 dies després tornava a estar ingressat a la UCI, potser dins seu corria un temor que mai ens va compartir i em sento absolutament orgullós de què volgués aquella última foto.
gràcies per tot Abel, un tros de mi ha marxat amb tu.
