Biblioteca-Arxiu Albaida

05/12/2025

03/12/2025

sessió nº 33.- dimecres 3 de desembre

Estrenem l’últim mes de l’any 20025 i també “estrenem contallaire”. Com saben els participants al taller de “Contes i Salut Mental”, durant el mes de desembre, per raons laborals, Isabel no podrà vindre a Albaida. Aleshores, li donem la benvinguda a Javi Vañó de Bocairent i tècnic d’integració social que treballa en Cris-Adiem d’Ontinyent.

Javi coneix la dinàmica del taller perquè junt a Isabel organitzen el taller “Teixint Contes i Salut Mental”, una vegada al mes, en el Museu del Tèxtil d’Ontinyent. Els 13 participants (un d’ells és nou) l’han rebut amb els braços oberts. Gràcies.

Es produeix un empat a 4 vots amb 2 llibres àlbums, en el desempat ix elegit i triat “Bandada” de Maria Julia Díaz Garrido i David Daniel Álvarez Hernández. Publicat per l’editorial Kalandraka.

Un dia, les aus van posar la seua mirada més enllà de les branques i les fulles i van imaginar una vida distinta. Així va començar una nova era. Van explicar a les seues cries el perquè i el com de tot el que els envoltava i van inventar el progrés. El relat, a base de frases breus i subtils, proposa una profunda reflexió sobre la història de la humanitat: el desenrotllament d'una societat que inicialment busca el coneixement, el progrés tècnic i científic, el benestar i un bon avindre, però que en eixe trànsit pervertix els seus principis, genera violència i dominació dels forts sobre els febles.

Des del punt de vista estètic, el llibre àlbum destaca pel simbolisme de les il·lustracions, protagonitzades per tota classe d'ocells humanitzats, representats amb un extraordinari detallisme, en blanc i negre.

Un lirisme poètic, un joc contradictori i un missatge d'esperança que s'emporta a l'extrem d'una manera molt hàbil, associant les aus d'esta història amb la incapacitat natural de les persones per a volar.

03/12/2025

bona vesprada . Com el divendres no podré fer el tastet, hem pensat fer-lo hui dimecres 3 de desembre.

Anem a parlar d’un parell d’oficis “en extinció”

AMAH,328/24

És un expedient titulat “Autos executives de Christoval (sic) Simo de Albayda @ [contra] Fran.co Gonsales del Molino de les Clotes pedrapiquero” essent alcalde ordinari Juan Montagut i escrivà Juan Pont

S’obri aquest expedient d’actes executius contra Francisco Gonsales pedrapiquer resident al Molí de les Clotes per part de Cristobal Simo, veí de la vila d’Albaida perquè encara li deu la quantia de 18 lliures que de les 100 té l’obligació de pagar d’una porta lateral dreta del molí que li van vendre els hereus.

El dia 12 de juliol de l’any 1708 es queden esperant-lo i no es presenta. Set dies més t**d (19/07) l’alguatzil/pregoner va anar a buscar-lo al molí però Francisco Gonsales havia fugit sense dir res a ningú ni a son pare Josep Gonsales. L’alcalde ordinari l’acusa de rebel·lia i és condemnat al pagament de les costes del juí en forma de béns mobles. Ja serà durant el mes de setembre, més concretament el dia 7 quan el pregoner del Consell de la vila, Josep Giner, fa el pregó dels béns executats al millor “ponedor” (postor, licitador). Però no aparegué cap postor. Ni en el segon, 12/09 ni en el tercer pregó 22/10 “no aparecio ponedor doy fe”.

Recordeu d’altres tastets que “Alcalde Ordinari” era un oficial de l'Administració de Justícia que exercia la seua jurisdicció en un poble i era el jutge predeterminat de totes les causes civils i criminals. Era per excel·lència la base de l'organització de la justícia ordinària. Va desaparéixer amb la llei d'ajuntaments i Reglament Provisional per a Administració de Justícia de 26 de setembre de 1835.

Vocabulari:

Pedrapiquer: persona que es dedica a treballar la pedra que s'ha d'utilitzar en construcció modelant la roca (calcària), el marbre o el granit amb les seues mans, un martell, alguns punxons i molta, molta traça. Laboriosos i primitius marges de pedra, humils corrals, palaus i casones senyorials, règies esglésies o monumentals catedrals, tots tenen com a denominador comú un ofici tradicional hui dia pràcticament extingit, dur i sacrificat, el del picapedrer. L'ofici del picapedrer o pedrapiquer és un dels més antics de la humanitat (primers assentaments en el Neolític). Hi ha una bonica llegenda de l'edat mitjana segons la qual un pelegrí camí de Santiago va preguntar a un picapedrer que es va trobar, treballant amb cara de patiment: "què fa, bon home?". L'altre li va respondre: "no ho veu? Sóc un desgraciat que pica pedra de sol a sol". Uns quilòmetres després va trobar un altre picapedrer, també suat i amb cara d'esforç, i li va repetir la mateixa pregunta, "què fa, bon home?". La resposta en aquesta ocasió va ser: "guanyar-me el pa amb la suor del meu front!". Arribat a Santiago el peregrí es va trobar amb un altre picapedrer enfeinat, i de nou li va preguntar: "què fa, bon home?". El picapedrer li va dedicar un ample somriure i li va contestar: "que no ho veu? F**g la catedral!".

Més vocabulari dels pedrapiquers : barrina, cunyes, escarpre, fes, maça, maceta, martell, perpal, pic, picola, punter.

Alguatzil: la paraula de de l’àrab “al-wasir” (conseller). Funcionari municipal subaltern que executa els manaments de l'alcalde o de l'ajuntament. Oficial que s'encarregava de fer complir la llei i de l'administració de justícia en nom del rei o de les constitucions. És un ofici en vies de desaparició pel que fa a la tasca d’anar i tornar fent les comandes del senyor alcalde i tocant la trompeta o cornetí que portava penjat al muscle i que era de llautó o coure per fer els bans municipals. Bans a viva veu que es pregonaven pels carrers i places de les viles i els pobles. El cas era tindre a la gent informada i el seu mitjà era eficaç. S’ha perdut l’encís de fer rotgle.

28/11/2025

https://www.facebook.com/share/1AC4qJrJWc/

28/11/2025

Tastet del darrer divendres de novembre 2025.

Estem registrant documents de l’AMAH (Arxiu Municipal Albaida Històric) de principis del segle XVIII (1709) en el programa SAVEX i ens hem trobat diverses abreviatures.

Com a explicació del naixement de les abreviacions gràfiques s'han proposat diverses raons, sense que cap d'elles resulte, per si sola, del tot satisfactòria per a justificar tots els casos. Tradicionalment s'ha vingut considerant que el seu ús responia a la necessitat d'estalviar tant en material d'escriptura com en temps i esforç a l'hora d'escriure, encara que esta explicació no resulta suficient si es té en compte que sovint conviuen en la mateixa inscripció o manuscrit formes abreujades al costat de formes ornamentals que suposen un considerable malbaratament de mitjans.

Una abreviació o abreujament és l'acurtament d'una paraula o expressió. Les abreviacions i acurtaments estan presents des dels manuscrits clàssics fins al llenguatge SMS d'Internet i són la base de la taquigrafia. Hi ha diversos tipus d'abreviacions: les abreviatures, les sigles, els acrònims, els acurtaments i la taquigrafia.

L’abreviatura és la representació gràfica d'una paraula o d'una frase per mitjà d'una o d'algunes de les seues lletres.

Les sigles és una lletra o lletres inicials del nom de persones, d'entitats o de partits, que s'usen en compte dels noms complets, especialment en la pràctica comercial i burocràtica. Per exemple, EUA per Estats Units d'Amèrica, CD per compact disc.

Els acrònims són abreviacions formada per lletres o per síl·labes, inicials o finals, extretes de les paraules que formen una frase. També és una sigla que es pot llegir com una paraula ordinària. Un exemple, és el mateix SAVEX (“Sistema Arxivístic Valencià en Xarxa”) és el sistema d'informació i gestió integral comú a tots els arxius del Sistema Arxivístic Valencià. Un altre exemple, UNESCO (“Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura”). Més exemples, durant segles, l'Església ha emprat la inscripció INRI dalt de la creu, amb el valor del llatí “Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum” (“Jesús el Natzarè, rei dels jueus”). Però també hi ha casos d'ocultació d'una expressió tabú mitjançant l'acronímia: NPI (“ni p**a idea”), pronunciant els noms de les lletres

L’acurtament és fer més curt en longitud, duració o quantitat. Per exemple, tele per televisió. Abans, per exemple, es deia “acurta-li el ramal “ (a algú) era limitar-li la llibertat que té.

La taquigrafia és una tècnica d'escriure tan de pressa com es parla valent-se de signes especials i d'abreviatures.

Posdata :
Amb 3 imatges curioses de les passejades setmanals amb la companyia del gos, us volem desitjar un bon final de mes ple de salut (la grip ens apreta) i de bons moments (amics i família).

un "laguardiensis" en terres blanques reciclat en guardià de paper, divulgador de les lletres i despenjador de pilotes de badana i vaqueta.

26/11/2025

Acabem el mes de novembre amb la sessió nº 32 d’enguany.

Després d’haver passat una “setmana en blanc” (es va fer la sessió en l’institut), tornem a tindre el cor encés esperant l’hora del taller “Contes i Salut Mental”.

Durant una hora, l’elecció d’un conte elegit per votació entre altres 5 llibres àlbums, més la lectura oral d’Isabel Gisbert (mil gràcies) i el grup de participants (gràcies per vindre i tornar) fa que res del què passa fora de la biblioteca ens importe.

DESCONNECTEM!!

Sabem que hui en dia és molt difícil desconnectar, però després de 3 anys, creguem que ho estem aconseguit.

Hui som 14 participants.

Amb 4 vots, el llibre àlbum elegit és “La gota d'aigua: segons Raimon Panikkar” d’Inês Castel-Branco i editat per Akiara books.
I si la mort pogués ser explicada com l’instant en què una gota d’aigua cau al mar? Què passa amb la gota d’aigua? Què passa amb l’aigua de la gota?

Amb el format d’àlbum il·lustrat, es mostra un llibre de filosofia i espiritualitat ple de metàfores, que estan també molt a prop de ser, o és directament, un llibre de coneixement. A més, se’ns presenta una guia o propostes de reflexió per interioritzar i entendre millor els coneixements que se’ns volen fer arribar. Amb aquest llibre podrem parlar bàsicament de la mort, entre altres coses: què som i què serem, la transformació, la interculturalitat, etc.

A més a més ens trobem davant de moltes dobles pàgines a sang, que tenen la virtut de respirar i deixar respirar el text. Un llibre on predominen els blaus, en aquest cas, turqueses. L’autora combina aiguades i punta seca amb collages i art digital per generar imatges suaus que són l’acompanyant ideal per al text. Unes il·lustracions exquisides, ben construïdes i plenes de matisos.

Qui era Raimon Panikkar?

Va ser un filòsof, teòleg i escriptor espanyol que va desenrotllar una filosofia interreligiosa i intercultural, amb una nova obertura respectuosa al diàleg amb altres subjectes i tradicions no occidentals. La seua filosofia té com a objectiu transformar la nostra civilització, que està determinada per un sistema occidental imposat com una única alternativa.

26/11/2025

Per Daniel Mahiques · Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal de Montaverner Maria Beneyto és l’escriptora de l’any nomenada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua aquest 2025. Per això s’ha…

24/11/2025

21/11/2025

“Memòria de les butles que s’han de repartir entre els veïns de la vila d’Albaida en el mes de gener: donar 1000 butles amb el valor de 200 lliures. Any 1709,gener”

Recaptat, contat i sumat, el receptor (Pedro Caudevilla) va donar i repartir 248 butlles i va recaptar l’almoina de 108 lliures. 56 en plata i 52 lliures en menuts (conjunt de monedes d'escàs valor).

Una de les idees més esteses és la creença que els Decrets de Nova Planta (1707 al Regne de València), dictats per Felipe V al final de la guerra de Successió, no sols va abolir els Furs; també va suprimir la nostra llengua (el valencià), de colp i volta.

No fou així perquè tingueren que passar diversos anys fins la imposició de la llengua imposada per la corona (el castellà). L’altre dia us ensenyàvem documents de l’any 1714 escrits encara en valencià. Però la imposició del Decret de Nova Planta si que va portar que molts documents estigueren escrits en valencià i castellà (bilingüisme) durant eixos anys com el que hui tractem.

Carrers de la vila d’Albaida : Davall, San Miquel, Fraga, Trenitat (sic), Major, Alberts, Barrera, Era, Concepció, Mosén Juan, Tint, Nou, Plasa (sic), Font, Vila, Molins i Cases de Fora.

És un “dejà vu” el que vivim al Segle XXI, any 2025? O un miracle? No ho se. O més aviat, és una identificació completa de la comunitat de parlants amb la seua llengua? Perquè ens estan fent-la passar de verdes i de madures, però —sorpresa!— el valencià continua bategant al segle XXI, any 2025; encara que, atenció!, la situació és crítica i en alguns casos: agònica.

Parlem un poc d’impostos.

Acabada la Guerra de successió, Felip V va decidir obtenir majors recursos per a la reial Hisenda per mitjà de la instauració als antics regnes de la Corona d’Aragó de nous imposts que proporcionaren una quantitat equivalent a la que s’hi hauria obtingut en cas d’haver-hi exigit els imposts vigents a la Corona de Castella. Aquest nou sistema fiscal només va ser implantat en els territoris que havien optat per l’austriacisme en el conflicte successori (penalitzar als súbdits rebels). Nova contribució que presentava la novetat que, per primera vegada a la història, s’implantaren imposts directes, destinats a gravar les propietats dels contribuents, els seus ingressos laborals i els seus guanys mercantils. (ingressos regulars a la Hisenda Reial i així sostenir les nombroses despeses de la nova monarquia).

Un incís als nous impostos borbònics :

el poeta Quevedo escrivia uns versos de queixa respecte als valencians:

“en Valencia y Aragón
no hay quien tribute un real,
Cataluña y Portugal
son de la misma opinión.
sólo Castilla y león
y el noble reino andaluz
llevan las cuestas de la cruz.
ten de nosotros piedad
pues no te sirven los otros
así como nosotros.”

Respecte a l’impost conegut com “la Butla de la Santa Creuada” és, entre les butles de concessió de beneficis, aquella per la qual es concedien als cristians catòlics molts privilegis, gràcies i indults a canvi d'una aportació econòmica que, en un principi, es dedicava als gastos de les Croades contra musulmans, pagans i heretges, però que més avant va arribar a emprar-se també per al manteniment del culte i les obres de caritat fins 1966 (Concili Vaticà II).

La gent lectora més major segur que recorda la frase “tindre butla de carn” que s’entenia com tindre llicència per a fer qualsevol cosa que a un altre no se li toleraria. Eixe indult apostòlic d'abstinència i dejuni va permetre reduir el nombre de dies en què l'Església prohibia menjar carn durant la Quaresma (set setmanes sense gota de carn ni grasses animals).

Vocabulari:

Sistema monetari de la València foral: 1 lliura = 20 sous = 240 diners
Bilingüisme : Ús alternatiu de dos llengües en un individu i, per extensió, en un grup social o un país.
Butla: Document pontifici expedit per la cúria romana relatiu a matèria de fe o d'interés general, concessió de gràcies o de privilegis o assumptes judicials o administratius.

Sig. AMAH, 329/57

Josep Moll. Arxiver – bibliotecari
Tastet del divendres 21 de novembre de 2025.

50 anys i un dia després de la mort del dictador Francisco Franco.
Franquisme: règim polític dictatorial implantat pel general Franco a Espanya com a resultat del colp d'Estat que provocà la Guerra Civil (1939-1975)

“Deixem-nos de romanços”

21/11/2025

novetats novembre_2