31/08/2026
"Corre l'any de gràcia de 1484. Agres és un poble de pastors i llauradors. (...) Les coses així no són facils, però algú enmig de tot té esperança. En la nit del dia 1 de setembre, a l'esglesia de Santa María d'Alacant, es produiria un gran incendi i una imatge romànica de la Mare de Déu se'n fugiria (...). I mentre, a Agres dormien sense imaginar quin seria el seu despertar.
(...)
I açò va passar fa més de cinc-cents anys. Agres va seguir sent eixe poble xicotet i tranquil dormint als peus de la serra, veient transcorrer les estacions i els anys lentament. Han passat generacions i generacions de gents senzilles que han treballat el camp, han pasturat les ovelles i han volgut el seu poble.
Mentre, la vida de cada fill d'Agres ha estat il•luminada per una Mare de Déu de cara morena, de gran bellesa, que en un racó de la serra ha esperat dolçament els seus fills.
Davant d'Ella, en la pau de la capella, en la soletat del Convent, en una vesprada qualsevol, puga ser de qualsevol estiu, s'han resat pregàries plenes de fe.
A tu, Mare, se t'han confiat penes i esperances. Davant de tu han corregut les llàgrimes a mars i han esclatat alegries i cants d'acció de gràcies.
Estem orgullosos de tindre't, Mare!
Seguiras sent volguda i venerada per cada generació. Cada fill d'Agres et trobarà un dia en la més silenciosa espera, en la més dolça pau a l'ombra de la capella. Allí, en la serra, com et va trobar Gaspar."
