21/09/2024
Ramon Guillem Alapont (🌊20 de setembre de 2024)
�Ha eixit un dia trist, plujós, brut, de núvols grisencs, els teuladins no canten ja que el sol està plorant amagat darrere de l’ennuvolat cel, i per tant tampoc les orenetes no gosen traure més que la punta del pic dels seus nius i un clamorós silenci m’envolta; i no és perquè l’estiu està donant les seues darreres alenades, no. És la tristesa del món en confirmar que tu, amic Ramon (el monògam reiteratiu com t’anomenava joiosament mentre intercanviàvem pensaments, cuites, acudits i confidències), ja no estàs físicament junt amb nosaltres, físicament, però no en esperit ja que el teu record i els teus escrits estaran per a sempre dintre de mi.
�Però de segur que avorrit no estaràs al Parnàs dels Bibliotecaris al costat de la nostra amiga Xelo de Silla, de segur què ja esteu tramant i organitzant mil i una activitats per a no deixar descansar en pau a la resta de bibliotecaris i què ja es pensaven a no fer un brot a la resta de l’eternitat😉
�I ja em contaràs com t’ho vas a fer a partir d’ara, canalla, per a estar alhora en els dos Parnassos: el dels Bibliotecaris i el dels Escriptors, tu que mai has cregut en res sobrenatural i, per tant, encara menys en la bilocació.
�Ens has deixat molt sols Ramon, a Mercé, a Raimon, a ta mare, a mi i a tants i tants amics; i ara em penedisc profundament com que no vaig insistir més al llarg de la setmana en contactar en tu, per a explicar-te què el tema del llibre de Mercé ja estava resolt, a l’espera de donar-li el telèfon de l'editor, en qui ja hi havia parlat, per a concertar una cita (a la que jo l’acompanyaria evidentment).�I les casualitats, jo que des d’anit quan m'assabente de la teua partida no he pogut dormir i no tenia valor per a telefonar a Mercé, mentre escrivia aquestes línies m’ha aparegut un whatsapp d’ella notificant-me ta trista notícia; per tant, finalitze aquestes lletres en les quals volia què foren un tònic per a calmar una mica el meu dolor.
Però em deus finalitzar la conversa, no t'oblides.��Ara li telefonaré.��Ens continuem veient als somnis Ramon, no t'alliberaràs de mi, i menys ara que s’acosta el dia 29 de setembre (la Festa gran del teu poble, Catarroja), data quan ens vàrem conéixer fa… tropecents anys, quan fundares junt amb Domingo la I Fira del Llibre de Catarroja on jo hi era com no podia ser d’altra manera.
Fins aviat amic!
https://youtu.be/eFPGGVzK4Xs?si=7udh1_mGT_c_8ZKx
“Més que la memòria
un poema és el desig de memòria.”
És vetlarà Ramon Guillem, dissabte 21 i diumenge 22 de setembre a partir de les 10 h. al tanatori de Catarroja. Diumenge 22 a les 17 h. comiat homenatge i soterrar al cementeri de Catarroja. En nom de Ramon la família agraeix les mostres d’efecte.
Album: "Campanades a morts"
