23/11/2016
El "restañado" de les flors en un espolí consistix a deixar fils d'ordit perquè subjecten les trames per davant.
En la comparativa que hem fet amb les flors del "Espigas de Montserrat" es veu com les bastes van subjectes en la fotografia superior i soltes en la inferior. Açò es fa perquè en l'actualitat, tenint en compte l'ús que tenen els espolins, no s'enganxen. Les mostres antigues no solen anar subjectes. S'aprecia moltíssimes més profunditat en les flors en què no s'aplica esta tècnica.
D'altra banda, els metalls sempre van subjectes per davant, solen ser bastes i rígides. (vore fotografia dels metalls del "Valencia on s'han marcat les subjeccions).
Hi ha dissenys que no permeten deixar les bastes soltes. Teniu un "Soto" con s'ha marcat la cinta que enganxa el ram de flors. La línia negra correspon a la distància de la trama, és a dir, si no es "restañara" la basta quedaria solta uns 6 cm. En canvi, just la cinta de baix del mateix disseny va sense subjectar.
L'última comparativa és al teler, es veuen en la primera foto els fils alçats per passar una flor i en la segona com queden baix alguns fils d'ordit que faran la subjecció per davant.
En conclusió, hi ha dibuixos que tècnicament exigixen anar subjectes o no i altres en què el client o el teixidor pot triar.
(Totes les fotografies corresponen a dissenys i mostres de teixits actuals de Garín)
F. 1,2,3 comparativa de les flors en el Espigas de Montserrat
F.4 Soto
F.5 comparativa de l'ordit al teler
F.6 metall del Valencia
