Temps Fugit

Temps Fugit Qui som i d'on venim
Cinema, vídeos, fotos, dades històriques, històries, personatges...,
records recuperats per no oblidar.

Principalment de Matadepera i el seu entorn.

Net de Narcís Riba Sorribes, de Sallent, i fill de Joan Riba Lleonart i Teresa Arnau Gorina, Àngel Riba Arnau (1906–2001...
24/06/2026

Net de Narcís Riba Sorribes, de Sallent, i fill de Joan Riba Lleonart i Teresa Arnau Gorina, Àngel Riba Arnau (1906–2001), «l’Angelet», era descendent dels primers ferrers del poble de Matadepera. Va iniciar la seva trajectòria amb un camió transportant palluc i materials per a la pavimentació de carreteres. L’any 1940 va fundar l’empresa Asfalts Riba.

Bon actor i apassionat del teatre, en aquesta entrevista deixa constància de la seva expressivitat i vitalitat personal.

La cinta es troba ja en molt mal estat, però malgrat la qualitat d’imatge limitada, el seu contingut oral constitueix un document històric i humà de gran valor.

Programa ARRELS de Matadepera Televisió
Realització: Joan Soley
Preparació i presentació: Mercè Barella

Agrupades dins la llista de reproducció – Pòdcast “Programa ARRELS de Matadepera Televisió (1988–1991)”, aquestes gravacions originals en format VHS s’han publicat amb la voluntat de conservar i compartir la memòria col·lectiva del poble per a futures generacions, abans que es perdi definitivament a causa de l’autodegradació del suport.

Net de Narcís Riba Sorribes, de Sallent, i fill de Joan Riba Lleona...

Us convido a veure aquest complet reportatge, on potser hi retrobareu els gegants del vostre poble o ciutat i la colla d...
22/06/2026

Us convido a veure aquest complet reportatge, on potser hi retrobareu els gegants del vostre poble o ciutat i la colla de geganters de finals del segle XX, o algun amic, algun familiar, persones conegudes o d'altres que ja formen part del record. O fins i tot us descobrireu a vosaltres mateixos en un instant capturat per sempre més durant aquells dies irrepetibles de l'estiu de 1992.

SEGONA TROBADA INTERNACIONAL DE GEGANTS DE MATADEPERA 17, 18 i 19 de juliol de 1992

L'any 1992, Matadepera va viure un dels esdeveniments més extraordinaris de la seva història i del món geganter. Coincidint amb la seva designació com a VIII Ciutat Gegantera de Catalunya, els Amics dels Gegants de Matadepera, encapçalats per Manel Carrera Arguindegui i amb la implicació de centenars de voluntaris i de tot un poble bolcat en l'organització, van fer possible una celebració sense precedents.

Durant tres dies, del 17 al 19 de juliol de 1992, Matadepera es va convertir en la capital mundial dels gegants. En una població que aleshores no arribava als 5.000 habitants, es calcula que prop de 70.000 visitants procedents de Catalunya, de la resta de l'Estat i de nombrosos països d'arreu del món van passar per la vila per participar o presenciar la Segona Trobada Internacional de Gegants.

L'esdeveniment representava la consolidació definitiva d'una iniciativa pionera que ja havia marcat un abans i un després deu anys abans. Si la Primera Trobada Internacional de Gegants de Matadepera, celebrada el 1982, va contribuir decisivament a la recuperació i revitalització del món geganter, reunint 412 gegants de Catalunya, de la resta de l'Estat i de diversos països estrangers, la segona edició va portar aquell impuls a la seva màxima expressió i va establir una fita històrica encara vigent.

En un any especialment simbòlic per a Catalunya, que es preparava per esdevenir centre d'atenció mundial amb els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Matadepera es va avançar demostrant la seva extraordinària capacitat d'acollida. Durant tres jornades intenses es van succeir cercaviles, trobades, actes institucionals, activitats populars i moments de convivència entre delegacions arribades de diversos punts del país i del món.

La participació va assolir unes xifres mai vistes fins aleshores: un total de 657 gegants es van reunir a Matadepera. Prop de 400 provenien de Catalunya, uns 150 de diferents indrets de l'Estat espanyol i més d'un centenar arribaven de països com Portugal, França, Gran Bretanya, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Àustria, Itàlia i el Japó.

Més de 7.000 persones entre geganters, portadors, músics i acompanyants van formar part activa d'una celebració que va convertir Matadepera en el punt de trobada més important que mai havia viscut el món geganter.

El moment culminant de la trobada va arribar a la gran esplanada habilitada a la riera de Matadepera, amb La Mola com a teló de fons. Allà, centenars de figures arribades d'arreu van protagonitzar una imatge que ha quedat gravada per sempre en la memòria col·lectiva: la plantada de 657 gegants i la ballada conjunta al so del Gegant del Pi, en una demostració de cultura popular irrepetible.

L'acte va comptar també amb la presència de nombroses personalitats representatives dels àmbits polític, cultural i social del país, entre elles, el llavors president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol.

La magnitud de la convocatòria va ser reconeguda oficialment pel Guinness World Records, que va registrar l'esdeveniment sota la denominació:
"The Largest Gathering of Giants" (La major trobada de gegants del món)

Aquest documental recupera i preserva el testimoni audiovisual d'aquells tres dies excepcionals: les cercaviles, les trobades, els actes institucionals, els preparatius, els protagonistes i l'ambient d'una celebració que va convertir una petita població del Vallès en l'epicentre mundial de la cultura gegantera.

Et convido a veure aquest complet reportatge, on potser hi retrobar...

Quan cercant altres coses t’apareix, en diferent diaris de la península, la mateixa espantosa noticia del desembre de 18...
17/02/2026

Quan cercant altres coses t’apareix, en diferent diaris de la península, la mateixa espantosa noticia del desembre de 1888 a Matadepera.

“¡Abrasadas !- En el pueblo de Matadepera, según vemos en un periódico, ha ocurrido el dia 24 un deplorable siniestro.
Un pajar de la casa de campo denominada «Can Sola del Reco» comenzó arder con tal violencia que, a pesar de la intervención de las autoridades del pueblo y de la guardia civil de Tarrasa, no se pudo evitar que perecieran entre las llamas dos niños de cinco y siete años respectivamente, llamados Isidro y Jaime Mitjáns.”

Publicat el 31 de gener del 1888 a “El Correo” de Madrid, “El Adelanto” diari polític de Salamanca, i “La Correspondéncia de España” que se’n feien ressò, segurament extraient la noticia de alguna publicació catalana, que no he aconseguit trobar.

Els orígens de la Germandat Sant Sebastià de Matadepera i de la festa del pi.
12/01/2026

Els orígens de la Germandat Sant Sebastià de Matadepera i de la festa del pi.

La Germandat de Sant Sebastià de Matadepera. Les arrels que van més enllà del pi. Aquesta és la història dels orígens de la popular festa d'hivern

Dirección

Matadepera
08230

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Temps Fugit publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Compartir