12/06/2026
QUIMERA
En la mitologia grega, Quimera (en grec, Χιμαιρα Khimaira) era un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, que treia foc per la boca. La seua mare era la serp Equidna i el seu pare era Tifó; els seus germans eren el ca Cèrber, Ortre, l'Esfinx i el lleó de Nemea.
Vivia a la regió de Lícia (Anatòlia, actual Turquia). Va ser criada pel rei de Cària, Amisòdar, i vivia a Patara.
Iòbates, el rei de Lícia, ordenà l'heroi Bel·lerofont que matara aquell monstre perquè devastava el seu regne i devorava els ramats. Un oracle aconsellà l'heroi que domara el cavall alat Pegàs perquè aquest l'ajudaria en la seua comesa. Bel·lerofont trobà Pegàs a Corint, bevent de la font Pirene, i amb suavitat li posà al cap una brida d'or que la deessa Atena li havia regalat.
El cavall va deixar que Bel·lerofont el cavalcara i s'elevà pels aires. Volaren molt de temps fins que veieren la Quimera. Per a matar-la, Bel·lerofont havia construït una arma especial: a la punta d'una llança havia lligat un tros de plom, i quan la Quimera obrí la gola per llançar foc sobre l'heroi, aquest li va introduir la llança dins la boca. El foc de la boca del monstre va fondre el plom, que li relliscà gargamella avall i li cremà el ventre, i això li provocà la mort.
En la literatura, Quimera apareix entremig de déus, titans i herois en el llibre Teogonia del poeta grec Hesíode, en la Metamorfosi d'Ovidi (llibre 4t), en la Ilíada d'Homer, en l'Eneida de Virgili (llibre 6é), i també la trobem en la Biblioteca d'Apol·lodor (llibre 1r).
També es deia Quimera, en algunes tradicions, la nàiade siciliana que es va enamorar de Dafnis, i que, engelosida, el va deixar cec.
